30 minuts

El carrer de la Cera, al barri del Raval, és un exemple clar de com, en un espai molt petit de ciutat, és possible trobar-hi mil i una realitats. La història de la diversitat al carrer de la Cera comença fa cinc-cents anys, quan s'hi instal·len els gitanos. Més tard van arribar les primeres onades migratòries. Els milers d'andalusos i gallecs que arribaven a Barcelona trobaven al carrer de la Cera el típic barri del casc antic: acollidor i econòmic. Després van començar a arribar els exiliats llatinoamericans i, més recentment, la immigració dels països asiàtics i africans. Aquesta última onada d'immigració ha provocat, en alguns dels veïns més antics, una por a perdre la identitat del barri. Però els últims dos anys també hi han arribat uns veïns atrets per la barreja de gent: són artistes, estudiants i diversos col·lectius que creuen que és un carrer diferent, obert, més lliure i enriquidor.

Reportatge sobre les proves d'ingrés a l'Institut del Teatre. Tots els aspirants, que han hagut d'aprovar el COU, han de superar una prova escrita de cultura teatral i després estan deu dies --deu hores cada dia-- fent un seguit de proves esgotadores de dicció, expressió corporal i, finalment, un monòleg. Només un de cada quatre aspirants supera la selecció, davant d'un tribunal de figures del teatre català. Aquestes proves, les va filmar per primer cop i en exclusiva el programa.

La tuberculosi, malaltia que es considerava extingida, va tornar a rebrotar a tot el món. A Catalunya, cada any n'hi havia 3.000 casos nous, una de les taxes més altes d'Europa. La tuberculosi s'encomana molt fàcilment, per l'aire, però és una malaltia curable que té un tractament molt llarg. El reportatge fa un seguiment del tractament per combatre la tuberculosi a Catalunya ?amb assistència a domicili?, a Nova York ?on els malalts que abandonen el tractament són reclosos en hospitals? i a Bolívia ?on els esforços sanitaris xoquen amb les grans distàncies del país.

Durant la Guerra Civil Espanyola, un nombrós grup de voluntaris estrangers van lluitar a favor de la República. Amb motiu de l'homenatge que Espanya els va voler retre seixanta anys després, un grup de brigadistes van tornar acompanyats d'amics i familiars. El documental segueix dos brigadistes iugoslaus i dos d'americans, que fan una reflexió sobre el paper dels brigadistes durant la Guerra Civil i reviuen en els escenaris de batalla els moments més difícils del conflicte. Els americans van rebre represàlies al seu país, on els van acusar de comunistes; els iugoslaus viuen amb la incertesa del futur: se'ls ha enfonsat el país i l'idealisme socialista en què creien.

Centenars de milers de ruandesos hutus refugiats al Zaire continuen el camí de retorn cap el seu país d'origen, d'or van marxar fa més de dos anys per fugir del genocidi ètnic. Els refugiats han hagut d'abandonar els camps de la zona dels grans llacs a arrel de la insurrecció de la guerrilla tutsi banyamulengue. Aquest èxode impressionant ha desbordat totes les previcions d'ajuda humanitària desplpaçats a la zona. Quan al voltant de mig milió d'exiliats ja han arribat a Ruanda, comencen a plantejar-se incògnites sobre el futur del país, que es debat entre la venjança i la reconciliació.

A partir del cas concret d'un grup de joves alumnes de l'institut de Bidebieta, a Sant Sebastià, el reportatge preten fer un retrat de la divisió que existeix entre la joventut del País Basc. Els eixos que estructuren aquesta divisió són d'una banda el major o menor compromís amb el nacionalisme independentista i d'una altra, l'opció que prenen els joves a favor o en contra dels mètodes violents per assolir l'objectiu d'una Euskadi independent. Els testimonis d'aquests joves, dels seus pares i dels professors de l'institut, serveixen per a perfilar els diferents aspectes de la situació.

Reportatge que retrata la realitat social russa i se centra en l'estratificació social que va comportar la política capitalista. Partint de casos concrets, es mostra com va incidir la desaparició de l'URSS en els diferents àmbits. En la investigació científica, l'educació o la cultura, els recursos públics eren gairebé inexistents. En el sector del comerç i la indústria, la progressiva privatització i liberalització econòmica va causar una greu crisi. En definitiva, i resumint-ho en xifres, només 8 milions de russos tenien un nivell de benestar econòmic equiparable al de les classes mitjanes occidentals, mentre que 90 milions vivien en condicions molt pròximes a la pobresa i 40 milions, segons la Creu Roja Internacional, necessitaven ajuda humanitària, ja que gairebé vivien en la indigència. Aquest últim sector d'autèntica marginació incloïa els vells, els discapacitats i els refugiats expulsats d'altres repúbliques.

