30 minuts

A les festes majors dels pobles, tothom està de festa menys els músics i tècnics de les orquestres que hi actuen. Durant la temporada de festes majors, les orquestres recorren tot Espanya mirant d'acontentar els gustos de tots els tipus de públic.

Al juliol del 1997, el segrest i l'assassinat del regidor d'Ermua Miguel Ángel Blanco va provocar un intens sentiment de rebuig cap al terrorisme tant a Euskadi com a la resta de l'Estat.

Diversos petits empresaris comparteixen el viver d'empreses Ripollès Desenvolupament, creat per ajudar els empresaris novells en una comarca que ha patit diverses crisis industrials. Un injector de plàstics, un taller de soldadura, uns creadors de maquetes i fabricants d'expositors, una confeccionista que plega i un inventor de termòstats que comença expliquen i viuen les seves experiències i somnis.

Quinze anys després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia, la llengua continua sent un motiu de fricció; no és només que el valencià estigui en minoria davant del castellà. Cada cop més, la polèmica, segons alguns excessiva, sorgeix per si el que es parla al País Valencià és o no és català. Els defensors de la unitat de la llengua valenciana i catalana són titllats de "catalanistes" pels "blaveros", defensors del secessionisme lingüístic (Unió Valenciana), i pròxims al PP. Últimament han prosperat algunes lleis contràries al català gràcies a la influència d'UV en el govern autònom. La polèmica, molt dura a València, es viu des d'altres punts del país com una qüestió bàsicament política. Els sociòlegs hi veuen un desig de fugir de la concepció degradada i popular que té en molts casos el valencià, una aproximació clara al castellà i un oblit exprés de la identitat valenciana.

Durant 11 dies es va organitzar un operatiu per intentar recapturar l'óssa Giva, introduïda al Pirineu mitjançant el programa "Life", i canviar-li el collar, perquè se n'esgotaven les bateries. L'operació la dirigia Djuro Huber, professor de Biologia de la Universitat de Zagreb, expert en la captura d'óssos. No hi va haver captura, però es va descobrir que els dos cadells que acompanyaven la Giva podien ser fills seus, i no pas de l'óssa Melba.

El 12 de desembre del 1997 es va obrir al trànsit tot l'Eix Transversal, una carretera de 155 km. Va costar més de 70.000 milions de pessetes i acostava considerablement Girona i Lleida. Vic, Manresa, Calaf i Cervera són ciutats importants que també es van beneficiar de l'Eix Transversal. La nova via trencava per primera vegada el sistema radial de comunicacions que sortia de Barcelona. Les grans carreteres, fins aleshores, sortien de la capital catalana o de la seva àrea d'influència directa. A partir de llavors, això canviarà molt, i també canviarà la fesomia de les comarques catalanes per on passa l'Eix. Però no només canviarà el paisatge. Amb la carretera com a pretext, el reportatge recull un mosaic etnogràfic configurat per personatges a qui l'Eix va canviar la vida, a millor o pitjor.

Els gitanos són més de 10 milions i en la major part dels països continuen vivint en la pobresa. El I Congrés de la Joventut Gitana va aplegar 300 congressistes gitanos a Barcelona. Van parar dels seus problemes i de com tirar endavant. Noves generacions de gitanos europeus -entre els quals hi ha sociòlegs, lingüistes i responsables d'oficines de drets humans- recorren Europa i fan trobades que ja no tenen res a veure amb aquelles romàntiques reunions de patriarques. Ara, el poble gitano ha après -o està aprenent- a utilitzar els mecanismes d'una Europa que, en teoria, vol respectar les minories. Davant el perill de la xenofòbia -que a l'Europa de l'Est ha desfermat brots de violència contra les minories ètniques- l'elit intel·lectual dels gitanos europeus ha decidit posar-se a treballar mitjançant mecanismes diplomàtics i legals.

