30 minuts

El model turístic de les Balears va néixer als anys 60, però ara es comença a posar en qüestió: hi ha saturació. L'illa no dóna per a més i, si s'hi continuen construint apartaments i hotels, al final s'urbanitzarà tota l'illa i aquesta perdrà el seu caràcter. A Mallorca, la construcció està creixent el doble que la mitjana de la resta d'Espanya. Davant d'això hi ha el plantejament de limitar el creixement turístic o continuar com ara. Tant el govern del PP com el nou govern de coalició van començar a plantejar mesures restrictives, i ara, fins i tot, es debat una taxa turística per recaptar diners per a serveis de millora ambiental. Hi ha escassetat d'aigua, la capacitat d'eliminació de les escombraries està al límit. El model actual està esgotat.

Héctor Pavelic s'ha tornat a exiliar de Xile per les amenaces de mort que ha rebut per part dels partidaris de Pinochet durant el procés d'extradició obert per la justícia espanyola i anglesa contra l'exdictador xilè, a qui s'acusa de genocidi i crims contra la humanitat. Entrevista amb Pavelic, que explica les tortures i vexacions que ell, la seva mare -que va morir- i altres companys opositors al feixisme van patir durant la reclusió al camp de concentració de presoners de Pisagua. L'entrevista s'il·lustra amb fragments d'imatges en blanc i negre de l'època del cop d'estat, dels camps de concentració de la repressió i de Pinochet vestit d'almirall raspallant-se l'uniforme.

L'1 de juliol de 1997, després de les eleccions autonòmiques del maig, es va constituir el Parlament escocès. L'any 1707, Escòcia i Anglaterra van decidir unir-se sota una sola corona i un sol Parlament, però mantenint separats els codis civils i penals, els tribunals, l'educació i -en el seu moment, de manera molt important- l'Església. Un altre símbol dels moviments nacionalistes és el Quebec, al Canadà, que es va quedar a unes dècimes de la secessió del Canadà en el referèndum de 1995. La constitució canadenca de 1867 donava estatus de societat diferenciada a la província francòfona, com a membre fundador de la federació. La reforma del 1982, sobre la qual mai es va fer una consulta popular, l'ha igualat al de les altres 9 províncies del Canadà. Des del 1980 hi ha hagut dos referèndums per a l'autodeterminació, i els governs nacionalistes han dirigit els seus esforços a recuperar aquell estatus diferenciat. Per aconseguir-ho, no es descarta un tercer referèndum, quan es donin les ci

Reportatge que aborda la situació de tres països que fa deu anys pertanyien a l'òrbita socialista: Letònia, Romania i Hongria. A Letònia hi viu una important minoria russa. Els russos, encara que hagin nascut a Letònia, han de passar un examen de "naturalització" en què s'avaluen els coneixements de llengua i història letones, imprescindible per obtenir la ciutadania letona i, així, poder accedir a títols de propietat i altres avantatges. Molts russos se senten discriminats i creuen que la seva llengua i cultura estan en perill. A Romania hi ha grans bosses de pobresa des de la dictadura de Ceaucescu, que va ensorrar l'economia del país. A les ciutats, molts joves viuen a les clavegueres, i a les regions mineres l'atur arriba al 56%, cosa que provoca greus problemes socials. L'actual govern ha tancat algunes empreses deficitàries per poder rebre ajudes de l'FMI, fet que ha complicat encara més la situació.

Seguiment d'una família albanesa de Kosovo, els Retkoceri, que des d'un camp de refugiats de Macedònia van arribar a Guardiola de Berguedà, on se'ls va donar un pis i han viscut i treballat durant quatre mesos, integrats en la comunitat del poble. El reportatge recull les experiències de la familia a Guardiola, poc abans de marxar, i les seves vivències en tornar a Kosovo, on moltes cases han estat destruïdes i molts coneguts han mort. Es recullen també els sentiments dels albanokosovars envers els serbis i la situació dels serbis que encara viuen a Kosovo i d'altres que han hagut de fugir per por de la venjança.

