30 minuts

Reportatge sobre les dramàtiques conseqüències de l'huracà "Katrina", que han portat la mort i la destrucció a una àmplia zona del sud dels Estats Units. Els efectes del "Katrina", un dels huracans més desvastadors de la història, s'accentuen amb el trencament dels dics de contenció de la ciutat de Nova Orleans, que han provocat greus inundacions i un nombre elevat de víctimes i damnificats. Els estats de Louisiana i Mississipí han quedat devastats i trigaran anys a recuperar la normalitat. Al voltant de cent mil persones, bàsicament a Nova Orleans, s'han hagut d'allotjar en refugis provisionals i d'emergència; desesperades, sense menjar ni aigua, han hagut d'esperar per poder ser evacuades. Les condicions extremes dels refugiats han originat situacions d'extrema tensió mentre s'estenia la sensació de caos i el pillatge. Dies després de l'huracà, l'exèrcit comença a desplegar-se, però enfoquen la crisi com una guerra, no pas com una tragèdia humana.

El Brasil celebra el primer referèndum de la seva història. Els brasilers han de dir si estan a favor o en contra de la venda d'armament i munició a particulars. És el primer cop, a tot el món, que els ciutadans d'un país on la venda d'armes és legal s'han de pronunciar democràticament sobre la prohibició. La prohibició de les armes, una demanda de la societat a la qual, finalment, han accedit el Congrés i el govern brasiler amb la fórmula del referèndum, és un intent extrem de solucionar una situació insostenible: el Brasil s'ha convertit en el país més violent del món, amb més baixes per armes de foc que qualsevol altre país en conflicte, l'Iraq inclòs. Al Brasil, 45.000 persones són assassinades anualment; a l'estat de Rio de Janeiro, 18 persones moren cada dia per arma de foc. A la ciutat de Rio, les armes maten diàriament vuit persones; la policia de l'estat de Rio de Janeiro -de la qual el 80 per cent es creu que està vinculada al tràfic de drogues- mata 1.000 persones cada any.

A causa de l'encariment de la vivenda, a Barcelona, molta gent s'ha plantejat anar a viure fora de la ciutat. Tota la regió metropolitana ha tingut un fort creixement urbanístic i moltes poblacions han doblat el nombre d'habitants en deu anys. El principal problema per als ajuntaments és poder oferir els serveis bàsics. El finançament municipal ha atrapat molts ajuntaments, que veuen en la venda de sòl, les requalificacions de terrenys i els permisos d'obres la principal font d'ingressos. Davant d'aquesta manera d'actuar han sorgit pertot arreu plataformes i moviments socials que defensen el territori i acusen ajuntaments i promotores immobiliàries d'especulació.

A Ciudad Juárez, de l'any 2000 al 2010 hi van morir més de 300 dones brutalment assassinades. Els seus cossos, violats i mutilats, apareixien en descampats. És el que s'anomena feminicidi de Juárez, no tan sols per l'acarnissament amb què es van cometre els crims, sinó també per la impunitat dels perpetradors. Un equip del "30 Minuts" ha anat a Ciudad Juárez per trobar-hi explicacions. L'equip ha parlat amb mares de les víctimes, advocats, fiscals, polítics, investigadors, policia..., i la resposta ha estat una vegada i una altra la mateixa: negligència i corrupció.

Professors, alumnes, pedagogs, pares i administració mostren les seves opinions sobre qui té la responsabilitat del descens en el nivell d'ensenyament als instituts. Es constata el baix nivell dels alumnes, les dificultats de tenir a la mateixa aula adolescents amb interessos i actituds molt diferents, la impotència dels nois que tenen dificultats d'aprenentatge davant la poca motivació del professorat. Mostra joves que han sortit del sistema escolar sense graduar-se i tenen l'oportunitat de formar-se en una casa d'oficis. També se segueixen els intents d'un institut de les Franqueses per trobar una solució al fracàs escolar mitjançant un programa fet a mida dels joves que tenen problemes i implicant-hi els pares.

En Juan ha fotografiat amb la seva càmera bona part dels naufragis que hi ha hagut davant de l'escarpada costa volcànica de Fuerteventura, i cada racó de l'illa li recorda una tragèdia diferent. El reportatge de l'any 2006 destapa les històries humanes que hi ha darrere de moltes de les seves fotografies i ens ajuda a comprendre el fenomen de la immigració a través de les persones que l'han protagonitzat.

El 20 de maig del 1506, Cristòfor Colom va morir a Valladolid. El descobridor d'Amèrica es va emportar molts secrets a la tomba, i el principal d'aquests enigmes, el seu origen, està a punt de ser revelat. Durant aquests 500 anys, s'ha especulat molt sobre la veritable nacionalitat de Colom. A més de la versió oficial que el fa genovès, hi ha una altra hipòtesi que destaca amb força: que l'almirall fos català.

El paisatge de Catalunya està canviant radicalment. El que abans semblava inalterable ara està en permanent estat de transformació, i costa trobar els paisatges familiars enmig de la proliferació de nous barris i carreteres. Molts paisatges, com al Maresme, són agrícoles, però es paguen preus molt alts pel sòl, de manera que polígons industrials, noves infraestructures i la dispersió urbana van esquitxant tot el territori. En aquest reportatge, persones molt lligades al seu territori ens parlen de la manera com viuen els canvis. També urbanistes i planificadors fan propostes sobre què es pot fer per assegurar que conservem per al futur un patrimoni comú. Al Priorat, l'èxit del vi atreu inversions milionàries i s'han fet plantacions amb un fort impacte paisatgístic. Alguns viticultors van en el sentit contrari: busquen una agricultura menys agressiva i més ben integrada a la naturalesa. Creuen que el paisatge és una marca de qualitat per als seus productes.

L'1 de maig del 2006, el president Evo Morales va anunciar la nacionalització dels hidrocarburs. Des d'aquesta data, l'Estat bolivià és propietari de les seves reserves de gas i petroli i decideix les polítiques d'industrialització i comercialització. La mesura ha tocat de ple la companyia hispanoargentina Repsol-YPF. Un equip del programa "30 Minuts" ha viatjat a Bolívia per conèixer les raons dels govern bolivià i les esperances i desconfiances que ha motivat aquesta decisió.