30 minuts

Uns 15.000 ciutadans de l'RDA van fugir en direcció a l'Alemanya Federal i van protagonitzar així l'èxode més gran des del final de la Segona Guerra Mundial. Aprofitant les vacances d'estiu, els alemanys de l'RDA van anar a Hongria i allà es van convertir en refugiats a l'espera d'un habitatge i una feina per poder tornar a començar.

Aquest reportatge es va emetre originàriament amb el títol "15 anys: retrat d'una generació". Temps després es va fer un seguiment als seus protagonistes que ha quedat recollida a "Generació D". Nois i noies de 15 anys, de diferents escoles i instituts de Catalunya, són entrevistats amb profunditat per confeccionar el retrat d'una generació que no ha conegut el franquisme, de les seves ocupacions, dels seus interessos i de les seves inquietuds. El programa ha seleccionat les respostes dels 45 joves entrevistats juntament amb fragments de videoclips amb música de la seva generació.

Nois i noies d'entre quinze i disset anys ens parlen de les ocupacions, interessos i inquietuds que tenen. Un reportatge que dona lloc al programa "Generació D", que cada set anys segueix la trajectòria d'aquests joves.

Amb motiu del cinquè aniversari de l'inici de la seva emissió, el "30 minuts" fa un programa especial en què recull imatges d'arxiu d'alguns dels reportatges de producció pròpia més impactants, comentades pels mateixos reporters que les van realitzar. A més, s'inclouen entrevistes amb alguns dels protagonistes, que expliquen com ha evolucionat la seva història personal.

Més de 200.000 nois s'incorporaran a files el 1990, per complir el servei militar. El servei militar i la seva durada han estat temes candents en l'última campanya electoral, però el debat continua obert. El reportatge planteja què suposa per als joves haver de fer el servei militar. S'hi tracten també els temes de la preparació que reben els soldats, de la durada que té, de la possibilitat de professionalitzar l'exèrcit, etc.

L'any 1989, Txecoslovàquia viu, com altres països de l'Est, un procés de reconciliació nacional protagonitzat per revoltes populars. Tot comença amb la manifestació de més de 50.000 estudiants, la concentració més important contra el govern des de la Primavera de Praga l'any 1968. Poc després, personatges públics s'adhereixen a la convocatòria de vaga i un dels seus líders, Václav Havel, anuncia la constitució d'un fòrum cívic que agrupa 12 moviments independents, un d'ells el de la Carta 77.

A Colomoncagua, Hondures, hi ha un campament de 8.000 refugiats d'El Salvador que es van veure obligats a marxar del seu país. Rodejats i vigilats per l'exèrcit hondureny, han viscut durant nou anys en condicions de setge militar. Un grup de 1.000 refugiats decideixen sortir del campament i tornar al seu país tot i que no tenen l'autorització del govern. Els refugiats marxen a peu cap a la zona de Morazán travessant la frontera i arriben a San Fernando, zona controlada per la guerrilla de l'FLMN. Les autoritats d'El Salvador no ho han pogut impedir. Un equip del programa acompanya els refugiats durant la marxa.

Actualment, els països de l'Est viuen unes reformes polítiques espectaculars. En el cas de la Unió Soviètica, la Perestroika avança, però hi ha factors interns que ho dificulten: la difícil situació econòmica i les tendències independentistes d'algunes repúbliques; concretament, a les repúbliques bàltiques. A Letònia, Estònia i Lituània s'hi viu un veritable esclat nacionalista. Fa 49 anys que les tres repúbliques bàltiques van perdre la independència i van començar a patir la repressió del govern soviètic. Encara que aquest ha assegurat que el socialisme havia resolt la qüestió nacional, ara, amb la Perestroika, s'ha demostrat que aquest tema no estava resolt i els nacionalismes bàltics han sortit al carrer per demanar la independència. El reportatge recull des del testimoni de deportats a Sibèria fins a les denúncies dels grups ecologistes, dels partits polítics, etc.

A pesar de la prohibició de la llei, a Galícia es continua la tradició de destil·lació de l'aiguardent feta per agricultors a casa seva. Aquesta llei es va aprovar el 1985 i alguns sectors creuen que és un intent de posar fi a l'aiguardent artesà gallec. Els petits agricultors defensen que els ingressos de l'aiguardent és el que els permet viure i les destil·leries industrials pensen que es tracta de competència deslleial.

Cinc anys després que se celebrés la festa dels solters de Plan, la vida al poble ha canviat: s'han format parelles, hi ha gent nova vivint al poble, més nens i més turistes. Però un bon grup d'homes continuen enfrontant-se amb un dels principals problemes dels pobles del Pirineu: la soledat.

Recull en forma de videoclip de les notícies més destacades de la dècada dels 80. El programa és una combinació de flaixos d'imatges impactants i espectaculars dels anys 80 d'actualitat política, cultural, econòmica i social d'arreu del món. S'hi combina la música amb el so ambient, segons els temes.