Reportatge que fa un seguiment de la vida quotidiana de la família Duocastella durant un any (setembre 98-setembre 99). L'incendi de la Catalunya central del juliol del 98 va arrasar la propietat d'aquesta família alhora que el cap de família, l'avi, va sofrir greus cremades quan anava a apagar el foc. La filla i la néta han filmat la vida dels Duocastella a la masia Biosca, a la serra de Castelltallat, al terme municipal de Sant Mateu de Bages, filmació que ens mostra els canvis del paisatge, del bosc, la vida quotidiana d'una casa de pagès i la recuperació de l'avi, un cremat greu, després de la tragèdia.

Des que un bloc de gel, mal anomenat "aeròlit", va caure des del cel fa 15 dies en un poble de Sevilla s'ha originat un fenòmens mediàtic i sociològic insòlit que ha aixecat una enorme expectació al llarg de tota la setmana. Des de llavors, suposadament han caigut més de 50 blocs de gel a tot Espanya, alguns d'ells fraudulents producte de bromistes. Un equip del programa ha visitat algunes de les poblacions on han caigut i ha parlat amb la primera víctima, una dona que va rebre l'impacte d'un tros de gel a Almeria. També ha entrevistat a científics que estan investigant aquests fets i la seva possible procedència, que encara està plena d'incògnites.

Abderrazak Mounib i Ahmed Tommouhi fa gairebé 9 anys que són a la presó, condemnats per diversos delictes de violació. Des del primer moment s'han declarat innocents i els indicis i proves que ho avalen s'acumulen. El fiscal en cap de Catalunya n'ha demanat l'indult, el Tribunal Suprem ha obert el procediment per una possible revisió del cas i el Col·legi d'Advocats en defensa la seva innocència, com també diversos diputats, associacions i col·lectius. Unes proves d'ADN van poder demostrar que eren innocents d'un dels casos en què van ser condemnats. El Consell de Ministres té la petició d'indult sobre la taula. També s'hi inclouen unes seqüències d'un reportatge fet als Estats Units sobre un cas semblant, en què un home va passar 11 anys a la presó per una violació que no havia comès. En aquell cas, les proves d'ADN també en van demostrar la seva innocència.

La població d'Almeria de El Ejido s'ha vist immersa en greus enfrontaments iniciats pels veïns del poble contra els immigrants marroquins, després de l'assassinat de tres persones en un període de tres setmanes a mans d'immigrants. Grups incontrolats han atacat vivendes i establiments comercials regentats per marroquins i algunes ONG involucrades en la immigració, mentre s'ha acusat de la passivitat en la reacció policial a les autoritats polítiques. Els fets han posat de manifest les gran diferències econòmiques i socials en les que viuen les dues comunitats, i s'aproxima a les raons de fons que han motivat els atacs xenòfobs. Immigrants i espanyols han parlat durant els dies dels disturbis de les causes dels incidents i les possibles solucions al conflicte.

Jörg Haider ha estat durant setmanes a les portades dels diaris europeus a causa de la polèmica generada per la coalició del seu Partit Liberal amb el Partit Popular del govern austríac. Un equip del programa ha estat a Caríntia, el "land" que Haider presideix i on ha aconseguit més del 40% dels vots. El programa intenta esbrinar qui és Haider en realitat; un neonazi nostàlgic o un reformador liberal? i per què molts austríacs i gairebé la majoria dels votants de Caríntia voten a un partit qualificat d'extremista i xenòfob?. D'altra banda el reportatge també analitza la situació dels immigrants a Àustria davant les declaracions fetes en campanya electoral pels liberals de Jörg Haider, criticant la presència excessiva d'estrangers i garantitzant mesures més restrictives.

Tres mil nens de la India s'han organitzat per defensar els seus drets. Amb l'ajuda de diverses ONG han creat una mena de país imaginari que anomenen la "república de la infància", i han elegit un parlament i un govern. El reportatge se centra en la reunió que cada any fan els representants parlamentaris, arribats de diversos llocs del Rajastan. Durant uns dies, fan un balanç de la situació i valoren com ha anat la gestió. Fins ara, han aconseguit algunes lleis favorables i s'han convertit en un important grup de pressió tant a les fàbriques com a les escoles.

