30 minuts

Amb motiu de la primera emissio per satèl·lit de TVC es fa una anàlisi de les contradiccions entre l'evolució tecnològica i el marc legal (que normalment es defineix més tard) i les contradiccions entre la televisió sense fronteres i el desig d'algunes autoritats de controlar el que veuen els ciutadans.

Reportatge sobre les malaties tropicals que tenen alguns turistes occidentals, elaborat a partir de dos casos concrets. El d'un home que moria a l'estiu a Barcelona víctima d'una febre hemorràgica poc després d'haver tornat d'unes vacances a Veneçuela i el d'un turista britànic que moria a Mallorca a causa, també, d'una febre hemorràgica. El programa mostra com el turisme, els moderns mitjans de transport i la penetració de l'home en zones considerades salvatges tenen molt a veure en la importació de les anomenades malalties exòtiques.

Reportatge sobre el món dels taxistes a l'àrea metropolitana de Barcelona, on circulen onze mil taxis. S'analitza la problemàtica d'aquest sector: sobren llicències, falta feina i s'han de fer massa hores. Es fa un seguiment de diversos taxistes. Alguns són músics, poetes, escriptors o pallassos.

El dia 30 d'octubre del 1995 se celebra a la província del Quebec (Canadà) un referèndum per decidir si els quebequesos volen un país sobirà o bé mantenir-se dins el sistema federal canadenc. Malgrat el gran nivell d'autonomia que permet aquest sistema federal, una gran part de la societat quebequesa el considera insatisfactori, ja que no és immune a tendències centralitzadores. Per exemple, el Tribunal Suprem federal pot vetar les lleis aprovades pel Parlament quebequès. Per altra banda, el govern federal és reticent a considerar el Canadà un estat plurinacional i a reconèixer la identitat específica del Quebec. El reportatge fa un seguiment de la campanya electoral dels partidaris de la sobirania del Quebec, encapçalats per Jacques Parizeau -primer ministre del govern quebequès- i Lucien Bouchard -cap del bloc quebequès-; i dels partidaris del manteniment de la unió federal amb el Canadà, encapçalats per Daniel Johnson -cap del partit liberal-. S'hi analitze

Cada cop són més nombrosos els empresaris catalans que decideixen vendre els seus productes als països del sud-est asiàtic. El reportatge il·lustra el viatge d'un grup d'aquests empresaris, provinents de la zona de Terrassa, que es desplacen a Singapur, les Filipines i Indonèsia per establir relacions comercials i aconseguir contractes. El grup té el suport de l'oficina comercial del Copca, de la Generalitat de Catalunya, a Singapur.

Amb motiu de la celebració de la Conferència Euromediterrània, el Fòrum Cívic Euromed i un fòrum alternatiu d'ONG, el programa fa un retrat de la situació social i econòmica al Marroc, Egipte i el Líban. S'analitzen els principals problemes que afecten d'una manera determinant l'àrea del Mediterrani: el creixement demogràfic dispar entre el nord i el sud, les desigualtats econòmiques, la immigració i l'augment de la influència de l'integrisme. Es recullen els testimonis d'immigrants, intel·lectuals i polítics.

Al Montseny encara hi ha masies que no tenen llum, i es fan el pa al forn de llenya. Representen la forma de vida tradicional d'un massís que, per la seva proximitat amb Barcelona, és alhora el pulmó de la gran ciutat però també una de les àrees de lleure més importants. Cada any, un milió i mig de persones visiten el Parc Natural del Montseny. Unes visites que afecten tant l'entorn geogràfic com els pagesos, pastors i silvicultors que viuen a la muntanya: el treball al bosc i la ramaderia ha anat perdent pes i, per contra, els serveis lligats al turisme cada cop són més importants.

Seguiment dels preparatius del carnaval de Santa Cruz de Tenerife a través de diversos personatges: un músic percussionista, alguns membres d'una comparsa, una candidata a reina absoluta i una altra a reina de la tercera edat, un grup que prepara una carrossa per a la cavalcada, uns dissenyadors de disfresses i un misteriós home que es disfressa de Miss Peggy.

