30 minuts

El reportatge recull l'opinió que tenen de Catalunya alguns turistes estrangers que passen les vacances a diversos indrets del país practicant diverses modalitats de turisme.

L'any 1994, a Cuba, milers de persones es van llançar al mar per arribar als Estats Units. Aquest reportatge mostra els dies d'incertesa i emoció dels cubans davant un futur del tot incert.

L'exèrcit espanyol està vivint canvis profunds: el creixement de l'objeccio de consciència i la caiguda de la natalitat fan perillar l'existència dels soldats de lleva. D'altra banda, la defensa requereix exèrcits cada cop més professionalitzats.

Utilització de les tècniques de la hipnosi en aplicacions terapèutiques: extracció de queixals sense anestèsia, deshabituació del tabac, dolor, claustrofòbia... El reportatge també tracta la vessant de la hipnosi com a espectacle, que, segons alguns professionals hipnòlegs, perjudica la imatge de la tècnica de la hipnosi com a tractament terapèutic eficaç en alguns casos mèdics.

Amb motiu de la pròxima exposició sobre l'obra de l'urbanista Ildefons Cerdà i la seva idea de l'Eixample de Barcelona, es fa un retrat de la varietat de gent que viu al barri i de les transformacions sofertes durant els últims anys.

Amb motiu del desè aniversari del programa, s'emet un programa especial. Un repàs de diferents temes sobre els quals s'ha tractat en reportatges realitzats des del 1984 fins al 1994.

Dinou anys després de la mort del dictador Franco, alguns símbols feixistes encara perduren pels carrers d'arreu de Catalunya. Inclou els comentaris sobre el franquisme de diversos personatges.

Santiago Pena Capdevila és l'unic habitant des de fa 20 anys d'Estall, un poble del Montsec, a la Baixa Ribagorca. L'envelliment dels pocs habitants que queden als poblets de la zona pot significar la desertització si no es fixa la poblacio al territori. L'atractiu del paisatge i els patrimonis naturals i arquitectònics a conservar podrien ser els factors de reactivació de la comarca. Santiago té família a ciutat, però no vol renunciar a la seva llibertat mentre es valgui per ell mateix.

La reinserció és un dret reconegut per a qualsevol delinqüent empresonat. En el cas dels terroristes d'ETA, els defensors de la reinserció consideren que la sortida dels etarres penedits contribueix a debilitar els arguments a favor de la lluita armada. Al contrari, l'Associació de Víctimes del Terrorisme ha engegat una campanya reivindicant que els terroristes compleixin tota la condemna i que no se'ls apliqui la reinserció. Molts dels presos etarres i familiars seus tampoc no estan a favor de la reinserció. Tot contribueix a l'enfrontament entre bascos, especialment entre els sectors radicals i els nacionalistes moderats i deixa molt lluny la pacificació al País Basc.

Uns setanta cuidadors s'ocupen dels gairebé 5 mil animals de 550 espècies que formen la col·lecció del Zoo de Barcelona. Els cuidadors s'encarreguen de donar de menjar als animals, netejar les instal·lacions i observar si estan malalts. Els veterinaris i els conservadors del zoològic vigilen les condicions de vida dels animals i en controlen l'estat clínic.

La comarca d'Osona és la pionera a portar a terme l'acord sobre seguretat. Els Mossos d'Esquadra han assumit les competències d'ordre públic i seguretat ciutadana que fins ara estaven reservades a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. La policia autonòmica esdevé, així, una policia ordinària i integral.

El reportatge mostra el conflicte de Txetxènia a través de diversos documents i reportatges emesos per la televisió russa, des de la privada NTV fins a les cadenes oficials i tambe el diari "Moskouski Komsomolets". Des del primer moment que es volia amagar el conflicte i es negava que hi hagués tropes russes a Txetxènia fins a les pressions que han sofert alguns mitjants per no dir que el passava a la república del Caucas. També es parla de l'assassinat d'un periodista quan investigava negocis bruts, amb venda d'armes a altres països, dels quals s'acusa el ministre de defensa, Gratxov.

La comarca de la Terra Alta, situada al sud del Principat i a tocar de l'Aragó, és una de les més desconegudes de Catalunya. Amb nomes tretze mil habitants, té la renda "per capita" més baixa, i la manca d'indústries i el despoblament la converteixen en la més pobra del país. Tot i així, els seus veïns mantenen un profund respecte per la vida pagesa dels avantpassats i les seves tradicions. El reportatge està estructurat al voltant de nou petites històries encadenades que reflecteixen moments de la vida quotidiana en diversos pobles de la comarca.

A Catalunya cada dia neixen 150 nens, però cada part és diferent dels altres, com ho són també els pares i els nadons. El reportatge recull les emocions, els sentiments i les reflexions de diverses parelles uns moments abans de tenir un fill, com també l'emotivitat que es desencadena durant el part i en el moment en què els pares poden abraçar el nounat.