Tarja Halonen és la primera dona que accedeix a la presidència d'un país, Finlàndia, que és un clar exemple d'igualtat entre homes i dones, tot i que les dones no ocupen alts càrrecs d'empreses, tenen un sou inferior i el nivell de violència domèstica és molt elevat. Testimonis de diferents dones sobre el seu paper dins la societat en general, la família, la universitat i la política i anàlisi de com aquesta igualtat afecta la vida quotidiana dels homes, que es queixen de les ajudes i les facilitats que la societat ofereix a les dones. Reportatge amb motiu de la proximitat del Dia Internacional de la Dona Treballadora.

El sistema penal i penitenciari dels Estats Units ha sofert diverses reformes amb l'objectiu d'endurir-lo, tant augmentant les penes com introduint noves formes com el "three strikes", que condemna a cadena perpètua les persones que delinqueixen tres cops. La visita a diverses presons dels Estats d'Arizona i Tennessee mostren les diferents condicions en que es troben, el tracte que reben i l'increment de la mà dura, segons en la presó i Estat que estiguin els presos. Molts d'ells són condemnats per delictes considerats lleus, que en altres països no serien penalitzats. Aquest augment de reclusos a les presons ha donat lloc també a la creació de presons privades que abarateixen costos. Presos i responsables relacionats amb les presons han comentat els canvis legislatius introduïts i els sistemes utilitzats.

A Mataró hi ha més de 5000 habitatges buits, la majoria al centre històric. Un grup de joves de la ciutat, agrupats en el col·lectiu "Dret a sostre", intenta trobar una alternativa entre l'ocupació d'habitatges i el lloguer convencional i que en diuen masoveria urbana. Són persones que es neguen a hipotecar 30 anys de la seva vida per aconseguir emancipar-se i tampoc no els sedueix l'ocupació pura i dura. Proposen que els propietaris cedeixin un habitatge.

Membres del col·lectiu "dret a sostre" de Mataró, continuen la seva feina de buscar habitatges buits i d'intentar convèncer els propietaris perquè els cedeixin l'ús per un temps, tot i les negatives fins ara recollides. Dos dels membres del grup es traslladen a Ginebra, Suïssa, on es mostra un conjunt d'experiències al voltant de la recuperació de l'ús d'immobles buits.

La polèmica sobre alguns nens que són considerats reencarnacions de lames és un dels principals conflictes entre els tibetans i el govern de la Xina. És una lluita que barreja política i religió i alguns nens en són les primeres víctimes. Darrera la polèmica hi ha la intenció de prendre posicions per quan falti l'actual Dalai Lama, el líder carismàtic dels tibetans. I com a teló de fons, la situació del Tibet, en què la repressió i la immigració massiva de xinesos posa en perill la supervivència d'un poble i una cultura mil·lenaris. El cas més greu és el del Panchen Lama, un nen que va desaparèixer fa cinc anys per haver estat assenyalat pel Dalai Lama com la reencarnació de la segona figura religiosa del Tibet. Els xinesos han nomenat un altre Panchen Lama i han oficialitzat una altra reencarnació: el Reting Rimpoché, que seria la persona encarregada de trobar el pròxim Dalai Lama.

Reportatge que presenta el testimoni de diverses parelles de catalans i immigrants d'arreu del món que expliquen com es viu aquest mestissatge en el si de les seves famílies i com s'expressa cap a la societat. Molts immigrants parlen català, tenen una feina estable i han consolidat un cercle d'amistats entre els quals hi ha ciutadans del seu país i catalans. En la majoria d'aquestes parelles es manté també el substrat cultural del país d'origen de l'immigrant: en la música, en la cuina, en les festes, en l'dioma que es parla a casa. S'han integrat, però no han renunciat a la seva cultura. D'aquesta manera, s'ha configurat un mestissatge total per la suma de les dues cultures, una multiculturalitat que transmetren als fills.