Monestirs espanyols han optat per portar noies de països del Tercer Món a convents de clausura per contrarestar la falta de vocacions. Algunes abadesses han trobat en la importació de vocacions el remei a la crisi que amenaça de tancar el convent on han passat tota la vida. Però hi ha veus crítiques que creuen que aquestes solucions només responen a l'afany de lucre d'alguns intermediaris i a la desesperació d'unes monges que veuen que la vida monàstica s'extingeix. Espanya és el país que té més monges de clausura: la meitat de tot el món. Però la falta de vocacions no és l'únic problema que han d'afrontar. L'envelliment de les comunitats i la falta de diners per mantenir els convents completen un panorama on el tancament de convents o la fusió de monestirs es perfila com l'única solució per salvar la poca vida contemplativa que queda.

Més de 300 mil jubilats participen cada any en viatges de l'Imserso a les principals zones turístiques d'Espanya per uns 180 euros, amb pensió completa durant 15 dies i viatge inclòs. Sessions de vendes il·legals, dissimulades com a ofertes d'excursions gratuïtes, converteixen un viatge barat en mesos de pagaments a terminis per articles sovint fraudulents. El reportatge, que segueix un grup de jubilats a Mallorca, està realitzat amb càmeres ocultes, i denuncia per primera vegada el frau i l'engany que alimenta un negoci de milions d'euros en diner negre que ningú atura.

Reportatge sobre l'activitat del jutjat d'instrucció núm. 3 de Barcelona, amb entrevistes a jutges, fiscals, secretaris judicials, advocats, víctimes de robatoris, delinqüents habituals, denunciants i denunciats. Diàriament s'hi presenten desenes de detinguts, es fan judicis per denúncies de veïns, aixecaments de cadàvers, s'hi investiguen delictes i s'hi reben milers de denúncies. Es tracta d'un retrat de la justícia quotidiana.

La ballarina russa de 62 anys Maia Plissetskaia actuava aquells dies amb la companyia del Teatre de La Zarzuela a Madrid. A Maia Plissetskaia, que va venir a rellançar la dansa clàssica, la va contractar amb un grup de professors soviètics el Ministeri de Cultura per portar la direcció del Ballet de La Zarzuela.

La proposta del comissari d'Agricultura de la UE, Franz Fischler, per a la reforma del sector de l'olivera ha generat un fort moviment de protesta a Espanya. Especialment, les zones de monocultiu d'olivera com Jaén es veurien greument perjudicades per un canvi de les actuals subvencions a la producció que la UE pretén substituir per subvencions a l'arbre. Espanya i, especialment, Andalusia és la zona amb més productivitat d'olives i qualitat d'oli d'Europa, i el nou sistema enfonsaria l'economia d'unes comarques que han experimentat la tornada dels emigrants i una consolidació del nivell de vida durant els últims anys. Ara, la perspectiva seria l'abandó dels camps i una nova emigració. A algunes comarques catalanes, com les Garrigues, uns cultius més diversificats propicien un sosteniment al marge de la reforma del sector, però es veurien molt perjudicats per la competència d'olis de més baixa qualitat i amb barreges de diverses procedències.

La companyia Cirque du Soleil té un espectacle amb títol francès, "Mystère", en un teatre de Las Vegas. Un amb títol italià, "Saltimbanco", a punt d'anar de gira per Àsia. Fins i tot un xou, que roda pels Estats Units, "Quidam", té nom llatí. "Alegría", el seu espectacle amb títol castellà, s'atura per primer cop, en la gira europea, a Madrid i a Barcelona. Cirque du Soleil va començar als anys 80 com un grup d'artistes de carrer al Canadà que van iniciar la seva carrera com qualsevol petit circ ambulant. L'evolució de la companyia l'ha dut a contractar artistes de diferents països i a produir grans espectacles teatrals, respectant les característiques tradicionals del circ excepte pel que fa als números amb animals, que no formen part de les representacions. Les dimensions de la companyia són tan grans que ha esdevingut una autèntica empresa multinacional.

