30 minuts

Programa especial que analitza els atacs terroristes que van destruir les Torres Bessones i una part del Pentàgon el 2001. Es divideix en tres parts. La primera recull els fets i les primeres reaccions a l'atemptat, i s'hi fan servir moltes imatges de videoaficionats. La segona analitza com es van poder eludir les mesures de seguretat i el sistema d'espionatge dels Estats Units. La tercera part fa un recorregut per diverses organitzacions del món àrab i analitza els motius d'un odi que ha portat un grup d'homes a morir i a matar milers de persones per la causa islàmica.

Programa especial sobre la situació de l'Afganistan amb entrevistes a exiliats afganesos a París, que parlen de com veuen la possibilitat d'un atac nord-americà al seu país, després dels atemptats terroristes als Estats Units, l'11 de setembre del 2001. La majoria són contraris al règim fonamentalista dels talibans i una gran part donen suport a l'Aliança del Nord, que fa poc va perdre el seu líder, el comandant Massud. La majoria es mostren preocupats per la possible acció nord-americana a l'Afganistan, ja que pot empitjorar la situació del seu poble i pot ser vista com una invasió. També creuen que pot donar nous elements de suport als fonamentalistes islàmics de diferents països, sense que sigui cap pas endavant o de futur per resoldre els problemes del seu país.

Programa especial sobre la crisi internacional originada pels atemptats dels Estats Units de l'11 de Setembre. Entrevista a especialistes de diversos àmbits (polític, militar, intel·lectual) que responen a qüestions derivades dels efectes de l'atac terrorista contra els EUA: Com afectarà el conflicte Espanya? Hi haurà participació de tropes espanyoles en les operacions militars? A què ens obliga el fet de ser membres de l'OTAN? Quan es tracta de radicals islàmics, una acció militar té algun sentit dissuasori? Quina és la situació de l'integrisme a Espanya? Hi ha terroristes islàmics "dorments"?

Un equip del programa va ser un dels primers a entrar al nord de l'Afganistan, la zona controlada pel Front Unit, una coalició de forces afganeses que lluitava contra els talibans i que controlava aproximadament un 10% del territori. Durant deu dies, l'equip va poder captar alguns aspectes de la realitat d'aquesta part de l'Afganistan, que es movia entre la rutina diària i els preparatius de guerra, entre les maniobres polítiques i la lluita per sobreviure a la pobresa i la sequera. Panoràmica d'un país que ha patit molt i que es preparava, amb més esperança que por, a ser testimoni de la caiguda del règim dels talibans i també de l'inici d'un futur encara molt incert, però que la majoria veia amb esperança.

Els atemptats contra les Torres Bessones i el Pentàgon de l'11-S van provocar un sentiment patriòtic i de total suport al govern de Bush entre la població nord-americana. Un 84% dels nord-americans creien que una intervenció militar a l'Afganistan era l'única resposta possible per evitar més atacs terroristes. Els diaris nord-americans també donaven suport a la guerra i algunes publicacions, fins i tot, com la "National Review", creien que calia atacar Saddam Hussein i tots els països que poguessin donar alberg al terrorisme. D'altra banda, els ciutadans de Nova York i de la resta dels EUA tenien por d'un atac biològic i l'allau de demandes de màscares antigàs i antibiòtics per a l'àntrax era impossible de satisfer. El documental mostra opinions de periodistes, ciutadans, membres de l'exèrcit i la mare d'una noia desapareguda a l'atemptat del World Trade Center. També inclou imatges de la celebració del Columbus Day i d'una manifestació pacifista contra la guerra.

En només un any, Holanda va legalitzar la prostitució, l'eutanàsia i el matrimoni entre persones del mateix sexe, i ho va fer amb el suport d'aproximadament el 80% de la població. A més, feia 23 anys que estava legalitzat el consum de drogues toves en els "coffee shops" i en feia 5 que hi havia narcosales perquè els toxicòmans tinguessin un lloc per drogar-se amb condicions higièniques acceptables i evitar malalties per contagi. El reportatge recull opinions dels holandesos tant a favor com en contra d'aquesta política de tolerància, pionera al món.

Reportatge sobre la ciutat de Melilla, on la meitat de la població és musulmana. Els habitants diuen que hi ha una bona convivència entre jueus, catòlics i musulmans, però aquests últims creuen que encara reben tracte discriminatori. A més, Melilla obtenia grans guanys amb el contraban amb el Marroc, cosa que podia canviar ben aviat amb l'equilibri d'aranzels i podia afegir més misèria. Tot això feia que el futur de la ciutat fos incert i que els líders espirituals de totes les comunitats cridessin a la tolerància i el respecte.