A Catalunya es viu una bonança econòmica que ha reduït la taxa d'atur. El problema és ara per als empresaris, que no troben treballadors especialitzats per a sectors com la construcció, el metall i el tèxtil. El reportatge mostra les experiències d'empreses que fan cursos de formació a dones i a immigrants perquè puguin fer feines habitualment exercides per homes, com ara de paleta, fuster o torner. D'altra banda, mostra un grup d'alumnes de 4t d'ESO i com la majoria s'inclina per estudiar una carrera universitària abans que per cursar cicles formatius.

Barcelona / kosovo / moçambic.- seguiment del procés de selecció de personal fet per la delegació barcelonina de metges sense fronteres per als seus projectes. Msf selecciona els candidats més adients per a les diverses tasques mèdiques i de logística. Els candidats han de fer un curs de formació a la seu de msf on s'utilitza un país imaginat, "bembaland", per plantejar exercicis. Un cop fet el curs, han d'esperar que l'organització els cridi per a una missió específica. Aquest és el cas d'un jove infermer malagueny que es enviat a moçambic per treballar en els projectes sanitaris de msf en les zones afectades per les inundacions, i d'un metge anglès que va a kosovo per participar en la feina assistencial de msf a la població albanokosovar, gitana i sèrbia.

Marroc.- reportatge centrat en la problemàtica social que pateix la dona en aquest país. El passat mes de març, un projecte de llei de reforma de la "mudawana", una llei fortament influenciada per la religió musulmana que regeix molts aspectes de la vida privada i familiar de les dones, va provocar dues manifestacions de signe ben oposat: a rabat, milers de persones demanaven la reforma de la llei. En canvi, a casablanca, els integristes es van manifestar per desqualificar el projecte de reforma de la llei ja que el consideren un pla d'occident contrari a l'islam. Les dues manifestacions van demostar la fractura del país, un marroc que marxa a dues velocitats: la dels sectors progressistes i la dels més immobilistes, cada vegada més influenciats per l'islamisme radical. Pobresa, analfabetisme i corrupció són alguns dels trets que afavoreixen la implantació social de l'integrisme i també la marginació de les dones.

Mallorca.- polèmica pels projectes del govern balear de crear dos parcs naturals, un a la serra de tramontana i l'altre al llevant. Els propietàris de finques s'oposen a l'establiment de parcs protegits per la limitació que això pogués comportar als seus interessos i a l'especulació amb les terres. La crispació entre les associacions contràries a la creació de parcs i les forces polítiques partidàries de protegir els espais naturals amenaçats, va esclatar durant un ple municipal a l'ajuntament de son cervera quan un grup de 300 persones va boicotejar l'acte i amenaçar a l'alcalde.

Catlaunya.-la "banda dels peruans", que opera a les autopistes catalanes, ha fet quasi 100 robatoris aquest any. La concessionària d'autopistes acesa i la direcció general de la guàrdia civil han firmat un acord per tal d'encarar aquest estiu amb més seguretat per als usuaris, sobretot estrangers, de les autopistes. Aquest acord estableix, d'una banda, posar en acció dotacions de la guàrdia civil de paisà que patrullaran per l'autopista -operació "andino"- amb l'objectiu de dificultar les accions de la banda. D'altra banda l'unic delicte que se'ls hi pot imputar quan se'ls deté és el de furt, aconseguit quasi immediatament l'alliberament. La justicia i la policia reclamen més mitjans per a poder fer front als lladres de les autopistes.

Catalunya / itàlia.- la pesca del corall és una activitat tradicional a la costa de l'empordà que s'ha hagut de restringir per la sobreexplotació. La direció general de pesca concedeix molt poques llicències i la tendència és la de reduir-les cada cop més. Això ha fet que algunes pescadors de la zona i submarinistes ocasionals es dediquin a recollir corall de forma furtiva. En algunes zones protegides, com les illes medes o el parc natural del cap de creus, vigilades per agents rurals, l'explotació dels corall està prohibida fins i tot per als pescadors amb llicència. Els furtius intenten evitar els agents rurals i pescar el corall. Tot el corall obtingut, de forma legal o no, es enviat al poble italià de torre del greco, on es fan joies amb aquest material.