30 minuts

La reunificació de les dues Alemanyes del 3 d'octubre del 1990 va comportar una sèrie de transformacions socials, polítiques i especialment econòmiques que es van començar a viure ben aviat. La població de Chemnitz, antiga Karl-Marx-Stadt, a Saxònia, serveix d'exemple per mostrar com viu la població l'annexió a les empreses, a l'exèrcit, a la policia. Per una banda, amb la por de l'atur i, per l'altra, amb l'esperança d'accedir al consum.

A la ciutat del Caire, l'any 1990 hi havia uns 25.000 refugiats kuwaitians, que es van veure sorpresos per la invasió iraquiana del seu país mentre estiuejaven a Egipte. La situació d'aquests kuwaitians, que malgrat el seu exili mantenien un nivell de vida alt, contrastava amb la dels gairebé dos milions d'egipcis que treballaven a l'Iraq i Kuwait, que van haver de tornar al seu país sense res.

Guatemala ha viscut en els últims deu anys una proliferació de sectes fonamentalistes evangèliques que han estès el seu poder fins al punt que tres dels candidats a les eleccions presidencials de l'11 de novembre de 1990 són d'aquesta religió. Un d'ells era el general i expresident Efraín Ríos Montt, que durant el seu mandat va desfermar una brutal repressió contra el moviment guerriller, un dels més antics d'Amèrica, contra la comunitat indígena i contra l'Església catòlica.

En els últims anys, Espanya ha deixat de ser un país que generava emigració per passar a ser un país receptor d'immigració, fet que ha obligat a una adaptació de la legislació vigent. El reportatge reflecteix la situació d'incertesa i de por davant la llei que viuen els immigrants il·legals, ja que de la feina que puguin trobar en depèn tota la família als països d'origen. Gravat a El Ejido, Palafrugell i Tànger, planteja el problema de la integració en la nostra societat del col·lectiu d'immigrants, que ha experimentat un augment important en els últims anys.

El Salvador vivia una escalada de violència en la lluita entre la guerrilla i les forces armades. Això va provocar l'exili, uns 9 anys enrere, de milers de salvadorenys; però van tornar i van crear una ciutat nova, Segundo Montes, que portava el nom del jesuïta espanyol assassinat un any abans. Segundo Montes estava situada enmig de la lluita exèrcit-guerrilla i els conflictes eren constants.

El Txad és el país més pobre del continent africà i ha tingut 30 anys de guerra civil intermitent. Al cor de l'Àfrica, entre el desert i la sabana, pateix misèria crònica, sequera, lluites ètniques... L'ajuda internacional que rep manté els serveis públics mínims al país. Fa pocs dies, l'exèrcit rebel, comandat per Idrisis Déby, ha provocat l'enderrocament de la dictadura i s'han començat a notar canvis favorables en la lluita per la llibertat i la democràcia.

Comença a Barcelona i a Vilassar de Dalt el rodatge d'una sèrie de televisió coproduïda a parts iguals per Televisió de Catalunya i per Lorimar, la productora de sèries com "Dallas" i "Falcon Crest". El reportatge mostra com es roda una sèrie d'aquestes característiques i les diferències entre el sistema de treball nord-americà i el català.

Dos dies abans de la data límit fixada per l'ONU per a la retirada de les tropes iraquianes de Kuwait, l'ambient que es viu a la capital de l'Iraq és de total suport al president Saddam Hussein i de confiança en la seva victòria, en el cas que esclatés la guerra. Les informacions que es donen a través de la premsa i la televisió no són res més que demostracions fervoroses del suport que rep Saddam Hussein, alhora que les ambaixades occidentals comencen a evacuar el seu personal de tota la regió davant del perill d'una guerra que sembla cada cop mes imminent.

Després del fracàs de l'intent del secretari general de l'ONU Javier Pérez de Cuéllar perquè el líder iraquià Saddam Hussein abandonés Kuwait, les esperances es van acabar. El 17 de gener del 1991 va començar la guerra del Golf amb el bombardeig per part de les forces aliades de la ciutat de Bagdad. Es recullen els testimonis de periodistes espanyols i catalans presents a la capital iraquiana i els dels pilots dels bombarders nord-americans.

El contraatac de l'Iraq amb míssils Scud contra Israel, amb què Saddam Hussein ha contestat a l'atac de les tropes nord-americanes i d'altres països occidentals, ha estat rebut amb indignació pels ciutadans jueus i amb alegria als territoris ocupats de Cisjordània i Gaza, on els palestins ho veuen com una possibilitat de forçar una solució als seus problemes. De tota manera, els jueus i els palestins viuen aquests dies amb mesures de seguretat i alerta especials a causa de la por de la guerra química.

La crisi del sistema econòmic soviètic ha provocat un col·lapse en el sistema de distribució dels aliments, per la qual cosa el ciutadà mitjà no pot tenir garantit ni els mínims racionats. Per omplir el cistell, els russos han de recórrer als mercats lliures de pagesos i als mercats negres, on els preus s'han disparat sense control. A tot això s'hi afegeix la por davant del pressentiment d'un cop d'estat o d'una dictadura que pretengui posar fi a la caòtica situació interna del país. El reportatge se centra en una família de Iaroslavl, una ciutat russa situada a 230 km al nord de Moscou.