Sovint, personatges públics, especialment els famosos que surten a les revistes del cor, són perseguits i assetjats per desenes de periodistes, fotògrafs i càmeres de televisió. Es tracta d'una situació que a alguns els encanta i a d'altres els molesta. N'hi ha, també, que opten per una posició intermèdia d'acceptar-ho en determinades ocasions. En la majoria de casos, la presència dels "paparazzi" ha obligat els famosos a canviar l'actitud o la manera d'actuar. És el principal preu que han de pagar pel fet de ser famosos. Atreuen l'interès del públic i, per tant, les publicacions i els programes de televisió intenten tenir-los en els seus espais o les seves pàgines perquè són garantia d'audiència i de difusió.

Arran del cop de puny donat pel president de l'Atlètic de Madrid i alcalde de Marbella, Jesús Gil, al president del Compostel·la, es fa una segona part del programa emès el 21 de febrer del 1993 "Marbella: en el regne de Gil", en el qual es fa un retrat del personatge i un repàs dels aspectes més conflictius del govern de Jesús Gil i l'estat actual de la qüestió. S'entrevista els mateixos regidors a qui ja s'havia entrevistat en l'anterior ocasió.

Nombrosos ciutadans russos que s'han enriquit ràpidament els anys d'obertura econòmica del seu país, treuen els diners fora de Rússia a causa de la inseguretat política, econòmica i d'ordre públic. N'hi ha que fugen de les màfies que els extorsionen, altres busquen fer diners fàcils o col·locar diners de procedència dubtosa i Espanya s'ha convertit en el segon país llunyà de preferència per a ells.

Últimament hi ha hagut a Espanya casos de falsificació molt diversos. El programa analitza els següents: a Barcelona i rodalia, falsificació de begudes de marca i de roba; a Alacant, la pirateria de material informàtic; a Madrid, un cas de presumpta falsificació de pel·lícules de vídeo xineses; a la província de Lugo, la falsificació de documents d'autobusos de transport escolar per passar la ITV; a la comarca del Baix Segura, a Alacant, la falsificació de documents per explotar immigrants, i en un poble de Valladolid, l'engany a uns veïns en vendre unes herbes com a medicament utilitzant fraudulentament el nom d'un hospital geriàtric.

La relació amb els animals obre possibilitats terapèutiques per a persones amb discapacitats afectives, psíquiques o socials. El programa analitza diversos casos, com ara el d'un noi que ha millorat molt la seva integració social i afectiva arran del seu contacte amb els cavalls, la utilització de gossos per fer companyia en llars de gent gran i per a gent gran que viu sola o en experiències amb autistes, o l'ús dels cavalls per millorar la psicomotricitat de nens amb problemes de paràlisis diverses.

La possibilitat de l'adopció es planteja cada cop a més parelles. El procés i els tràmits burocràtics necessaris per adoptar un nen són sovint molt llargs o problemàtics. El programa analitza diverses experiències de parelles així com la integració dels nens adoptats, que molt sovint provenen d'altres països o tenen discapacitats o malalties. També es presenten els controls i informes que fa la Generalitat per garantir en una certa mesura l'èxit de l'adopció.

L'Església Universal del Regne de Déu és un culte que va néixer al Brasil el 1977, fundada per Edir Macedo, actual "bisbe" suprem, un antic empleat de la loteria estatal. L'Església ofereix l'ajuda de l'Esperit Sant a canvi de diners i té més de 4 milions de fidels en 45 països. Mitjançant les ofrenes ha aconseguit crear un gran imperi econòmic (una cadena de televisió, emissores de ràdio, un banc i un ?holding? d'empreses), no lliure de sospites; i un important poder polític. Amb càmeres ocultes, el reportatge mostra la insistència d'aquesta Església per aconseguir ofrenes i els mètodes espectaculars que utilitzen per expulsar els dimonis, causa de tots els mals. Fa tres anys que es van establir a Madrid i ara s'han instal·lat a Barcelona, on continuen la seva expansió. L'església universal és legal a Espanya i, com altres entitats religioses, està exempta de pagar impostos.