Reportatge sobre el retorn a la "normalitat" de Jalalabad, la capital de la regió oriental de Nangarhar, territori dels paixtus --l'ètnia majoritària al país, la mateixa a què pertanyen els talibans--, tot i la gran quantitat d'homes armats al carrer i els bombardejos nord-americans continus i pròxims contra bases d'Al-Qaeda. A Jalalabad, una zona conservadora on la religió es confon amb l'estricte codi ètic de l'ètnia, les dones no s'han tret la burca i continuen tancades a casa; d'homes, costa molt trobar-ne d'afaitats. Activitats com la represa de la ràdio i la televisió, i escoltar música en públic, tornen lentament i amb cautela.

Últimament s'havia vist com es feia servir el nom de Déu per justificar la violència, fins i tot per justificar les guerres. No era un fenomen nou en la història. En nom de Déu s'han fet croades, condemnes a la foguera dels tribunals de la inquisició, conquestes colonials i s'han exterminat pobles. El reportatge presenta tres corrents religiosos i/o espirituals que parlen de déus amb noms diferents i utilitzen llenguatges i símbols diversos, però que comparteixen un fons en el contingut i s'assemblen força en moltes de les tècniques que fan servir: el silenci, la meditació, el coneixement d'un mateix, la supressió de l'egoisme individual... Una mostra dels milions de persones que, a tot el món, s'esforcen per construir, dia a dia, un camí per avançar-hi junts i que ens porti a l'harmonia, l'amor i a la pau.

Entrevistes amb intel·lectuals que vivien entre les cultures occidental i musulmana. Cap d'ells veia inevitable el xoc de civilitzacions. Tots creien que no es pot parlar d'un sol islam, que els països musulmans són molt plurals i tenen objectius molt diferents. També consideraven que els fonamentalistes islàmics són una minoria incapaç de mobilitzar la majoria de la població musulmana, que és qui ha pagat en primer lloc les conseqüències de la violència terrorista. Tots tenien en comú la voluntat de diàleg amb l'altra civilització i durant el reportatge parlen dels temes que semblen separar les dues civilitzacions: la democràcia, la separació entre la religió i l'estat, la modernitat o la tradició, els drets de la dona, el fonamentalisme. Vitalment optimistes, amants de l'altra cultura, creien que el xoc de civilitzacions és una entelèquia absurda i que les diferències entre les dues cultures són perfectament superables a través del diàleg i de l'exercici de la tolerància.

Un treball d'investigació i recerca que treu a la llum uns fets que s'han mantingut tancats en el silenci de la repressió de Franco: la desaparició de nens fills de republicans i la separació forçosa de les seves famílies.

Reportatge sobre Palestina que intercala imatges de la realitat amb fragments de l'obra de teatre "Històries sota l'ocupació", de la companyia de teatre Al-Kasaba, de Ramallah, que repassava amb sarcasme la dramàtica situació que viuen els palestins. Des que havia començat la segona intifada, 16 mesos abans, havien mort 1.100 persones, 800 de les quals eren palestins. Aquests es queixaven que els governs europeus i nord-americà no es pronunciaven en contra de l'ocupació amb tancs israelians que vivien Gaza i Cisjordània. També es queixaven de la reclusió de Yasser Arafat a Ramallah i de la seva incapacitat per dirigir el país i aturar els atacs suïcides dels terroristes de Hamas. La destrucció de les infraestructures palestines i la falta de respecte dels drets humans, tant per part d'Israel com de l'Autoritat Palestina, feia molt difícil pensar en la fi del conflicte.