El 25 de febrer del 1990 s'havien de fer les eleccions a la presidència de Nicaragua, que podien confirmar els sandinistes en el poder o representar el triomf de l'oposició, que tenia el suport dels Estats Units. La principal líder opositora era Violeta Chamorro, viuda de Pedro Joaquín Chamorro, periodista assassinat el 1978 pel dictador Somoza. Violeta Chamorro era mare de quatre fills, cadascun dels quals representava una posició política diferent. Tots quatre, a més, ocupaven llocs de responsabilitat en diferents àmbits. Era, per tant, una família que representava la divisió que vivia el país entre els partidaris i els retractors del règim sandinista. El reportatge, a través de la història d'aquesta família, passa revista a la situació de Nicaragua.

Hongria va ser el país que va començar les reformes polítiques i econòmiques que havien de trasbalsar els països de l'Est, i va marcar el futur econòmic que podien esperar aquests països. La reforma va ser gradual, però es va començar a notar en molts aspectes de la vida quotidiana. Les fàbriques començaven a reconvertir-se, es veien cotxes luxosos pels carrers i, fins i tot, es podia trobar l'edició hongaresa del "Playboy".

Encara que s'hagués fet efectiva la retirada definitiva de les tropes soviètiques de l'Afganistan un any abans, la guerra continuava. En 10 anys de guerra, l'Afganistan va ser un camp de proves militars i s'hi van fer servir tot tipus d'armes molt sofisticades, de les quals els nens en van ser víctimes importants: van resultar morts, ferits, sense família o combatents. Els que van poder sortir del país i van anar a parar a camps de refugiats continuaven sent víctimes de la guerra, bé perquè estaven mutilats, bé perquè van viure ja des de petits la violència i van haver de fer-se adults abans d'hora per sobreviure, i perquè els adoctrinaven per continuar la violència en l'odi a l'enemic i en la revenja. Des de petits se'ls ensenyava l'ús de les armes i se'ls preparava per lluitar pel seu país i per l'islam.

La xifra d'accidents laborals a Catalunya s'ha estabilitzat durant els últims anys, però encara continua sent molt elevada respecte a d'altres zones industrialitzades. Les causes principals dels accidents són les escasses mesures de seguretat a les empreses i la falta de formació dels treballadors. A part de les greus seqüeles físiques, també representen un cost econòmic molt elevat per a les empreses i la societat en general.

El reportatge dóna la paraula a homosexuals, homes i dones, perquè expliquin els seus punts de vista sobre els temes següents: "el descobriment", "els arguments", "som 600.000", "dir-ho", "manetes", "la parella", "els fills", "qui fa d'home i qui fa de dona", "les relacions sexuals", "la promiscuïtat", "la família", "els drets prevalents", "estima com vulguis".

Els exiliats cubans als Estats Units, ajudats pel govern nord-americà, han posat en funcionament una emissora de televisió, Tele Martí, amb l'objectiu de poder enderrocar el règim de Fidel Castro. De moment, Cuba ha pogut anul·lar el senyal de Tele Martí, però considera que aquestes emissions són una agressió. Castro ha aprofitat aquest fet per accentuar el sentiment antinord-americà a l'illa. L'equip del programa ha pogut entrevistar representants del grup de defensa dels drets humans, on s'articula una petita oposició al règim i que són perseguits constantment.

A la República Dominicana, les eleccions presidencials han estat polaritzades per dos candidats octogenaris i malalts: Joaquín Balaguer, actual president, candidat del Partit Reformista, i Juan Bosch, del Partit d'Alliberament Dominicà. Després d'una campanya electoral molt animada i apassionada, sembla que ha guanyat Joaquín Balaguer, però els partidaris de Bosch denuncien els resultats per frau i mètodes il·lícits dels seus adversaris.

A través de quatre casos diferents s'explica el procés de rehabilitació de quatre dones que han perdut la vista d'adultes. Yolanda Cañamares fa dos anys que s'ha quedat cega i tot just comença a aprendre a circular per la ciutat. Escarlata San Martín fa quatre anys que és cega i treballa de fisioterapeuta. Maria Rosa fa catorze anys que és cega i es mostra totalment habituada a la ceguera. El programa es proposa mostrar exemples ben diversos de la vida quotidiana d'aquests quatre casos: el maquillatge, la preparació d'un sopar, etc.

L'escola Virtèlia va ser un dels pocs centres educatius de la postguerra on no es va perdre totalment l'esperit liberal i catalanista d'abans de la dictadura. A les seves aules es van formar persones actualment conegudes en diversos camps professionals i de la política. Amb motiu del 50 aniversari de la seva fundació, exalumnes i exprofessors refan la història de l'escola a través dels records.

Quin futur espera l'Iran? Després d'un any de la mort de l'imam aiatol·là Khomeyni i amb l'acabament de la guerra contra l'Iraq, es planteja una doble qüestió: mantenir l'ortodòxia de la revolució islàmica o iniciar una obertura. La difícil situació política s'ha complicat amb les devastadores conseqüències d'un fort terratrèmol. El desastre farà més difícil imposar el llegat de Khomeyni.

Unes cinc mil persones han fet realitat un dels seus desitjos, sortir del seu país, Albània. Després d'una setmana d'incertesa, aquestes persones han abandonat les ambaixades, on s'havien refugiat, i la majoria han arribat al port italià de Bríndisi. Els refugiats expliquen per què estan decidits a abandonar el seu país, i quines causes els han portat a iniciar el cami cap a l'exili.