30 minuts

Dues dècades després del col·lapse de la Unió Soviètica, "30 Minuts" ofereix una mirada lacònica, irònica, de la nova font d'ingressos que encara fan possible les missions espacials russes: la dels multimilionaris que decideixen sortir a l'espai exterior a la recerca d'aventura i d'inspiració filosòfica. El fotògraf noruec de l'agència Magnum Jonas Bendiksen ens introdueix a la rara poesia que amaguen, al cosmòdrom de Baikour, les restes del que va ser la poderosa i secreta indústria espacial soviètica. Fins a 100.000 persones van viure al voltant d'unes instal·lacions que van conèixer la seva època daurada durant la guerra freda.

El 20 per cent dels menors reben abusos sexuals. Aquesta xifra esgarrifosa aboca la societat a fer una reflexió d'urgència sobre un fenomen no prou conegut, que passa majoritàriament en l'àmbit privat, i que és una font permanent de traumes personals. "30 Minuts" aborda la qüestió de la gran desprotecció infantil i de la resposta social davant d'aquest gravíssim problema. Els afectats són infants normals, no sempre procedents d'àmbits marginals. Són criatures perquè no tenen a qui acudir i ni tan sols saben que tenen dret a rebre ajuda. Pertanyen a famílies de tot tipus: famílies normals que oculten el problema o famílies marginals que no poden o desconeixen com tenir cura dels seus fills. Carme Artero, fil conductor del documental, mare de quatre fills i mare d'acollida de dos més, n'ha acollit alguns. Al seu costat, el documental mostra professionals, representants d'una societat que busca solucions que, sovint, suposen separar els infants dels seus pares.

A la Xina hi ha gairebé 340 milions d'internautes. I 400 centres de desintoxicació per als addictes a la xarxa. Són un negoci molt lucratiu. L'exèrcit xinès és l'única institució del món que ha donat una definició del que ell anomena addicció a internet. Segons la definició, es tracta d'una malaltia mental diagnosticada a partir de sis hores de connexió al dia durant més de tres mesos. Segons aquesta definició, l'addicció afecta deu milions d'adolescents xinesos. Naturalment, la majoria d'aquests joves no es consideren addictes.

30 Minuts aborda, amb una perspectiva molt pròxima, inèdita, les circumstàncies que van acompanyar el malson i el final feliç dels 33 miners de la mina xilena de San José, a la localitat de Copiapó. Un equip de la BBC ha seguit a curta distància les emocions, els dubtes i els grans interrogants que ha generat l'enterrament en vida dels 33 treballadors i el seu alliberament posterior, contemplat minut a minut per tot el món.

El Brasil estrena presidenta, Dilma Rousseff. No pas sense un gran esforç i dues voltes electorals, aquesta economista de 62 anys i antiga guerrillera durant la dictadura ha pogut capitalitzar finalment el llegat de Lula da Silva. Ha promès continuar els programes socials que han ajudat molts brasilers a sortir de l'extrema pobresa. Caldrà això i molt més per acabar amb l'estigma que afecta profundament les faveles. "30 minuts" s'endinsa al cor de la delinqüència extrema que ofega aquests barris marginals. Al voltant de Rio, hi ha encara 700 barris de barraques on és plenament vigent el cercle infernal de violència i narcotràfic. Milers d'adolescents, molts d'ells sense cap alternativa, hi estan atrapats.

En la setmana del Dia Mundial de la Lluita contra la Sida, "30 minuts" aborda la qüestió amb un document conmovedor: la història d'una coral d'homes de la ciutat nord-americana de San Francisco colpejada dramàticament el 1992 per l'epidèmia.

La victòria de l'NVA a les eleccions del 13 de juny del 2010 ha tornat a posar la qüestió belga al damunt de la taula. Aquest reportatge pretén explicar l'atzucac en què es troba Bèlgica, a més de retratar el conflicte lingüístic que es viu als pobles de la perifèria de Brussel·les i les reivindicacions sobre el model d'estat dels guanyadors de les últimes eleccions federals.