Reportatge que analitza les solucions que moltes famílies han de buscar per ocupar-se dels fills mentre els pares treballen -cangurs, àvies, activitats extraescolars, au-pairs-, una situació que s'ha accentuat en poc temps a causa de la incorporació massiva de les dones al mercat laboral. Els psicòlegs infantils diuen que és més important la qualitat que no pas la quantitat en el temps que es dedica als nens, però molts pares se senten angoixats per un ritme de vida que, sovint, fa que les famílies convisquin com a tals només els caps de setmana. També es parla de noves experiències, com les cangurs solidàries -per a dones amb pocs recursos econòmics- o el banc de temps, una iniciativa que ha començat a Barcelona en què s'intercanvia temps. Finalment, es reflecteix la situació a Dinamarca, país capdavanter a Europa en la conciliació dels horaris familiars i laborals.

El viaje és com s'anomena al Marroc l'aventura d'entrar il·legalment a Europa per trobar feina. El programa ha seguit tot el trajecte que han de fer els immigrants il·legals des del Marroc. Primer passen per les ciutats frontereres de Ceuta i Tànger, on es fa el contacte amb les màfies. Després emprenen el perillós viatge en patera o amagats en un pesquer fins a arribar a la costa espanyola. Un cop aquí, les xarxes organitzades els amaguen durant dies en hostals andalusos, mentre esperen el moment adequat per traslladar-los en furgonetes fins a la frontera franco-espanyola. Tot el trajecte pot arribar a costar entre 3.000 i 6.000 euros. L'any 1997, un camió carregat d'immigrants indocumentats va bolcar a Capmany, ja a prop de la frontera. L'accident va causar la mort d'onze magrebins i va revelar alhora l'existència d'aquestes xarxes.

Reportatge sobre la mestra catalana Victòria Subirana, "Vicky Sherpa", que, colpida per la situació dels infants en un viatge al Nepal l'any 1988, decideix tornar-hi i treballar per a ells. És la història d'un projecte solidari. La seva protagonista es va arriscar personalment, fins i tot a casar-se per conveniència, per poder tirar endavant el que s'havia proposat. El reportatge es va començar a gravar l'any 93, i es va acabar al març de l'any 98, una vegada consolidat el projecte, i a punt de fer un altre salt endavant encara més ambiciós. L'octubre del 1993 naixia a Catalunya l'ONG Amics de Vicky Sherpa amb l'objectiu de crear una escola de qualitat per a nens de famílies sense recursos en un país multiètnic i multicultural, amb un 80% d'analfabets, sense cap escola de mestres, ni ensenyament obligatori, i on la no-escolarització i el treball infantil és la norma per als fills dels més desafavorits.

Durant els últims mesos, 270 mossos d'esquadra s'han estat preparant per assumir les tasques de vigilància de trànsit a la demarcació de Girona, on la policia autonòmica exerceix les competències d'ordre públic. S'han fet cursos especials a l'Escola de Policia de Catalunya i s'han fet pràctiques sobre el terreny. Els preparatius també han abastat les instal·lacions i els equipaments. El desplegament dels Mossos de trànsit seguirà en els pròxims anys a les altres demarcacions catalanes fins a assumir plenament la competència a tot Catalunya. Això comporta el replegament de la Guàrdia Civil.

El 25 d'abril de 1988, el trencament de la presa de residus de les mines d'Aznalcóllar va provocar una gran riuada tòxica que va arribar fins al Parc Nacional de Doñana. El desastre ecològic, un dels més importants que hi ha hagut a Europa en els últims anys, ha afectat pagesos i pescadors, però, sobretot, amenaça l'equilibri ecològic de Donaña, patrimoni de la humanitat i una de les reserves biològiques més importants del món. El reportatge recull testimonis que demostren que aquesta era una catàstrofe anunciada des de feia quatre anys. Ecologistes i tècnics de l'administració i de la mateixa empresa minera, la sueca Boliden, havien avisat del risc de trencament de l'embassament. Aquesta presa s'havia anant engrandint progressivament, i les seves parets estaven molt debilitades, amb filtracions contínues. El programa també mostra els documents que anunciaven la catàstrofe i que les administracions van ignorar.

