30 minuts

Reportatge dedicat a les conseqüències dels atemptats de l'11 de setembre contra les Torres Bessones del World Trade Center de Nova York i el Pentàgon de Washington. S'entrevista diversos corresponsals i redactors de TVC que han hagut de cobrir una sèrie de temes vinculats als atemptats o a les seves conseqüències, com per exemple la guerra de l'Afganistan, la lluita contra el terrorisme internacional, la posició geoestratègica dels EUA al món, l'agreujament dels enfrontaments entre Israel i el poble palestí. S'hi intercalen seguiments de la feina que desenvolupen els corresponsals i imatges de les cròniques fetes al seu dia.

Anàlisi de la situació política al País Basc arran de la il·legalització de Batasuna en aplicació de la llei dels partits polítics. Més enllà del debat sobre els fonaments jurídics de la resolució de Garzón contra Batasuna o de la Llei dels Partits Polítics, tothom es pregunta si la il·legalització de Batasuna serà una eina útil per lluitar contra el terrorisme d'ETA i quines repercussions tindrà a Euskadi. Al Pais Basc hi hadivisió d'opinions. Per uns, és una mesura que acaba amb la impunitat als carrers, que talla les ales financeres i institucionals del terrorisme i que, per tant, significa un fort cop a ETA. Per altres, la il·legalització reforçarà les tesis més dures de l'esquerra "abertzale", la mateixa organització terrorista, i allunya les vies polítiques pel cessament de la violència.

Aprofitant l'impuls immobiliari del Fòrum 2004, el Pla Especial de Reforma de la Mina té com a objectiu millorar la seguretat i transformar la imatge del barri mitjançant actuacions urbanístiques i socials en un termini de vuit anys. Tot i que molts veïns es mostren escèptics, d'altres mantenen l'esperança.

Mai cap assassí en sèrie havia desencadenat una persecució policial tan àmplia, atemorit tanta gent ni provocat una cobertura informativa tan espectacular. Finalment, sembla que el malson s'ha acabat. El dimecres 2 d'octubre va matar la seva primera víctima. Fins ara, ha matat deu persones i n'ha ferit tres.

A Catalunya es cullen cada any un milió de quilos de bolets, sobretot als boscos del Berguedà. Tot i aquesta producció, se n'han de portar d'altres llocs, com de la regió francesa de Roine-Alps i d'Extremadura, Salamanca o Portugal. A més, cal protegir l'entorn de l'afluència massiva de boletaires als boscos i muntanyes del Berguedà.

Reportatge que analitza les primeres conseqüències de l'enfonsament del "Prestige" davant les costes gallegues fent un recorregut per les zones més afectades per la taca de cru de 300 quilòmetres un cop arribada a la costa. En el recorregut per les costes gallegues es pot sentir la veu de preocupació de pescadors i mariscadors, i també les crítiques a l'administració per la seva reacció davant la catàstrofe. La segona part del programa tracta del funcionament de vaixells com el "Prestige" i de les banderes de conveniència, que fa molt difícil saber qui és el responsable dels vaixells que solquen els mars. La indústria dels armadors internacionals funciona mitjançant un complicat sistema econòmic que porta molts mariners i tripulacions a un sistema d'explotació dins el món del negoci internacional.

Reportatge sobre els fons per a la formació i casos de frau en els cursos de formació continuada dels treballadors que atorga el FORCEM, organització tripartida formada pels sindicats majoritaris, les patronals d'empresaris i el govern.

La Generalitat de Catalunya, partits polítics catalans, sindicats, associacions diverses i particulars han protagonitzat una demanda per reclamar que els tornin els documents que les tropes franquistes els van espoliar durant la guerra civil. Formen la Comissió de la Dignitat. La documentació es troba a l'Arxiu General de la Guerra Civil, situat a Salamanca. Els documents, requisats pel Servicio de Recuperación de Documentos, van servir com a proves per jutjar i condemnar milers d'antifranquistes. Els papers han estat a punt de retornar a Catalunya en dues ocasions: l'any 1980, mentre governava l'UCD, i l'any 1995, quan manava el govern socialista de Felipe González. En aquesta ocasió l'oposició frontal de tot el PP i del PSOE de Salamanca en va frustrar el retorn. Moltes persones, com el cartellista Carles Fontserè, l'escriptora Teresa Pàmies i la filla del polític i periodista Antoni Rovira i Virgili, han sabut que hi ha documents privats seus a Salamanca.

