Punt de no retorn

Explorem el temor generalitzat que, independentment del resultat de les eleccions, el país es podria enfrontar a més divisions, protestes, disturbis socials i, fins i tot, violència armada. El reportatge també es qüestiona si la por a una guerra civil respon a una possibilitat real o simplement és una paranoia amplificada per les xarxes socials.

La paraula "balagan" en hebreu s'utilitza sovint per descriure caos, confusió o conflicte. Israel pot afirmar encara que és l'única democràcia a l'Orient Mitjà o s'està transformant en un estat descontrolat que actua fora de la llei internacional? El 7 d'octubre marca el primer aniversari de l'atac de Hamas a Israel, que va comportar la mort d'aproximadament 1.200 persones en un sol dia. Des de llavors, el govern de Netanyahu i les FDI van iniciar una guerra que encara continua contra Hamas i Hezbollah, que va provocar una destrucció sense precedents i la mort de desenes de milers de persones a Gaza, Cisjordània i el Líban. Per commemorar el primer aniversari de l'atac, Raül Gallego Abellán viatja a la regió per presenciar el conflicte de primera mà i examinar els canvis que ha experimentat la societat jueva israeliana durant l'últim any. "Punt de no retorn" explora l'ampli espectre dels jueus israelians, des de l'esquerra radical fins a la dreta radical, laics i religiosos.

Suècia s'ha convertit en el primer país d'Europa amb violència amb armes de foc per càpita, fruit de les lluites entre grups criminals que utilitzen, fins i tot, menors sicaris. Què està passant a Suècia i per què? Des del 2017, una onada de tirotejos, guerres entre bandes i disputes pel control del tràfic de drogues ha desencadenat un augment de la violència, la crueltat en els atacs amb armes de foc i explosius, i inclús venjances en familiars dels membres de bandes criminals. Quin paper hi tenen la segregació, la immigració que Suècia va acollir, però no ha sabut integrar, i la creixent desigualtat entre rics i pobres, en aquest augment de la violència? Policies, veterans i joves membres de bandes criminals, sicaris adolescents, criminals experts en bombes i víctimes de la violència ens expliquen de primera mà la situació al país nòrdic.

Suècia s'ha convertit en el primer país d'Europa amb violència amb armes de foc per càpita, fruit de les lluites entre grups criminals que utilitzen, fins i tot, menors sicaris. Què està passant a Suècia i per què? Des del 2017, una onada de tirotejos, guerres entre bandes i disputes pel control del tràfic de drogues ha desencadenat un augment de la violència, la crueltat en els atacs amb armes de foc i explosius, i inclús venjances en familiars dels membres de bandes criminals. Quin paper hi tenen la segregació, la immigració que Suècia va acollir, però no ha sabut integrar, i la creixent desigualtat entre rics i pobres, en aquest augment de la violència? Policies, veterans i joves membres de bandes criminals, sicaris adolescents, criminals experts en bombes i víctimes de la violència ens expliquen de primera mà la situació al país nòrdic.

En un moment en què arreu d'Occident la joventut oscil·la entre l'apatia política i l'alimentació de l'auge del populisme i l'extrema dreta, a Sèrbia els estudiants lluiten per la democràcia i els drets humans. Ocupen universitats i inicien marxes pacífiques arreu del país, cosa que posa contra les cordes el govern d'Aleksandar Vucic. Tanmateix, aquest moviment que vol ser pacífic s'enfronta a grans reptes i preguntes: es pot fer una revolució no violenta al segle XXI? Es pot resistir a la repressió d'un estat corrupte? Pot la societat sèrbia, marcada per la por i sotmesa a un president ultranacionalista, despertar i reclamar la democràcia? Per què a Europa gairebé no se'n parla? Quins interessos amagats hi tenen la UE i el món? És possible sostenir un moviment assembleari sense líders visibles?