30 minuts

Un mosaic de contrastos. Joves que intenten viure plenament en català i no poden i d'altres que l'únic contacte que hi tenen és a l'escola

En els últims anys, el naixement de multinacionals industrials d'origen català ha estat un fenomen creixent. Hi ha més de 170 empreses d'aquí que han fet el salt i han passat de ser firmes exportadores a implantar-se en altres països per produir-hi. Moltes d'aquestes empreses s'han instal·lat als països de l'Europa de l'Est, pels costos laborals baixos i la pròxima entrada d'aquests països en la UE. Es presenten els casos de tres empreses que s'han instal·lat a Hongria i a Polònia.

A Manhiça, Moçambic, un grup de metges de l'Hospital Clínic de Barcelona porta a terme un projecte gairebé a contracorrent, investigar en les malalties que afecten els pobres: la malària, la sida, la tuberculosi, les pneumònies...

Reportatge elaborat essencialment amb el mètode de la càmera oculta sobre una de les moltes empreses de venda telefònica d'inversions financeres fraudulentes que operen des de Barcelona.

Reportatge sobre la situació social i política de Guinea Equatorial, un dels països amb el creixement del PIB més important del món durant el 2003, gràcies a l'explotació dels seus recursos petrolers, descoberts el 1995. S'hi denuncia la corrupció del govern presidit per Teodoro Obiang i la inexistent inversió dels beneficis del petroli en el país, on s'estan creant unes diferències socials extremes entre els treballadors de les empreses petroleres i la resta de població.

L'obesitat infantil s'ha convertit en un problema de salut pública als països occidentals que sol comportar trastorns psicològics importants i, a la llarga, malalties orgàniques greus. A catalunya ja afecta un 10% dels infants. L'abandó de la dieta mediterrània i l'excés de sedentarisme són algunes de les causes. Els nens cada vegada estan més sols, s'angoixen i mengen per calmar el neguit. El documental analitza les causes i les conseqüències de l'obesitat infantil a partir del seguiment del cas de dos nens obesos, Judith Rodríguez, de 13 anys, i Joel Lafiguera, de 10 anys, en la seva vida quotidiana. Aquests dos nens estan en tractament mèdic, respectivament, als hospitals de Sant Joan de Déu i de la Vall d'Hebron, que estrenen amb ells dos i amb altres nens unes teràpies per fer front a l'obesitat. Són tractaments que s'allunyen del règim alimentari estricte, que fins ara ha donat pocs resultats.

Amb motiu del 25è aniversari de l'aprovació per referèndum de la Constitució Espanyola del 1978, es repassa la conjuntura històrica en què es va redactar la Carta Magna i s'analitza quins van ser els condicionants a què van estar sotmeses les persones que van tenir un paper destacat en l'elaboració del text constitucional i quines pressions hi va haver per part de l'exèrcit, l'església, l'empresariat o la dreta política hereva del règim franquista.

El mòbing immobiliari el practiquen, generalment, inversors privats anònims nouvinguts al mercat immobiliari que han vist la possibilitat de fer un gran negoci ràpid: comprar edificis sencers i posar-los a la venda a preu de mercat. És una pràctica que pateixen molts llogaters de renda baixa i indefinida i que s'ha fet evident a les grans ciutats, que han viscut un augment sense parar del preu de l'habitatge.

Reportatge que recull l'opinió d'espanyols d'arreu de l'Estat sobre Catalunya, especialment arran de la formació del govern tripartit de Pasqual Maragall, que demanava més cotes d'autonomia. També es fa un seguiment de les notícies que s'havien difós a través de diaris com "ABC", "La Razón" i "Libertad Digital" i s'intercalen fragments de la tertúlia de la COPE, programa molt crític amb el nou govern de la Generalitat i amb la figura de Josep-Lluís Carod-Rovira.

Un conjunt de persones de diferents col·lectius opinen sobre l'anunci de treva d'ETA a Catalunya i les seves conseqüències. També opinen sobre la reunió de Josep-Lluís Carod-Rovira amb dirigents de la banda armada al gener del 2004 a Perpinyà i de la vigència del pacte antiterrorista. L'anunci de la treva d'ETA, circumscrita a Catalunya, ha aixecat una tempesta política de grans dimensions, a Catalunya i a Espanya. L'anunci de la treva s'ha fet després de revelar-se l'entrevista de l'exconseller en cap i secretari general d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, amb membres de l'organització terrorista, a principis de gener.

Reportatge sobre el documental "Balseros", produït per Bausan Films i TVC i que van nominar per a l'Oscar al millor documental. Se n'entrevista els directors, els periodistes de TVC Josep Maria Domènech i Carles Bosch, i tot l'equip que va fer possible que aquesta pel·lícula arribés tan lluny, així com alguns dels seus protagonistes.

El 24 d'agost de 1940, un tren amb 927 refugiats espanyols, molts catalans, surt de l'estació d'Angulema. Les tropes alemanyes de Hitler acaben de partir França en dues meitats, i els refugiats creuen que els porten a una zona no ocupada. Tanmateix, quatre dies més tard arriben a Mauthausen, un camp de concentració que al cap d'uns anys es converteix en un dels símbols de l'holocaust i l'extermini.

