Punt de no retorn

Punt de no retorn ha tingut accés exclusiu als militants més buscats per les forces de seguretat d'Israel: les brigades Al Quds de la Jihad Islàmica del camp de refugiats de Jenin. Una nova generació de palestins, molt joves i inexperts, s'enfronten a les implacables forces de seguretat d'Israel. Quina és la realitat d'aquests joves i perquè han decidit optar per agafar una arma en una lluita tan desigual contra un exèrcit que els esta buscant, detenint i, en la majoria de casos, eliminant? Però entre palestins i israelians encara hi ha persones que busquen també una alternativa a les armes, malgrat la nova espiral de violència i el govern de més extrema dreta de la història d'Israel. Estem a un Punt de no retorn del conflicte d'Israel i Palestina?

El món s'està preguntant si la irrupció de la intel·ligència artificial podria ser una amenaça fins i tot per l'existència humana. Al Japó, en canvi, el govern, científics i la majoria de la població veuen la IA i els robots com una solució a la majoria del seus problemes.La percepció dels japonesos dels robots i la IA és molt diferent de la occidental, per motius tan diversos com les particulars necessitats demogràfiques d'una societat cada cop més envellida, la influència del manga i l'anime o les creences espirituals. Però, realment al Japó tothom creu que el futur pròxim podria ser una utopia on treballarem menys, ens fusionarem amb la IA, viurem molts més anys i fins i tot podria ajudar a la conquesta de l'espai? Punt de no retorn viatja al Japó i entrevista a un dels pioners i reconegut expert mundial en androides, el Professor Hiroshi Ishiguro, que ens comparteix la seva visió d'un futur pròxim on la IA i els androides ajudaran a superar les limitacions del cos humà.

Milers de migrants il·legals, incloent-hi famílies amb nens i menors no acompanyats, s'amaguen als boscos prop de Calais i Dunkerque, a França. El Regne Unit s'ha convertit en la seva última esperança per començar una nova vida després de no haver obtingut residència, permís de treball o estatus de refugiat a Europa.

Tant Kíiv com Moscou han estat restant importància o han silenciat el nombre de soldats morts i ferits, però les baixes són comparables a les de la Primera Guerra Mundial. Des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, el nombre de soldats morts o ferits ha estat un dels secrets més ben guardats. Però els soldats ucraïnesos comencen a parlar de la massacre als dos bàndols d'un front totalment estancat. Per saber el que realment passa al front, Punt de no retorn dona veu a soldats, paramèdics i veterans que han sobreviscut a la guerra amb ferides que els duraran tota la vida. També seguim els oficials encarregats d'entregar personalment notificacions de defunció de soldats morts, i veurem com un grup de voluntaris arrisquen les seves vides, sota bombardeig constant, per recuperar els cossos morts de soldats russos i ucraïnesos. Ens trobem en un punt sense retorn en el qual l'alt cost humà i el sacrifici al front estan afectant la moral dels soldats i el possible resultat d'aquesta guerra

El Canadà no és del tot com l'imaginem. El 2023, el país va patir la pitjor temporada d'incendis forestals de què es té registres, a causa del canvi climàtic. A més, el Canadà està entre els deu països que més contaminen i emeten gasos d'efecte hivernacle del planeta, a causa de la seva dependència de l'explotació i extracció de recursos naturals i de la desforestació. S'estan construint i ampliant dos grans canalitzacions, que afecten i amenacen l'hàbitat natural de les poblacions indígenes, històricament oprimides. L'oleoducte TMX, de 1.150 km, i amb una ampliació en marxa de 980 km més, es fa servir per transportar petroli. Per altra banda, s'està construint el gasoducte CGL, de 670 km, per transportar gas natural liquat. Diverses poblacions indígenes natives del Canadà han estat liderant la lluita contra la construcció i expansió d'aquests grans oleoductes i gasoductes, i s'han convertit en interlocutors clau en la batalla per la protecció de la natura contra el canvi climàtic.

Javier Milei, considerat ultradretà i autoproclamat anarcocapitalista, ha guanyat les eleccions a l'Argentina. Per què un 60% dels joves l'han votat? Com és que la majoria de la classe treballadora i els més desfavorits també han donat suport a un neoliberal que ha promès retallades, austeritat i privatitzacions? Milei forma part de la nova onada de líders populistes com Trump o Bolsonaro i del ressorgiment de l'extrema dreta? En un entorn amb una oposició, tant de dretes com d'esquerres tradicionals, en estat de xoc intentant comprendre per què han perdut, i amb una esquerra radical i uns moviments socials que s'estan organitzant per resistir als carrers, la nova Argentina de Milei és a un altre Punt de No Retorn.

El polèmic president de l'Argentina, Javier Milei, no ha trigat a voler implementar les noves lleis d'austeritat, retallades i poders excepcionals a la presidència i les forces de seguretat. L'oposició, encara en estat de xoc per la seva derrota, comença a organitzar-se per aturar el que seria un pas enrere en drets aconseguits, sobretot en política social. Sorgeixen els primers enfrontaments al carrer entre manifestants i les forces de seguretat. Mentrestant, la inflació i els nivells de pobresa augmenten a la nova Argentina de Milei en la segona part d'aquest Punt de No Retorn.