Un mes després de l'enfonsament del "Prestige" continuaven les tasques de neteja del ?chapapote? als llocs afectats per la marea negra, que va arribar a les costes de Galícia. El reportatge se centra en la zona de Muxía, a la Costa da Morte, un dels llocs més afectats per la marea negra, on centenars de voluntaris i, finalment, també l'exèrcit es van implicar en la neteja. D'altra banda, a les Rías Baixas (Arousa, O Grove), els pescadors i els mariners van establir sistemes de prevenció per evitar l'arribada del fuel escampat pel vaixell enfonsat. A tot Galícia es van alçar veus de protesta contra l'actuació de les administracions, tant del govern central de José María Aznar com del govern de la Xunta de Galícia, presidit per Manuel Fraga. La plataforma Nunca Máis va aglutinar aquestes protestes.

Reportatge que intenta explicar les claus de la pobresa, la fam i la desnutrició que afecten una bona part de la població, a partir del cas concret de Tucumán. Aquesta província, coneguda com el "Jardí de la República", per la fertilitat de les seves terres, ha estat el centre d'atenció per la mort de criatures desnodrides. El programa mostra els hospitals i menjadors comunitaris, les manifestacions al carrer, els debats parlamentaris i els barris marginals. També recull l'opinió de tota mena de protagonistes, des de polítics fins a familiars de nens desnodrits. Es fa ben evident la ineficàcia i la corrupció del govern local, encapçalat pel governador Miranda, i la crispació social i judicial que això comporta.

Lleida havia de ser la primera ciutat catalana que quedés enllaçada amb Madrid mitjançant el tren de gran velocitat, un dels mitjans de transport que més pot canviar els costums d'una part de la població. Les expectatives que la gran velocitat fes augmentar automàticament el nombre d'habitants o l'activitat industrial, però, xocava amb la realitat que han viscut altres ciutats que ja fa anys que disposen d'aquest servei, com és el cas de Ciudad Real, una estació intermèdia, com ho seria Lleida a mitjà termini. El reportatge també mostra l'experiència francesa, en concret el cas de Valence, a prop de Lió.

Reportatge que planteja els problemes de la gestió dels purins, els excrements produïts pels porcs. El sector porcí és molt important a Catalunya, és la base econòmica de moltes comarques, genera un terç de la renda agrària i contribueix a l'equilibri territorial del país. L'estat espanyol és el segon generador europeu de purins. En el programa s'analitza l'estructura productiva del sector, amb la intervenció d'integradors, petits ramaders, sindicats i l'administració. La ramaderia intensiva ha trencat el lligam que sempre hi havia hagut entre terres i bestiar. Els fertilitzants químics han substituït bona part dels adobs orgànics i s'ha aguditzat el problema.

L'enduriment de la llei d'estrangeria i la percepció negativa de la societat sobre la immigració no només condiciona els immigrants, sinó també els seus fills, una generació que creix a Catalunya. Com els afecta aquesta estigmatització de la immigració? Com resolen el conflicte que a vegades comporta viure entre dues cultures? Quines perspectives de futur tenen? Se senten catalans? A Catalunya, els fills d'immigrants, l'anomenada ?segona generació?, encara són pocs i es concentren majoritàriament en l'ensenyament primari. El programa busca referències en països europeus amb més experiència, com el Regne Unit i França, que també són exemples de dos models d'integració completament oposats: el multiculturalisme britànic, que reconeix i protegeix els trets diferencials de cada minoria ètnica establerta al país, i l'assimilacionisme francès, que busca que tothom sigui ciutadà francès, sense més distincions. Tots dos models han conegut èxits i fracassos.

Reportatge que analitza la decisió del govern espanyol de donar suport total als Estats Units en la crisi de l'Iraq, que va generar una enorme controvèrsia a Espanya. Aznar no s'enfrontava només a una opinió pública clarament contrària, sinó que va trencar el consens parlamentari en política exterior i es va quedar sol al Congrés dels Diputats defensant les posicions bel·licistes de l'administració Bush.