Seguiment del conflicte sobre el transvasament de l'Ebre, el Vinalopó i el Xúquer. Amb la victòria del PSOE a les eleccions generals semblava que el PHN havia tingut una mort sobtada. Al gener s'havia fet a Tortosa una reunió dels màxims dirigents de les organitzacions i moviments antitransvasament per preparar-se per fer front a la campanya d'expropiacions i primeres pedres que el govern es disposava a fer. També es va intentar que la UE negués els fons que es demanaven per fer el transvasament de l'Ebre. El reportatge fa un recorregut per Artieda, Vinaròs, Barcelona, Alacant i València, seguint cadascun dels moments conflictius que ha viscut aquesta batalla del PHN. Es mostra un contrast d'opinions, una anàlisi dels problemes i conflictes de fons, com ara l'explosió immobiliària de la costa alacantina, i els interrogants sobre la sostenibilitat d'aquest procés. Amb el canvi de govern s'obrien expectatives que s'aturés el projecte i sobre la concreció de les promeses fetes pel PSOE.

Anàlisi de les diferents faccions xiïtes i del conflicte d'interessos imminent entre aquesta comunitat i les forces estrangeres d'ocupació a l'Iraq. Els xiïtes eren més del 60% de la població iraquiana. Un cop superada l'eufòria pro nord-americana per l'enderrocament del règim de Saddam Hussein, els xiïtes iraquians començaven a reclamar el poder que creien que els corresponia com a majoria. Els seguidors de Muqtada al-Sadr, líder religiós xiïta i nacionalista iraquià, eren partidaris de la insurrecció contra les forces estrangeres ocupants. Però les forces xiïtes majoritàries, seguidores del gran aiatol·là Ali al-Sistani, encara confiaven en els nord-americans, fins a les eleccions que s'havien de convocar abans del febrer del 2005. Per als Estats Units, que havien promès la democràcia a l'Iraq, era impensable deixar el país en mans del clergat xiïta.

Entrevista a Ramón Cano Justicia, pres de 56 anys que n'havia passat 31 tancat a la presó. Quan estava a punt d'acabar de complir condemna, no volia sortir de la presó perquè li feia por el carrer. Es tractava d'un pres ?institucionalitzat? o ?presonitzat?. S'havia passat tants anys sense llibertat que no la necessitava i li feia por. Cano Justicia va quedar orfe als 13 anys i el seu primer delicte va ser robar una bicicleta. Havia comès més de 190 atracaments, cap delicte de sang, i a la presó no havia rebut mai cap sanció. Ara feia 20 anys que estava intern al Centre Penitenciari Ponent, complint una pena de 38 anys per delictes contra la propietat i diversos trencaments de condemna. També havia estat pres a la Model i a les presons de Girona, Tarragona, Ocaña i Burgos. Es fa un seguiment de Ramon Cano a l'interior de la presó i en la seva primera sortida de permís després de molts anys.

El documental fa un seguiment de les obres i els preparatius d'espectacles i exposicions del Fòrum de les Cultures 2004 quan estava a punt d'inaugurar-se. També s'entrevista els veïns de la zona, que expressen opinions diverses sobre l'efecte urbanístic i social del Fòrum als barris del Poblenou, la Mina, Macosa i l'antic Camp de la Bota.

La vida de la família Campaner, de Mallorca, es va veure transformada per l'experiència d'acollir una nena del Níger malalta de noma. Des de llavors, els Campaner es van comprometre en l'intent de salvar infants del Níger afectats per aquesta malaltia. El noma l'origina la malnutrició i té cura fàcil amb antibiòtics, però, si progressa, causa gangrena en la cara dels nens i pot ser mortal. El matrimoni Campaner, Pep i Marilena, van crear una ONG i es dedicaven a recollir recursos per frenar la malaltia. Van crear un centre d'acollida al Níger i cada any portaven nens a l'hospital de Son Dureta, de Palma, perquè cirurgians maxil·lofacials els recomponguessin la cara deformada pel noma. El reportatge posa en evidència les grans diferències econòmiques actuals i com es van fent més grans entre el nord i el sud.

La investigació mostra que Barcelona era el centre d'un nou delicte global, amb milers de víctimes i amb una xarxa d'operacions en tres continents. El delicte en qüestió era un frau econòmic via telèfon en què joves venedors trucaven per vendre accions fraudulentes que els compradors no podrien revendre mai. En aquesta segona part es mostra que els estafadors continuaven actuant després d'haver canviat de seu, nom i comptes bancaris. També se segueixen algunes estafes fetes a persones de Catalunya i descobertes pels Mossos d'Esquadra. Una filmació amb càmera oculta en un d'aquests anomenats "xiringuitos financers" (“boiler rooms”) prova com actuen aquests estafadors, bàsicament estrangers de parla anglesa, operant des de Barcelona i aconseguint grans quantitats de diners amb el suport de pàgines web convincents i converses persuasives al telèfon.

Programa especial amb motiu del Fòrum 2004 per tractar el tema dels valors a través d'un recull d'imatges i testimonis. Hi intervenen Manuel Castells --professor de Societat de la Informació de la UOC--, els filòsofs Josep Ramoneda i Victòria Camps, la sociòloga Marina Subirats, l'escriptor i periodista Vicente Verdú i la representant de moviments antiglobalització Gemma Galdón. Aquest documental és una reflexió sobre els efectes dels valors econòmics, que se situen per damunt dels polítics i dels socials, i pretén posar sobre la taula si es tenen en compte els valors procedents dels models del mercat i si hi ha la necessitat d'exercitar uns altres tipus de valors que estimulin la capacitat crítica i l'autonomia personal.