A Belgrad ja fa seixanta-vuit dies que hi ha protestes contra els resultats de les eleccions locals a Sèrbia, que s'adjudica el partit de Slobodan Milosevic i que la coalició d'oposició Junts qualifica de fraudulentes. Un equip del programa va viure la setmana en què la protesta es va començar a radicalitzar. Durant set dies els reporters van assistir a la concentració-monstre del Cap d'Any ortodox (mig milió de persones) i a tota mena de protestes, reunions i activitats dels estudiants i l'oposició. També va entrevistar els principals dirigents del moviment democràtic i diversos analistes polítics i dels mitjans de comunicació.

Més de 50.000 alemanys ja tenen propietats a Mallorca. Amb un poder adquisitiu molt alt, ciutadans alemanys de classe alta atrets per la tranquil·litat, el paisatge i el clima de l'illa ofereixen grans sumes de diners per finques i cases, i molts pagesos es venen les terres. Algunes zones ja són autèntiques colònies estrangeres, amb supermercats, metges i serveis propis. Per a l'illa, significa una inversió de milions de marcs, però molts mallorquins creuen que els alemanys estan comprant Mallorca, amb el que això representa de canvi cultural, de pèrdua de l'estructura rural del camp. Alguns ho qualifiquen d'invasió o de colonialisme, i hi comença a haver reaccions xenòfobes.

La trajectòria del cos conegut com el negre de Banyoles va quedar marcada per les acusacions de racisme a finals de segle XX. Primer, va ser dissecat a Sud-àfrica a mitjan segle XIX pels germans Verreaux, de París. Després, el cos va passar a les mans del taxidermista Francesc Darder, que va obrir un establiment d'història natural o zootècnia a Banyoles, on va traslladar les seves obres.

Cinc històries per mostrar els canvis que ha experimentat la vida en ambients rurals, de pagesos i ramaders, amb l'entrada a la UE i l'inici del Mercat Únic Europeu. Un pastor del Pallars Sobirà que veu com s'acaba la ramaderia de muntanya, un pagès d'Osona que veu com les subvencions als cereals beneficien més els grans productors que no pas els mitjans o els petits, una parella que lluita per ampliar la seva granja de vaques comprant quota lletera, un grup de cooperativistes de la fruita de Lleida que miren d'adaptar-se als nous mercats i un pagès del sector de l'avellana que no pot viure de l'explotació de les seves terres.

Reportatge sobre directius, executius i propietaris d'empreses espanyoles que viuen, amb la família, a llocs com Cartagena de Indias, Buenos Aires, Ciutat de Mèxic o Nuevo Laredo. Durant la realització del documental es va fer a Barcelona l'assemblea anual del Banc Interamericà de Desenvolupament, en què s'havien de firmar contractes entre governs iberoamericans i empreses espanyoles per construir i gestionar serveis públics, cosa que es feia des de principis dels anys 90.

El Front Nacional de Jean-Marie Le Pen celebra un congrés a Estrasburg. El partit ultradretà francès viu moments d'eufòria. Acaba de guanyar les eleccions municipals a la localitat de Vitrolles, té expectatives d'obtenir més èxits en les legislatives de l'any següent i, per damunt de tot, Jean-Marie Le Pen ha aconseguit situar-se al mig de l'escenari i portar el debat polític francès als seus terrenys predilectes: la immigració i la inseguretat. El reportatge se centra en quatre zones diferents: la Provença, una regió on hi ha molta immigració i on el FN ja governa en quatre ciutats; Alsàcia, on Le Pen ha estat votat pel 25% dels electors d'una zona eminentment rural, sense immigrants; Perpinyà, on el FN intenta atreure el vot de la comunitat gitana per conquerir la ciutat; i els suburbis de Lió, on les capes més desfavorides es deixen seduir cada cop més pels postulats xenòfobs.

Fa cent anys, el poble de Tor era un dels més rics del Pirineu, però odis personals, contraban, pistes d'esquí, especulació immobiliària i assassinats van canviar el panorama. Parlem, en profunditat, de la muntanya maleïda.

