30 minuts

Reportatge sobre Hongria i el seu sistema econòmic, que combinava un comunisme de partit únic amb alguns aspectes del capitalisme, amb botigues ben assortides i iniciatives privades en petits negocis. Tot això convertia Hongria en el país menys comunista de l'Europa de l'Est. A finals de la dècada del 1980, però, la situació econòmica era molt crítica, amb un deute extern 'per capita' molt elevat. Davant d'aquesta situació, el govern tenia dues opcions: frenar la reforma econòmica o accelerar-la.

La festa major de Vilafranca del Penedès és una de les més importants que es fan a Catalunya, que conserva gran quantitat de tradicions en la seva forma més pura. L'organitzen cinc administradors nomenats cada any per l'Ajuntament i la imatge del patró, sant Fèlix, passa tot l'any a les cases d'aquests administradors.

Els lapons, al nord d'Escandinàvia, havien d'encarar una greu amenaça per sobreviure. Aquest poble viu dels recursos naturals i sobretot de la carn de ren. La construcció de centrals hidroelèctriques i la desforestació van anar reduint el marge de maniobra dels lapons, i a això s'hi ha d'afegir el problema de la radioactivitat. L'accident de la central nuclear de Txernòbil va tenir unes conseqüències devastadores.

Un cop a l'any es reuneixen a les muntanyes d'Imilchil les tribus berbers que viuen disseminades per l'Atles. És l'única ocasió en què es troben la majoria i l'aprofiten per arreglar els casaments, intercanviar productes, comprar bestiar, etc. Durant uns dies, l'activitat se centra a negociar i, sobretot, en la festa, que acaba en un casament col·lectiu dels que han pogut escollir parella.

Reportatge sobre la Setmana de la Guerra de l'Iran, conjunt d'actes commemoratius a l'entorn de setè aniversari de la guerra amb l'Iraq. El conflicte entre els dos països va agafar una dimensió internacional que posava en perill l'estabilitat a gran escala, amb implicacions d'altres països del golf Pèrsic. L'Iran no pensava acceptar l'alto el foc fins que l'ONU no reconegués que va ser l'Iraq qui va començar la guerra. Mentrestant, els guàrdies revolucionaris anaven avançant amb la revolució islàmica.

La baixada espectacular de les borses de tot el món del 19 d'octubre del 1987 va comportar una inestabilitat en el mercat borsari internacional. El reportatge analitza com va afectar aquesta crisi la Borsa de Barcelona i l'economia catalana en general.

Amb motiu de la proximitat de les eleccions, panorama de la situació del moment a Turquia: els emigrats que hi tornaven, l'islamisme davant l'integrisme iranià, la dona en la societat, l'increment de la indústria del turisme i la repressió del poble kurd.

Els veïns i comerciants de la Malva-rosa, un dels barris més afectats pels robatoris i la drogoaddicció, es van organitzar en patrulles que vigilaven els carrers de nit. Aquesta mesura es va prendre per culpa de l'increment de la violència i la poca eficàcia de la policia.

Crònica dels fets que hi va haver arran de l'incendi del vaixell de càrrega amb bandera panamenya "Cason", davant de la costa de Finisterre, que transportava productes tòxics. La població, atemorida, va decidir abandonar els pobles del voltant, tot i que les autoritats de Galícia asseguraven que no hi havia perill.

Espanya i la seva antiga colònia de Guinea Equatorial passaven per un dels moments de més distanciament. En vuit anys, l'ajuda espanyola havia pujat a uns 120 milions d'euros, però aquesta ajuda no es va traduir en una relació política que es correspongués amb aquest esforç, al contrari. La influència econòmica i política francesa era cada vegada més gran i tampoc quedava clar que aquests 120 milions haguessin revertit en benefici del poble guineà.

Reportatge elaborat quan s'havien de complir dos anys de la integració espanyola en la CEE, una integració que es feia lentament però de la qual ja es podien veure efectes concrets i palpables. El reportatge se centra en quatre personatges per als quals l'entrada d'Espanya a la Comunitat va significar canvis importants en la feina. Per a uns va significar l'obertura de perspectives noves; per a altres va ser un avís mortal per al seu negoci.