Divendres 22 de maig, el milió i mig d'habitants de l'Ulster i els tres i mig de la república d'Irlanda estan convocats a les urnes. Hauran de decidir si donen suport a l'acord de pau que els seus representants van firmar el Divendres Sant. El reportatge vol donar a conèixer com es viu el procés de pau i quin és l'ambient davant del referèndum a partir del testimoni de la gent del carrer: familiars de presos, bandes paramilitars, exterroristes, veïns enfrontats. També es recullen els testimonis dels principals polítics implicats en el procés: Gerry Adams, president del Sinn Féin; David Trimble, líder del principal partit unionista, i Mo Mowlan, la secretària britànica per a Irlanda del Nord.

La Global March és una iniciativa solidària per conscienciar els ciutadans del primer món de l'explotació laboral a què estan sotmesos els infants del tercer món. El reportatge explica com va néixer aquesta mobilització, examina diverses situacions d'explotació infantil arreu del món i alhora fa un seguiment de la marxa al País Valencià i a Catalunya. Integrants de la marxa expliquen les seves experiències i demandes. El destí final de la marxa és Ginebra, on la setmana que ve es farà una reunió especial de l'organització internacional del treball en què es debatran mesures per mirar de posar fi a l'explotació laboral de la infància.

Les estadístiques mostren que la majoria de la població creu que el procés de normalització del català avança. Hi ha lingüistes, però, que pensen el contrari. Fins i tot es parla de la possible desaparició del català d'aquí a uns decennis. El programa 30 minuts ha posat els mitjans tècnics necessaris a disposició de cadascuna de les parts perquè defensin i argumentin les seves tesis.

Recorregut pels episodis més significatius del segle XX a través dels onze guardonats amb el Premi Internacional Catalunya, atorgat per la Generalitat de Catalunya des de fa deu anys, provinents d'àmbits diferents: l'oceanògraf Jacques Cousteau, el músic rus Mstislav Rostropóvitx, l'expresident de la comissió europea Jacques Delors, el poeta i expresident txec Václav Havel, el sociòleg francès Edgar Morin, l'economista indi Amartya Sen, el físic pakistanès Abdus Salam, el genetista italià Luigi Cavalli-Sforza, el filòsof austríac Karl Popper, l'escriptor turc Yashar Kemali l'expresident alemany Richard von Weizsäcker.

Reportatge que retrata aspectes diversos de la realitat social de l'illa acostant-se a la vida de les famílies nobles durant les Festes de Sant Joan de Ciutadella. És precisament durant aquestes festes que l'ancestral poder dels llinatges de terratinents reviu d'una manera més clara. Una dotzena de famílies de la noblesa són propietàries de la meitat de les terres i aquesta realitat conviu amb el fet que Menorca va ser declarada reserva de la biosfera, i la meitat del territori està protegit per la llei d'espais naturals del Parlament balear. Aquesta situació provoca contradiccions evidents i així, per exemple, els hereus de les famílies nobles ja no poden viure de les rendes de la terra; les limitacions d'ús de la propietat topen amb l'interès per obtenir rendibilitat de les finques i participar dels guanys que genera el turisme. El conflicte es concreta en el fet que els propietaris fan pagar peatges per travessar els camins de les seves finques que porten a les platges, que són d'ús

Reportatge sobre la tercera edició del Doctor Music Festival, un esdeveniment que ha tornat a omplir la vall d'Àneu, al Pirineu, de milers de persones atretes per una oferta musical diversa, des del rock-and-roll més clàssic, com Bob Dylan i Deep Purple, fins a les últimes tendències de la música de ball. També les atreu, però, tot el que envolta un festival d'aquestes característiques: un espai per a la convivència, on hi ha atraccions, esports d'aventura i comerços exòtics. També és un festival esperat pels pobles de la vall, que surten de la monotonia i miren, durant quatre dies, de fer negoci. Retrat d'alguns protagonistes del festival: els membres de xaranga Gormand d'Esterri i músics novells com Mojinos Escozíos o Sílvia Comes i Lídia Pujol --que tenen per primer cop la possibilitat d'actuar davant de milers de persones--; també de grans artistes consagrats, com Iggy Pop.