L'any 1947 es va celebrar al monestir de Montserrat l'acte d'entronització de la Mare de Déu. Va ser el primer acte en català que es feia després de la guerra civil i en què es mostrava la senyera, penjada clandestinament al Gorri Frigi, una agulla del massís. L'acte, organitzat per la Comissió Abat Oliba, va agrupar catalans de diferents sectors socials i polítics i va aconseguir unir-los amb la finalitat de preservar els signes d'identitat de Catalunya, malmesos per la guerra civil.

Un 63% dels nens disminuïts físics, psíquics i sensorials ja estudien en escoles ordinàries. El nombre de nens integrats ha anat creixent progressivament cada curs, des del 1984, quan es va començar la política d'integració. El reportatge fa un seguiment de la integració d'alumnes cecs i sords, amb síndrome de Down, disminuïts psíquics lleus, cecs, sords, superdotats i dislèxics. Són nens diferents que han viscut l'escola amb sentiments i resultats diversos: des de l'èxit absolut fins a la por del fracàs.

Ciutadans de 15 poblacions del País Basc i Navarra, procedents de diversos àmbits socials i amb menor o major implicació política, narren les seves vivències en primera persona amb la violència i la por generada pel grups radicals independentistes. Els casos concrets d'amenaces, atacs i enfrontaments serveixen per retratar la sensació de por molt present entre una bona part dels ciutadans bascos.

Reportatge sobre l'addicció dels "nens del carrer" sud-americans a les coles i dissolvents, amb motiu d'una demanda contra els fabricants de cola als EUA presentada per Bruce Harris, director regional de l'ONG Casa Alianza. Segons Harris, l'empresa H. B. Fuller, principal importador de coles i dissolvents --que els "nens del carrer" fan servir per drogar-se-- a Guatemala, Nicaragua, Costa Rica i altres països centreamericans, podria modificar la composició dels seus productes i afegir-hi elements d'olor desagradable perquè els nens no inhalin les coles. Com que no ho fa, H. B. Fuller es converteix en culpable de les greus conseqüències físiques i psíquiques que provoquen els productes tòxics de la cola.

Reportatge en què es fa un seguiment dels membres d'un jurat popular que han participat en un judici celebrat a l'Audiència de Barcelona. En el procés s'ha jutjat un home acusat d'haver-ne mort un altre d'una ganivetada al coll després d'una discussió al barri de la Barceloneta. Després de tot el procés i de la deliberació, el jurat ha decidit per 5 vots a 4 que l'acusat no era culpable del delicte que se li imputava.

La protecció de la natura i el turisme poden arribar a ser incompatibles. El simple fet de declarar protegit un paratge desperta interès i curiositat, incita al turisme, i la zona rep més pressió. Aquest és el cas de les balenes anomenades de cap d'olla negre d'aleta llarga, que es troben al sud de Tenerife. La gran quantitat de turistes que les volen visitar ha fet que el govern canari faci un estricte control dels vaixells que visiten la zona on es troben. A les illes Medes, a l'Estartit, l'augment del nombre de submarinistes que practiquen immersions ha alertat l'administració, que ha decidit restringir el nombre d'immersions. Tot això crea polèmica entre les administracions, els interessos econòmics i la protecció de la natura.

La singularitat de l'edifici Walden 7, construït entre els anys 1970 i 1975, va despertar tant detractors com admiradors. Aquest "poble en vertical" és una de les obres més joves de l'arquitecte Ricardo Bofill, que no va poder assaborir l'èxit perquè la construcció tenia defectes. Malgrat totes les dificultats, els habitants del Walden se senten orgullosos de viure en un edifici revolucionari, on les classes socials estan representades.

Al País Basc, ETA segresta i amenaça de matar el regidor del PP d'Ermua Miguel Ángel Blanco, de 29 anys, en un termini de 48 hores si el govern no canvia la política per als presos d'ETA. El reportatge explica les hores d'angoixa dels veïns d'Ermua i els actes de protesta i solidaritat que s'organitzen per demanar la llibertat de Blanco. Es parla de la multitudinària manifestació de protesta a bilbao. Posteriorment, quan es confirma l'assassinat de Blanco a mans d'ETA, les imatges reflecteixen la repulsa i la indignació d'Ermua i dels bascos en general i es fan ressò de les emotives paraules del "lehendakari" Ardanza quan acusa i condemna HB. El reportatge s'il·lustra amb la repetició gairebé sencera d'un reportatge anterior, "Històries de por", sobre les amenaces i la violència en la vida diària al País Basc.