Durant més de dos mesos, diversos reporters del programa intenten captar la realitat de la zona més deprimida de Barcelona. La càmera filma, amb serioses dificultats, els carrers més conflictius, on la delinqüència organitzada arriba a controlar-ho tot. Un documental dedicat a les problemàtiques del barri del Raval i guardonat amb el Premi Ondas en la categoria internacional l'any 1988 i el Premi Ortega y Gasset del 1989.

Reportatge sobre Albània, les característiques pròpies del règim comunista d'aquest país, l'economia, la defensa i els costums de la població, dos anys després de la mort d'Enver Hoxha.

Conflicte al municipi del Perelló a causa de les reivindicacions de l'Ampolla, que demana la segregació municipal.

Des de feia 18 anys, personatges del poder econòmic internacional es reunien durant la primera setmana de febrer als Alps Suïssos per analitzar la marxa de l'economia a nivell mundial. Era la reunió del World Economic Forum, que, per una inscripció d'uns 6.000 euros, oferia als polítics i els homes de negocis la possibilitat de fer contactes a alts nivells en una estació d'esquí de les més cares del món.

Reportatge sobre la conservació i neteja de les pel·lícules antigues al Departament de Reconstrucció de Pel·lícules de la Filmoteca Espanyola. El documental inclou imatges de la rua de Carnaval de l'any 1928.

Bescaran, a l'Alt Urgell, és un dels molts pobles d'alta muntanya amb un alt índex de despoblament. Els joves no troben cap incentiu per quedar-se a fer de pagesos en una situació tan precària, faltada de recursos i de comoditats. El 19 de febrer del 1988 es va reunir a Sort la Comunitat de Treball dels Pirineus, per demanar a la CEE que declarés "zona assistida" els pobles del Pirineu català que es trobaven en una situació semblant i que, segons un estudi de la Unesco, serien abandonats abans de finals de segle en un cinquanta per cent.

Reportatge sobre l'"Asahi Shimbun", el principal diari del Japó, fundat el 1879, d'iniciativa privada i de caràcter liberal. L'"Asahi" fa tres edicions diàries, amb una tirada total de 12 milions d'exemplars. Les tres mil persones que hi treballen disposen dels serveis de menjador, gimnàs, consultori mèdic, dentista, barberia, bany i habitacions per dormir. L'empresa té les tecnologies més avencades, a més de cinc helicòpters i dos aerojets per desplaçar-se a qualsevol punt del món. Aquestes característiques el fan un diari únic.

Reportatge sobre la situació real de les dones a Noruega, un dels països amb una legislació més avançada. Malgrat tot, encara s'observen moltes desigualtats per raons de sexe, sobretot professionals i laborals en general.

Colòmbia és un país on la violència forma part del paisatge quotidià. La guerrilla, l'exèrcit, els narcotraficants i els grups paramilitars tenen les seves pròpies armes. La primera causa de defunció dels homes d'entre 15 i 40 anys és l'assassinat o la mort violenta. Enmig d'aquest clima d'incertesa i por es van fer les primeres eleccions municipals democràtiques. Un equip del programa va visitar les zones més conflictives: la regió d'Urubá, on recentment havien mort treballadors sindicalistes assassinats a sang freda; la ciutat de Medellín, capital del narcotràfic, i la regió de Guaviare, on pràcticament tothom es dedica al conreu de la droga (cocaïna).

Reportatge sobre la vida de Carles Santasusagna i Lidia Bilbao, que van deixar Espanya per anar a viure a l'Amazònia, on intentaven seguir el sistema de vida indígena, apartant-se totalment del món occidental. El Carles i la Lidia expliquen els problemes d'igualtat entre home i dona, els problemes de diners i el problema de viure en solitud a la selva, a la zona de la Guaiana Francesa.

Els metges europeus que donaven assistència sanitària a la població van ser evacuats pel govern arran de l'ofensiva contra la guerrilla; el servei de repartiment de menjar va quedar interromput i es va deixar la població sense mitjans per sobreviure.

La situació a l'Ulster després dels incidents del març del 1988 era producte dels enfrontaments entre les dues comunitats, la catòlica i la protestant, per motius polítics. L'exèrcit patrullava per tot el país per mantenir l'ordre entre totes dues comunitats d'Irlanda del Nord.