A començaments de segle, l'Argentina era una potència mundial. L'any 2002 s'estava quedant sense classe mitjana: 14 milions de persones, un 40% de la població, vivien sota el llindar de la pobresa. La crisi econòmica argentina s'explica per una barreja de variables: una corrupció política i judicial descarada, una privatització de les empreses públiques ràpida i salvatge, una despesa pública irracional i una moneda --el peso-- lligada totalment al dòlar, cosa que va afavorir la importació de productes i serveis i va destruir la indústria argentina, i amb això milers de llocs de treball. La recessió va enviar a l'atur milions de persones, va liquidar milers d'empreses, va empobrir la classe mitjana i va excloure del sistema els parats i els més pobres. Pràcticament tothom va baixar un graó en l'escala social. També el mateix estat argentí estava pauperitzat. A causa de l'alt endeutament i la falta de diners, era incapaç de garantir els subministraments mèdics als hospitals o la insulina

Ens acostem a un poblat que viu dins, però fora mà de la capital catalana, Can Tunis. En aquesta barriada ubicada a tocar del cementiri de Montjuïc hi viuen un centenar de famílies gitanes que es veuen obligades a abandonar la zona atès que el Port de Barcelona reclama els terrenys. Seguint les històries del Tío Bolo com a fil conductor, mostrem les preocupacions i il·lusions de la gent del barri.

A Catalunya havien començat a sorgir diverses iniciatives de banca i fons d'inversió ètics. L'objectiu era construir opcions de banca alternatives, pràctiques i positives més enllà de l'afany de lucre. Una d'aquestes iniciatives era COOP57, una cooperativa de crèdit que facilitava finançament als seus socis, cooperatives i associacions, i que també oferia la possibilitat que estalviadors particulars hi dipositessin diners a canvi d'un interès raonable. El fons d'inversió ètic de Morgan Stanley el gestionava una comissió ètica que intentava garantir l'ús dels diners segons determinats principis. La fundació Un Sol Món, de Caixa Catalunya, mostrava quina era la realitat del microcrèdit a Catalunya i es dedicava a finançar projectes d'inserció social de persones amb risc de caure en l'exclusió social.

Israel vivia immers en una onada de por sense precedents des de la guerra del Yom Kippur, del 1973. Els atemptats suïcides, que només al març havien causat 125 morts a Israel, van provocar un autèntic clam popular de revenja. Amb un ampli consens social, Sharon va llançar l'ofensiva més forta als territoris ocupats des que Israel els va conquerir el 1967. Eren molt pocs els israelians que creien que hi podia haver una solució militar per a la qüestió palestina. El punt àlgid de l'"operació Mur Defensiu" va coincidir en el calendari jueu amb les festes patriòtiques d'Israel: el de Dia de l'Holocaust, el Dia dels Soldats Caiguts i la festa de la independència. Una prova d'aquesta inseguretat nacional era la venda d'armes a particulars. S'inclouen entrevistes amb l'exprimer ministre Ehud Barak, i l'exministre d'Afers Estrangers israelià Shlomo Ben-Ami.

La Catalunya Nord, a la regió del Llenguadoc-Rosselló, va ser un dels llocs on el Front Nacional de l'ultradretà Jean-Marie Le Pen es va imposar en la primera volta de les eleccions presidencials. Immigrants, fills d'immigrants i votants d'esquerres es van mobilitzar contra Le Pen a la Catalunya Nord i a París. Per la seva banda, els militants del FN preparaven la segona volta i molts van anar a París per assistir a una concentració. Els “pieds-noirs”, francesos expulsats d'Algèria després de la seva independència, molts d'ells instal·lats a la Catalunya Nord, eren un dels grups que donaven suport al FN.

Reportatge dedicat al conflicte per la sobirania de Gibraltar, que ocupava els governs britànic i espanyol. El programa presenta les raons que tenien els gibraltarenys per oposar-se a qualsevol acord sobre la seva sobirania que no considerés la seva opinió, i les del govern gibraltareny, que no volia participar en les negociacions a què l'havien convidat. Era imminent que Espanya i el Regne Unit compartissin la sobirania sobre el penyal. Els britànics volien que aquesta sobirania compartida fos per sempre; els espanyols, que fos un període transitori fins a una sobirania plena espanyola; els gibraltarenys volien continuar com fins aleshores, depenent exclusivament del Regne Unit. El reportatge recull les opinions del ministre d'Afers Exteriors espanyol Josep Piqué i del ministre principal gibraltareny Peter Caruana.

Hugo Chávez va pujar al poder amb un ampli suport electoral i popular, però en va anar perdent. Pels uns, a causa dels seus errors, de l'autoritarisme i per voler imposar una revolució que ell anomena "bolivariana". Pels altres, perquè es va enfrontar a les velles maquinàries corruptes i volia canviar les coses en favor del poble. Tot això va donar lloc a un cop i a un contracop d'estat, a l'abril, que va deixar el país profundament dividit i el va situar en un clima de guerra civil. En el reportatge es dóna veu a tots els sectors i s'explica, a partir dels fets concrets, com es va arribar a aquella situació. Des del palau de La Casona --residència de Chávez-- fins al barri més marginal, se segueixen els escenaris del conflicte i s'exposa l'opinió tant dels protagonistes de l'enfrontament com dels analistes que van seguir els fets més de prop.