Reportatge dedicat a la problemàtica específica del parc de Collserola. El programa fa un repàs d'algunes de les moltes activitats i històries que passen en aquest espai. Pastors, pagesos de cap de setmana, urbanitzacions clandestines, columbòfils, caçadors i ciclistes, propietaris de boscos i masies, biòlegs i ciutadans que passegen, esmorzen o fan tertúlia sota els arbres. Un cert nombre d'associacions i entitats s'han organitzat en un plataforma de defensa de Collserola i denuncien que hi ha grans projectes d'infraestructures que podrien fragmentar i aïllar el parc.

Reportatge dedicat al barri de la Pau, a Badalona, a la frontera amb Santa Coloma de Gramenet. El barri va arribar a tenir un 40 per cent d'immigració estrangera, un percentatge que frega la situació de risc d'esclat social, segons els paràmetres de la Unió Europea. Un 25 per cent de marroquins i un 13 per cent de xinesos s'hi disputaven l'economia submergida, especialment la confecció tèxtil, que després es comercialitzava a la zona de Montigalà. La mà d'obra barata immigrant va arribar a desplaçar la de la població autòctona, en un barri on hi havia un 20 per cent d'atur i un alt índex de treball precari. Al malestar per la competència laboral i comercial s'hi va afegir el xoc cultural i religiós, i també l'impacte d'hàbits i de maneres de fer quotidianes que causen estranyesa i fins i tot irritació.

El 2003 es van fer a Figueres unes jornades per analitzar diferents propostes per resoldre conflictes armats a través de la pau i la mediació. El reportatge fa referència a aquesta trobada i analitza en detall la situació de Guatemala, país en què es van firmar uns acords de pau després de 36 anys de guerra civil. La pacificació es va aconseguir a través de la mediació. El balanç final és que va arribar el desarmament dels grups armats guerrillers però no la pau. Després de tot plegat, Guatemala va tornar a viure un retrocés, es va abandonar la mediació i va tornar el domini de la força de les armes.

Reportatge que presenta la vida al barri de barraques de Thomas, en els suburbis de Casablanca. D'aquesta barriada provenien els terroristes suïcides que van cometre, dues setmanes enrere, un seguit d'atemptats a Casablanca que van costar la vida a més de 40 persones. El nombre més gran de víctimes va ser a la Casa de España, entre les quals els joves suïcides, que van decidir immolar-se. Nou dels catorze terroristes suïcides que van perpertrar els atemptats són del mateix barri de Casablanca, Thomas. El reportatge s'acosta als familiars i veïns dels joves suïcides, que descriuen que últimament els joves s'havien anat fent molt més religiosos i que en els últims dos anys s'havia incrementat la presència de grups islàmics radicals en aquest barri pobre de Casablanca, la capital econòmica del país.

Anàlisi de la situació internacional del mercat i del preu del sucre. El mercat mundial del sucre està sotmès a grans tensions i polèmiques. La UE i els EUA tenen un mercat molt protegit per aranzels, tancat a la competència exterior. El preu interior triplica el del mercat internacional, però Europa és el primer exportador mundial, perquè subvenciona les seves exportacions. Això contribueix a enfonsar el preu mundial del sucre i perjudica els productors més eficients del Tercer Món. Molts països del sud i diverses organitzacions i ONG denuncien que les regles del comerç internacional són injustes i només afavoreixen els rics. El sucre en seria un exemple. Mentre que Europa blinda el mercat argumentant que ha de protegir els seus pagesos, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial van pressionar molt fortament Moçambic perquè protegia el seu mercat per mirar de recompondre la indústria sucrera, destruïda per la guerra civil.

Tenen futur, les Nacions Unides? Aquesta pregunta era absurda als anys 90, quan l'ONU resolia conflictes com els d'Angola, Moçambic, Namíbia o Timor Oriental, però després de l'11-S els Estats Units van engegar una guerra decidida contra el terrorisme mundial que amenaçava de fer trontollar totes les institucions internacionals.

Reaccions a la condemna d'entre 15 i 30 anys de presó dels 78 dissidents cubans detinguts al març del 2003 i l'execució dels tres segrestadors d'un ferri a l'Havana a l'abril del mateix any. La "Carta a los amigos que están lejos" és un manifest d'artistes i intel·lectuals cubans que acusa els intel·lectuals d'esquerra estrangers de no entendre la realitat cubana.