L'any 2010 va esclatar la revolta a Tunísia. Amb una espurna n'hi va haver prou: la d'un jove aturat de 26 anys, Mohamed Bouazizi. La seva protesta era la de milions de joves i adults tunisians farts de la manca de futur i la corrupció del règim. Fem una radiografia d'aquesta revolta i interroguem els seus actors per buscar les claus d'una revolta inesperada que va sorprendre el món. Contràriament a qualsevol expectativa en una regió gairebé inamovible, el Magreb, Tunísia protagonitza una revolta democràtica.

Mentre les antigues potències colonials es refugien en la nostàlgia de la pèrdua d'influència a l'Àfrica, la Xina controla econòmicament el continent En tan sols una dècada, la Xina ha esdevingut la força dominant en molts països africans. Sud-àfrica és, per exemple, el principal aliat comercial de Pequín. La Xina ha capgirat la seva mirada cap al continent negre per satisfer les seves immenses necessitats de matèries primeres, particularment energètiques, i per col·locar els seus productes en un nou mercat que, per ells, té enormes possibilitats.

Gaddafi, el líder libi, ha decidit morir matant. Es comença a parlar de genocidi. Com va ser possible convertir-lo en "un dels nostres"? Líbia viu hores decisives. Després de les reeixides revoltes populars a Tunísia i a Egipte, almenys de moment, i de la ràpida extensió pel món àrab del tsunami democràtic, al règim del coronel Gaddafi li ha tocat ser la següent fitxa de dòmino. Però al preu d'un bany de sang.

La història de la banda d'atracadors de joieries de luxe d'arreu del món. Els seus mètodes són de pel.lícula. Les policies de mig món i la Interpol els coneixen com "Pink Panthers", els "panteres rosa". Durant la última dècada s'han dedicat a atracar joieries de luxe a París, Saint-Tropez, Courchevel, Biarritz, Mònaco, Zurich i Tòquio. L'origen del seu sobrenom data del 2003, durant els primers robatoris de la banda, quan es van apoderar d'un gran diamant dels joiers Mayfair, valorat en 500.000 lliures esterlines (gairebé 600.000 euros). El van amagar en un pot de crema cosmètica. Aparentment, es van inspirar en la pel.lícula de Blake Edwards "La Pantera Rosa", en què uns lladres amagaven la gemma més cara del món de la mateixa manera.

L'any 2011 WikiLeaks va prometre fer públics els noms i cognoms de milers de titulars de comptes suïssos ocults. Deu ser un llistat similar al que la Hisenda espanyola va rebre de les autoritats franceses, una base de dades obtinguda de l'exempleat empipat d'un banc suís que va treure a la llum el que tothom s'imagina, però que no veu ningú: moltes grans fortunes mantenen els seus diners al marge del fisc. Fa unes setmanes, Wikileaks prometia revelar la identitat de milers de titulars de comptes suïssos ocults. Va prometre noms i cognoms. Deu ser un llistat similar al que la Hisenda espanyola va rebre de les autoritats franceses l'estiu passat. Una base de dades obtinguda per un antic empleat empipat d'un banc suís, que treu a la llum el que tothom s'imagina però ningú no veu: que moltes grans fortunes mantenen -si poden- els seus diners al marge del fisc.

El món viu pendent del Japó. El reportatge visita els llocs més devastats pel tsunami i parla amb els supervivents. Otsuchi era un bonic port pesquer a la part nord de Honshu, la principal illa del Japó. Un poble costaner popular entre els surfistes i amants de la platja. Però, des que es va produir el tsunami l'11 de març, és una terra devastada.

Més de 700.000 joves espanyols ni estudien ni treballen. Se'ls coneix com a "generació ni-ni". Però aquest no és el cas del joves d'"Inventant el futur". Els nostres protagonistes estudien, treballen i, si no tenen feina, se la inventen. El programa "30 minuts" presenta el cas de sis joves –d'edats compreses entre els 16 i els 30 anys- que han decidit inventar-se el seu futur convertint les seves passions en forma de vida.