Un equip francès va capturar una óssa bruna a Eslovènia i la va alliberar a Melles, un poblet francès a uns dos quilòmetres de la Vall d'Aran. L'alliberament d'óssos forma part d'un programa experimental de la Unió Europea, firmat pel govern francès i la Generalitat de Catalunya, per reintroduir aquesta espècie, tècnicament extingida, als Pirineus. Però aquesta reintroducció hi ha provocat una polèmica, als Pirineus, ja que, mentre que els francesos han vist l'oportunitat de redreçar econòmicament els seus pobles utilitzant l'ós com a atractiu turístic, els pagesos de la Vall d'Aran i el Pallars Sobirà veuen en l'ós una amenaça per als animals que pasturen a la muntanya i els caçadors temen que els limitin les zones de cacera.

Els últims descobriments paleontològics fets a la Península Ibèrica, concretament a Orce, Atapuerca i Sabadell, han començat a desvelar múltiples incògnites sobre l'existència de l'home primitiu a la Terra des de fa milions d'anys. Però, alhora, ha nascut una polèmica a l'entorn de la recerca dels fòssils i de la valoració de la seva antiguitat. El reportatge mostra la feina de tres catalans que encapçalen els tres projectes de més importància en el món de la paleontologia, i que lluiten per aconseguir la glòria científica del descobridor de l'europeu més antic.

La línia Pirineu es va construir entre el 1944 i el 1947: el general Franco va fer fer més de 5.000 búnquers per por d'un suposat enemic. Va ser una obra immensa i inútil, que va fer augmentar espectacularment el pressupost del Ministeri de l'Exèrcit durant aquells anys. El documental inclou el testimoni de persones que van participar en la construcció, de propietaris afectats que van perdre una part dels seus terrenys, de contrabandistes i maquis, d'historiadors i militars. Els consells comarcals de la Cerdanya i l'Alt Urgell han començat a propagar l'existència d'aquests milers de búnquers amb la intenció de donar-los un ús civil i de convertir-los en un atractiu turístic, transformant-los en museus, observatoris o refugis de muntanya.

El Ministeri de Defensa finalitza el procés de desclassificació dels expedients ovni que s'han registrat en els últims anys. Això fa que es puguin consultar les investigacions dels militars sobre els casos d'avistament d'objectes voladors no identificats, que s'havien considerat matèria reservada i secreta fins a l'any 1992. El reportatge entrevista persones relacionades amb aquests fenòmens a la Manxa, Múrcia i Mallorca: testimonis d'avistaments, gent que diu haver contactat amb éssers extraterrestres; parla del paper de l'exèrcit de l'aire. S'analitzen, també, les diferents hipòtesis per explicar l'existència d'aquests fenòmens, amb el testimoni d'astrònoms i especialistes del gènere, i entrevistes al premi Nobel de Física, Steven Weinberg i el científic Joan Oró.

Reportatge sobre el retorn de dues famílies de refugiats bosnians -dues mares i els seus quatre fills, d'entre 18 i 6 anys- al seu país, després d'haver viscut tres anys a Catalunya. Arribant com a refugiats, ara ja eren uns veïns més del poble. Això ha fet que el retorn, sobretot per als fills, hagi estat dur.

Quina opinió té la resta de Catalunya dels barcelonins? Durant períodes de temps relativament curts --els caps de setmana i les vacances--, dos mons --el rural i l'urbà-- es troben, i d'aquesta trobada en neixen els estereotips. El reportatge mostra un cap de setmana qualsevol de les comarques que reben visites dels barcelonins. Les actituds dels barcelonins, vistes i analitzades a través dels ulls dels habitants d'aquestes comarques, en un retrat ple d'ironia i que intenta descobrir què hi ha darrere del tòpic.