La majoria de la població jordana, en gran part formada per palestins, dóna suport a l'Iraq i a Saddam Hussein. Però Jordània, situada entre Israel i l'Iraq, corre el perill de veure's involucrada en la guerra d'una manera directa. El reportatge descriu la vida a Amman des que va esclatar la guerra.

El 1991, l'arribada de les tropes aliades a Kuwait va anar acompanyada de manifestacions d'alegria dels kuwaitians, que veien com recuperaven la sobirania del país després de set mesos d'ocupació. Aquest reportatge mostra les atrocitats comeses pels soldats iraquians i les brutalitats del conflicte: edificis i vehicles destrossats, búnquers i, fins i tot, cadàvers.

El conflicte del golf Pèrsic ha trasbalsat el Marroc, el país àrab més occidentalitzat que ha enviat tropes amb les forces aliades, però també el que ha viscut una mobilització popular més massiva donant suport a l'Iraq. Pels polítics la manifestació ha estat la demostració que el país ja està a punt per a una democràcia plena. Els intel·lectuals, que defensaven l'aproximació a Occident i els seus valors, s'han trobat sense arguments per defensar l'atac a l'Iraq. En canvi, la guerra ha reafirmat els islamistes en la convicció que l'únic futur possible és el retorn a l'islam més pur.

Després de tres setmanes d'alliberament de Kuwait, els ciutadans han pres consciència de la destrucció enorme que han comportat la guerra i el saqueig iraquià. El país continua sense tenir aigua corrent, sense electricitat i amb restriccions d'aliments. El restabliment d'aquests serveis bàsics i la futura reconstrucció del país són les responsabilitats prioritàries que haurà d'assumir el govern kuwaitià.

Perseguits per l'exèrcit de l'Iraq, centenars de milers de kurds han travessat les fronteres cap a Turquia i l'Iran, en un èxode desesperat per salvar la vida. El reportatge es va rodar al camp de refugiats d'Isikveren (al Kurdistan turc) i a les poblacions síries de la frontera (al Kurdistan sirià), i mostra les condicions infrahumanes en què vivien i que provocaven la mort de molts kurds. A Síria es van gravar imatges en un camp d'entrenament de peshmerga, guerrillers kurds.

Durant l'any 1990, van morir 130 persones per sobredosi d'heroïna a Barcelona. Però a la discriminació causada pel consum d'aquesta droga s'hi afegia l'amenaça del VIH i del desplaçament de les infeccions des d'aquest grup de risc cap a la població general. El reportatge explica aquesta situació a través de testimonis recollits al carrer, que expliquen el deteriorament físic i psicològic de molts d'ells.

Tracta del problema de la desertització a les províncies d'Almeria i Alacant, on es concentren esforços científics i de repoblació per aturar-ne el procés. La desertització ve provocada per elements com els incendis forestals i l'abandonament de cultius. Un nou element pot agreujar-ho, segons científics: un canvi climàtic del planeta.

El cicló que va devastar Bangla Desh a l'abril del 1991 havia estat l'última de les grans catàstrofes que assolen el país, situat en el delta dels rius Ganges i Jamuna, i que pateix regulars inundacions a causa de la seva peculiar situació geogràfica. Aquesta situació s'ha agreujat pel procés de desforestació de l'Himàlaia. El govern de Bangla Desh necessita ajuda internacional per pal·liar aquestes catàstrofes, construir barreres per a l'aigua i parar la desforestació de les grans muntanyes.

Reportatge sobre el vudú, una religió popular d'arrels africanes que ha sobreviscut a Haití. Es mostren rituals de vudú celebrats a la ciutat i al camp.

El reportatge tracta de la integració en escoles ordinàries de nens amb necessitats educatives especials. Es pren com a exemple l'escola Margalló de Vilanova i la Geltrú, especialment dissenyada com a centre pilot d'integració. L'element indispensable per a la integració és disposar dels recursos suficients que facin possible que el ritme normal de les classes no es vegi afectat per la presència d'aquests nens. Es recullen també les opinions dels companys de classe, pares i mestres que donen classes en escoles amb nens integrats. El reportatge també mostra les impressions dels professionals que treballen en escoles especialitzades en educació especial.

Experiències amb animals domèstics que han estat utilitzats per a diverses teràpies, tant de rehabilitació per a joves inadaptats o marginats com per estimular malalts terminals i disminuits psíquics, o com a ajuda per a disminuïts físics.

Quan arriba l'estiu, amb la calor i la sequedat dels boscos, hi ha un increment d'incendis forestals. Quan un bosc s'encén i es rep el primer avís, una gran maquinària tècnica i humana es posa en marxa. Aquest reportatge fa un retrat d'aquesta mobilització, que cada estiu prova de reduir els efectes del foc al bosc. Per poder tenir una visió de conjunt s'ha rodat a diversos llocs, tant en els incendis com en els parcs de bombers, en el control central i seguint la vida quotidiana d'un bomber voluntari.