Berlusconi afronta un judici clau per al seu futur: el de "cas Ruby", per abús de poder i incitació a la prostitució de menors. Viatgem a la "seva" Itàlia. A pesar de les periòdiques manifestacions multitudinàries a Roma i a d'altres ciutats italianes contra Silvio Berlusconi, "Il Cavaliere" compta amb el suport de la majoria dels electors italians. Allò que a ulls de l'opinió pública de les democràcies occidentals és autoritarisme, falta d'escrúpols, ridícul i, fins i tot, delicte... per a la majoria d'italians, segons les enquestes d'opinió, és "soroll" que enterboleix l'autèntica dimensió de Berlusconi com a gran gestor.

Moltes famílies que no poden pagar la hipoteca acaben perdent la casa i, a més, endeutats de per vida. Per això, molts sectors demanen reformes legislatives amb urgència que evitin que aquestes famílies amb dificultats arribin a perdre un bé tan essencial com l'habitatge.

Finlàndia és dels pocs països que semblen haver trobat un model educatiu a mida. Països com els Estats Units busquen una fórmula per remuntar resultats. Quin és el camí de Catalunya? Cada setmana, una delegació estrangera visita Finlàndia amb l'esperança de descobrir per quins motius el país nòrdic aconsegueix resultats educatius tan bons. Cada tres anys, els alumnes finlandesos encapçalen l'informe PISA, que avalua el nivell dels estudiants de quinze anys en Ciències, Matemàtiques i comprensió lectora. L'educació s'ha convertit en una icona de Finlàndia tant o més poderosa que la marca Nokia.

Casament a Westminster dels hereus de la corona britànica, el príncep Guillem i Kate Middleton. Continua sent tan tempestuosa la relació entre la premsa sensacionalista i el Palau de Buckingham? Tot està preparat a l'abadia de Westminster, a Londres, per al casament del príncep Guillem i Kate Middleton, el 29 d'abril. Seran els reis d'Anglaterra. I potser, els pròxims. Perquè, tot i que estan situats en la segona línia de successió, per darrere del príncep Carles, no es descarta que aquest, divorciat de Diana i casat amb Camilla Parker Bowles --catòlica, no anglicana i també divorciada--, renunciï finalment al tron a favor del seu fill Guillem.

La fi de les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys, ha fet visible una llarga història d'incomprensions i malentesos entre catalans i valencians. Una part de la societat valenciana s'ha sentit desasistida sense el senyal de TV3, mentre que una altra continua sentint una Catalunya amenaçadora. D'altra banda, potser hi ha una progressiva indiferència des de Catalunya pel destí dels veïns del sud. La delegació de TV3 al País Valencià i "30 minuts", conjuntament, han fet un retrat de la reacció ciutadana contra el tancament de les emissions i del debat sobre quines relacions –culturals i econòmiques– han de tenir totes dues comunitats. La reivindicació del corredor mediterrani, ara per ara, sembla que sigui l'únic punt de confluència entre valencians i catalans. Però això ha de suposar oblidar-nos dels vincles culturals i lingüístics?

A finals del 2008 Manel sacseja l'escena musical catalana amb la publicació l'àlbum de debut 'Els millors professors europeus'. En dos mesos, quatre grups protagonitzen quatre nits especials. Els Amics de les Arts, Mishima, Antònia Font i Manel fan quatre concerts. El 30 Minuts els segueix des del backstage. Situa les càmeres als passadissos, als camerinos, els acompanya als desplaçaments en tren, en cotxe, als hotels i un cop acaben els concerts. Els Amics de les Arts fan un emotiu tancament de gira del disc 'Bed&Breakfast' amb un Palau de la Música a vessar de públic. Mishima celebra els 10 anys del primer disc en una nit intensa al Palau de la Música. Manel emprèn un viatge en AVE de Madrid a Sevilla per tocar al Teatro de la Alameda, pocs dies després d'haver-se coronat amb el primer lloc dels discos més venuts a Espanya. Antònia Font desembarca al Casino de l'Aliança del Poblenou de Barcelona, en el seu retorn als escenaris després de quatre anys de pausa.