Reportatge sobre el centre espacial de l'Agència Espacial Europea a la Guaiana Francesa, que preparava el 21è llançament del coet Ariane, que, en aquesta missió, havia de posar en òrbita dos satèl·lits internacionals de comunicacions (Telecom i Spacenet). Entrevistes als responsables d'Arianespace, empresa de transport a l'espai, que comercialitza l'Ariane. Entrevista a Joan de Dalmau, l'únic espanyol que col·laborava a l'Agència Espacial Europea en els llançaments dels coets Ariane .

Entrevista amb George Harrison, que parla del seu passat i present com a músic. Recorda que fa ja un quart de segle de la gravació del primer èxit amb els Beatles i parla del seu últim LP, "Cloud 9", editat després de 5 anys dedicats a produir cinema. S'intercalen fragments d'actuacions i pel·lícules amb els Beatles, així com fotografies amb el grup o en solitari .

El moviment progressista revolucionari d'estudiants i treballadors del maig del 1968 a París significa un canvi en les bases de l'ordenament social vigent en la societat occidental. A Catalunya, aquests fets i el moviment 'hippy' van influenciar estudiants i intel·lectuals, va ser el símbol contestatari contra el sistema polític i social dels valors d'aquella generació. Gent catalana, jove en aquella època, comenta ara com van viure des de Barcelona o a París els esdeveniments del 68 que van marcar aquella dècada.

Seguiment de la vivència diària de diversos jubilats que acudeixen a un centre assistencial de Càritas al casc antic de Barcelona i al centre de jubilats El Caliu. Testimonis dels ancians sobre els problemes que més els afecten: la baixa dotació econòmica de les pensions de jubilació i les pensions assistencials (PAS), les dificultats per trobar vivenda digna, els problemes de la vida en residències i pensions, la soledat i la por a la mort.

Un any després de l'atemptat d'ETA a l'Hipercor, que va causar 21 morts i 45 ferits, recollim l'opinió de ferits i familiars de les víctimes de l'atemptat amb més morts de la història d'ETA.

Les autoritats de Sud-àfrica van crear un servei de protecció per als banyistes, brigades especialitzades en la lluita contra els atacs dels taurons. 30 equips de 5 persones dotats d'embarcacions molt resistents verifiquen, reparen i canvien més de 50 km de xarxa protectora, repartits per 46 platges. La xarxa evita que els animals ataquin els banyistes de la costa de Natal. El servei, únic al món, va capturar 14.000 exemplars en un període de 10 anys. Els taurons morts són dissecats i s'estudien les causes que els porten a atacar.

La zona del Delta viu canvis econòmics importants. Els dos principals recursos tradicionals a la zona han estat i encara són l'arròs i la pesca. Però, a poc a poc, el cultiu del marisc s'hi introdueix amb força. Les condicions climàtiques i la salinitat del Delta son úniques i fan que la zona sigui perfecta per a la construcció de vivers. Els pescadors, però, desconfien de la utilització del mar per als vivers.

Del 29 de juny al 8 de juliol del 1988 es va fer la segona edició del Festival de Cinema de Barcelona. Com en tots els certàmens d'aquest tipus, hi va haver moltes anècdotes, entre les quals la presència en tots els actes del festival de Savina Milkova, una noia búlgara exiliada a Barcelona que volia ser actriu i que es va dedicar a perseguir molts dels directors de cinema presents al festival, per aconseguir un paper en alguna pel·lícula.

Lloret és una de les poblacions de la Costa Brava que acull més turisme jove britànic, que ve atret pel sol i la cervesa. Durant el dia omplen les platges i a la nit es converteixen en protagonistes de grans gresques.

El 25 d'agost de 1988, un incendi de causes desconegudes va devastar La Baixa, el barri antic i comercial de Lisboa. El foc va començar als magatzems Grandela a dos quarts de sis del matí i es va estendre ràpidament. Va provocar un mort, més de 50 ferits i va deixar unes dues mil persones sense feina. Tot i que encara no s'han calculat les pèrdues, les autoritats han qualificat el fet de gran cop moral per al país i l'han comparat amb el terratrèmol de 1755.