Anàlisi de l'estat d'implantació d'energies netes o alternatives al transport per substituir l'ús de derivats del petroli en els automòbils per complir el tractat de Kyoto i reduir l'emissió de gasos contaminants a l'atmosfera i evitar l'efecte hivernacle. Presentació d'alguns projectes europeus per reduir la dependència energètica del petroli. El reportatge també inclou un seguiment del primer ral·li de vehicles propulsats amb energia solar fet a Catalunya.

Catorze anys després de començar les primeres reformes a Ciutat Vella, el districte havia viscut una transformació profunda. Es van enderrocar centenars d'edificis, es van crear espais nous com ara la Rambla del Raval i milers de persones van canviar els seus habitatges vells per pisos nous cedits per l'administració. L'Associació de Veïns en Defensa de la Barcelona Vella van denunciar la destrucció de l'estructura medieval de la Barcelona antiga i de nombrosos monuments catalogats com a historicoartístics, especialment al barri de Santa Caterina i al Raval. Els responsables de l'ajuntament afirmaven que la intervenció massiva i la política d'enderrocs era necessària per oxigenar els barris de Ciutat Vella, crear places públiques i eliminar centenars d'habitatges insalubres i impossibles de rehabilitar.

Espanya és el país on hi ha més detinguts acusats de pertànyer a l'organització terrorista Al-Qaeda i d'estar vinculats amb els atemptats de l'11-S. Arran de l'"operació Dàtil", efectuada per la Policia Nacional i instruïda pel jutge Baltasar Garzón, s'han empresonat 11 musulmans espanyols d'origen sirià sospitosos d'estar relacionats amb l'acció terrorista. A la resta de països, Al-Qaeda sembla una organització terrorista invisible tant per a la policia com per a la justícia. Als EUA, malgrat els milers de detencions, només hi ha un processat en relació amb els atemptats, Zacarias Moussaoui. El reportatge repassa i analitza els motius de l'èxit de l'operació policial espanyola en contrast amb el debatut fracàs de l'FBI i de la CIA. Una de les claus és que Espanya té una brigada de policies que investiga grups islàmics radicals des del 1956.

A Menorca volen un model de turisme que no destrueixi el patrimoni natural de l'illa i que no faci desaparèixer les activitats tradicionals que n'han marcat la cultura. Menorca és reconeguda per la Unesco com a reserva de la biosfera i té protegit bona part del territori. La meitat de les terres són propietat d'unes quantes famílies de la noblesa i ja fa anys que va començar un conflicte entre el dret d'accés, dels menorquins i dels visitants, a tot allò que és patrimoni públic i el pas pels camins privats per arribar-hi. El camí de cavalls, un camí històric de circumval·lació de l'illa, ha estat reivindicat anys i anys i ha sigut motiu d'enfrontament i conflictes amb els propietaris de les terres. Als camins que porten a platges verges, els propietaris hi han posat peatges que barren el dret de pas. El 1999, en les eleccions autonòmiques, es va capgirar el mapa polític a les illes i els que sempre havien manat van passar a l'oposició.

La polèmica generada per la construcció d'una mesquita en un solar al centre de Premià va fer disparar totes les alarmes polítiques i socials. El 18 de maig del 2002, una manifestació de dos mil veïns contra la construcció de la mesquita va tenir com a portaveu Josep Anglada, un conegut exmembre de la ultradreta espanyola i líder d'un partit acusat de xenòfob i racista. Dies abans hi havia hagut una altra manifestació de signe contrari, per la tolerància i pel dret dels musulmans a construir la mesquita. L'ajuntament parlava de fractura social. Era un conflicte difícil de resoldre, perquè els musulmans tenien tots els drets legals per construir: l'empara de la constitució (que protegeix la llibertat religiosa), un solar de la seva propietat i la llicència d'obres de l'ajuntament per construir-hi. Els opositors, però, van aconseguir unes vuit mil firmes i reclamaven a l'ajuntament que no deixés construir la mesquita a Premià. L'administració, per la seva banda, va buscar solucions inter