Com se senten els nens i nenes obligats a casar-se? L'Índia concentra el 40% dels matrimonis infantils del món. L'Unicef, l'organisme de l'ONU que té cura de la infantesa i dels seus drets, va assegurar en un informe del 2007 que més de 20 milions de nens i nenes es van haver de casar forçosament a l'Índia. Un fenomen també molt estès al Nepal.

Amb la Puerta del Sol, a Madrid, i la plaça Catalunya, a Barcelona, com a punts neuràlgics de la indignació ciutadana, seguim el relat de la protesta amb diversos protagonistes. Un moviment espontani, activat des de les xarxes socials, que vol expressar la indignació pel marasme econòmic del país i per un sistema de representació política que consideren captiu i caduc.

Una reflexió en forma de pregunta: és possible que els resultats sense precedents que va obtenir el Barça de Pep Guardiola serveixin d'exemple i de referent social per millorar la gestió en diferents àmbits professionals o personals? El Barça de Guardiola és observat atentament des de molts àmbits, i no només des de l'esportiu. Per què? Pot ser un referent social?

La revolució democràtica a Tunísia va triomfar, però, ara, molts joves no volen quedar-s'hi. Es juguen la vida per arribar per mar a Lampedusa, i alguns, com Haytem, somien amb França. A l'illa italiana de Lampedusa van arribant de manera massiva immigrants clandestins del nord d'Àfrica. I, sobretot, en les últimes setmanes, libis que fugen de la guerra civil en què ha derivat l'aixecament contra Gaddafi. Però també molts tunisians que, tot i ser testimonis de la victòria democràtica sobre la dictadura de Ben Ali, continuen sense veure un futur econòmic plausible.

Un viatge emocionant sobre la lluita del microbiòleg Pere-Joan Cardona per aconseguir que milions de persones infectades de tuberculosi, malaltia que l'OMS sembla haver oblidat, trobin un tractament eficaç gràcies a una vacuna pionera: la RUTI.

En un món interconnectat i hiperdependent dels sistemes informàtics, molts països es preparen per a una nova guerra al ciberespai. Des de fa uns anys assistim a un fenomen cada cop més estès i eficaç: els atacs informàtics contra pàgines web d'institucions oficials i de companyies privades. Els motius són diversos: des de la resposta en clau de protesta --l'anomenat grup Anonymous en podria ser un exemple-- fins a iniciatives directament delictives contra interessos privats, passant per "estratègies de terror" per motius ideològics, econòmics o polítics.

Els correbous, molt arrelats a les Terres de l'Ebre, van quedar al marge de la prohibició taurina a Catalunya. El documental planteja la conflictivitat amb què es dona el tret de sortida a la temporada: els animalistes estan disposats a centrar la seva lluita a l'Ebre, els taurins troben dificultats per adaptar la festa a una llei difícil de complir i cal fer malabarismes polítics per justificar unes pràctiques que són reprovables per a molta gent, com el bou embolat i el capllaçat.

Al Pakistan, la llei contra la blasfèmia s'ha convertit en una arma islamista devastadora contra les minories cristianes i musulmanes moderades. El gener de 2011, Salman Taseer, el governador de Panjab, l'estat més gran del Pakistan, va ser assassinat pel seu guardaespatlles. Per què? Va ser un dels pocs polítics que van denunciar públicament la islamització radical del Pakistan. Havia defensat la causa d'Asia Bibi, una dona camperola cristiana condemnada a mort per blasfèmia. Després d'una disputa per un got d'aigua, dos veïns musulmans la van acusar d'insultar el profeta Mahoma. Des de llavors, Asia Bibi continua a la presó esperant la sentència d'execució. Alguns mul·làs han posat preu al seu cap en cas que els tribunals la puguin absoldre. El seu marit i els seus fills viuen en la clandestinitat i han estat vivint una vida de fugitius des de fa un any i mig. Ells també han rebut amenaces de mort.