Seguiment cronològic dels esdeveniments posteriors a l'entrega a la policia espanyola de l'exdirector general de la Guàrdia Civil, Luis Roldán, a Laos: arribada a Espanya, rodes de premsa de Juan Alberto Belloch, desplegament periodístic i compareixença judicial de Roldán.

L'abril del 1994 desapareixia, enmig de les matances a Ruanda, el missioner català Joaquim Vallmajó, nascut a Navata (Alt Empordà), el 1941. Havia estat 26 anys a Ruanda i no va voler ser evacuat quan es va desencadenar la guerra civil entre el govern, de l'ètnia hutu, i el Front Patriòtic Ruandès (FPR), compost per membres de l'ètnia tutsi i per hutus moderats. Entre l'abril i el juliol de 1994 van morir prop d'un milió de persones, i Vallmajó va ser un dels pocs blancs assassinats. L'última vegada que se'l va veure va ser el 26 d'abril, quan guerrillers del FPR el van anar a buscar a la missió. L'equip de reporters ha investigat i ha aconseguit la primera declaració oficial de l'actual govern, controlat pel FPR, que reconeix la seva responsabilitat en la mort del missioner. A través de les cartes de Vallmajó i de companys i amics que el van conèixer, s'aprofundeix en els motius de la seva mort; era un home compromès que va denunciar tant les violacions dels drets humans per part del

Preparatius de l'àmbit artístic del parc temàtic de Port Aventura, a Vila-seca i Salou, una setmana abans de la inauguració. Seguiment dels artistes que faran els diferents espectacles de les diverses àrees temàtiques, des del dia que arriben al parc fins al dia de la inauguració: acròbates de Xangai, ballarins de la Polinèsia, espectacle de cavalls del Farwest, ballarines de cancan, mariachis i altres xous i números teatrals.

Anàlisi de la crisi i reconversió del sector pesquer gallec arran de la captura del vaixell de pesca "Estai" per una patrullera canadenca davant la costa de Terranova, i el posterior acord de pesca de la UE i el Canadà per al repartiment de les quotes de captures d'halibut negre. Inclou el testimoni dels armadors i tripulants dels vaixells de pesca, així com el d'altres persones relacionades amb el sector.

L'experiència de l'any passat (1994), amb més d'un miler d'incendis forestals, obliga a fer una reflexió sobre l'evolució de les superfícies cremades, les causes que originen els incendis, les condicions meteorològiques en què es poden propagar i les mesures de prevenció. El reportatge pretén també fer una aproximació a la realitat forestal dels sistemes mediterranis i a les mesures de mitjà i llarg termini que són necessàries per preservar els boscos per a generacions futures.

El reportatge mostra a través de tres famílies com es pot perdre un pis que val milions per un deute que no puja a més de 50 mil pessetes. Normalment són famílies pobres, amb pocs estudis i desconeixedores de la llei que es troben amb un procés judicial per no pagar un deute. El reportatge recull les opinions d'advocats, jutges i subhasters i per primer cop s'ha pogut filmar com un grup de subhasters es repartien diners de la compra d'un pis en una "subastilla".

Seguiment d'un grup d'alumnes de l'institut Alexandre Satorras de Mataró, que estan acabant COU o segon de batxillerat reformat i que volen entrar a la universitat. El reportatge fa un repàs dels exàmens, l'entrega de notes, les sessions d'avaluació, l'estudi i l'oci, els disgustos i les alegries fins a l'examen de Selectivitat i el comiat de final de curs.

L'estiu de l'any passat milers de cubans es van llançar al mar amb l'objectiu de fugir de l'illa i arribar als EUA. "30 minuts" va fer un reportatge d'aquells dies dramàtics per a milers de persones i de les famílies que intentaven per tots els mitjans possibles fugir de cuba. El reportatge se centrava en cinc persones, cinc casos diferents de "balseros", que van ser enviats a la base naval nord-americana de Guantánamo. Segon reportatge en què l'equip del "30 minuts" ha trobat les cinc persones que van sortir de Cuba i que han estat tot aquest any esperant una decisió sobre el seu futur. També han retrobat les famílies que s'han quedat a l'Havana i han conegut els familiars que els esperen als EUA.

Seguiment dels preparatius i de la 13a edició del Festival Internacional de Música de Cantonigròs, del 13 al 16 de juliol de 1995. Els dos-cents cinquanta habitants del poble, i també quatre-cents voluntaris, participen en l'organització del festival, que aquest any compta amb 16 milions de pessetes de pressupost. Els dos mil participants són integrants de cors i grups de dansa no professionals de vint-i-cinc països de quatre continents que participen en la secció competitiva del festival. Els concursants s'han de pagar el viatge de la seva butxaca, però un cop aquí, sis-cents famílies de la comarca els acullen de franc a casa seva.

L'agost de l'any 1995, un equip del "30 minuts" es desplaça a Sarajevo per conèixer com viuen els veïns d'aquesta ciutat després de tres anys i mig de setge: sense llum, amb un degoteig constant de víctimes pels bombardejos i sempre en el punt de mira dels franctiradors serbis.