En Quim arriba a Verges (Baix Empordà) per ser testimoni del retorn de la festa més esperada del poble. "El Foraster" viurà al costat dels veïns i veïnes la recuperació de la processó de Setmana Santa, amb la seva emblemàtica Dansa de la Mort, després de dos anys de pandèmia. L'Arnau, que interpretarà Jesucrist per segona vegada, està molt nerviós i demana consell als que l'han precedit en aquest paper. En Bi, que fa de soldat romà (aquí coneguts com a manages) li confessarà a en Quim que històricament aquest col·lectiu ha aixecat bastant el càntir. Però aquest també serà un any especial per les manages: la Maria i la Gemma, mare i filla, seran les primeres dones a desfilar com a soldats romans en la processó. En Quim descobrirà tot un poble bolcat en el mateix somni: des d'en Josep, que reparteix els cartells, a les tres directores de l'espectacle, passant pels joves i els nens i nenes que interpreten els esquelets de la Dansa de la Mort.

El Serrallo, a Tarragona, és un dels barris marítims més autèntics del país i encara avui, com en els seus orígens, viu marcat per l'activitat pesquera. En Quim hi coneixerà els pescadors de fins a quatre barques que surten cada nit al mar amb l'esperança de tornar a port amb la xarxa plena. Tots ells comparteixen el mateix objectiu, però són ben diferents en el seu caràcter i en les seves formes. La Rosa, secretària de la Confraria de Pescadors, els fa de mare i controla tot el que passa al port. A més, en Quim aprendrà la parla pròpia del barri amb les veteranes del Club de Rem, i de la mà d'en Pablito Pescarranas descobrirà les diferències que hi ha entre el Serrallo i la resta de Tarragona. En Marc, el pràctic del port, convidarà en Quim a pujar a un gran mercant de tripulació coreana i fer amb ell la complexa maniobra de sortida.

La Vall de Bianya (la Garrotxa) és un municipi molt extens de bosc i muntanya i format per moltes valls, per això se la coneix com "la vall de valls". L'inici d'aquest viatge sorprendrà en Quim amb l'Imma, la veïna més exagerada de tota la vall. Tot seguit, la visita al restaurant de l'Albert li servirà per comprovar que, sovint, les aparences enganyen. I gràcies a la colla de la iniciativa Romànic Extrem, en Quim descobrirà un patrimoni cultural "al·lucinant". A Bianya també hi viuen la Rosita, una dona a qui li costa trobar motius per animar-se; la Montse, que va ser la primera alcaldessa de totes les comarques gironines; i en Jordi, un meteoròleg que convidarà en Quim a mirar els ocells des d'un observatori si més no curiós. En Quim passarà una nit freda però inoblidable a les cabanes d'en Carles i els seus fills, i de la mà d'en Toni s'endinsarà en un paratge de conte per fer un bany de bosc.

La història de Vilanova de Sau, a Osona, està lligada a un dels pantans més famosos de Catalunya. Sota les seves aigües s'hi amaga un altre poble, Sant Romà de Sau, del qual només es veu el campanar. En Quim hi coneixerà en Pep, que des de casa seva controla qui entra i qui surt del poble. I la Maria, una cuinera amb les idees molt clares, especialment sobre l'actitud dels "domingueros". La imponent presa del pantà és responsabilitat d'en Sergi, que, si tingués un mal dia, fins i tot podria inundar Girona. L'Àngel és un dels pocs veïns que van néixer i créixer al desaparegut poble de Sant Romà i en guarda un record molt viu. A més, en Marc desafiarà en Quim a anar fins al campanar en paddle surf. Al poble també hi viu en Josep, que als seus 94 anys ha conegut l'amor dues vegades; la colla de jugadors de botifarra, que no es deixen distreure del joc per res del món, i els adolescents del poble, que acompanyaran en Quim fins als espectaculars cingles que envolten la vall.

Pratdip, al Baix Camp, es troba mig amagat al cor de la serra de Llaberia i és un indret amb una llegenda que posa els pèls de punta. Només arribar, en Quim rebrà una benvinguda no gaire amistosa que el farà sentir com un autèntic foraster. A la font de Santa Marina hi trobarà una bona colla de gent recollint una aigua que té propietats miraculoses. I enfilats al mil·lenari castell del poble, la Sílvia li explicarà la llegenda dels dips, uns gossos llop que surten a la nit i ataquen, precisament, els forasters. A Pratdip també hi viuen l'Anton i la Maria, que es complementen a la perfecció, perquè ell és molt negatiu i ella, molt positiva; en Ramon, que està muntant un bar en homenatge a la seva dona; i els nens del poble, que cada vegada en fan una de més grossa que l'anterior. A més, en Quim descobrirà la història d'un somni postergat durant 50 anys, o cosa que és el mateix, la història d'amor d'en Josep i la Marina.

L'Ametlla de Merola (el Berguedà) és un petit nucli del municipi de Puig-reig que va néixer com una colònia tèxtil a la vora del riu Llobregat. Només arribar, en Quim es trobarà amb en Mateu, que li farà una peculiar visita guiada per la localitat. I l'Andreu, mossèn no oficial de poble, li revelarà un secret a veus sobre el bisbe Novell. Els veïns de l'Ametlla es consideren el poble que fa més reunions de tot Catalunya, i el seu gran orgull són els seus Pastorets. Qui els ha dirigit des de fa vint anys, en Moisès, aprofitarà per fer un anunci transcendental a la comunitat. Després de treballar durant anys i anys a la fàbrica tèxtil, la Rosalia, la Mercè i la Carme fan tot el possible per entendre les noves tecnologies. I als seus 84 anys, l'Enric no falla mai a la seva cita com a repartidor de diaris i recorda amb emoció el seu gran amor, sorgit entre els telers.

Vilaller (Alta Ribagorça) és el poble més petit de la comarca menys poblada de Catalunya i una de les portes d'entrada als Pirineus. Només arribar-hi, en Quim visitarà el Bar Siscarri, punt de trobada de molts veïns i escenari d'encara més debats. A més, no trigarà a descobrir que en aquest poble la cosa va de tàndems, com el que formen el Josep Maria i la Carme, un matrimoni amb una pila d'anys a l'esquena; o l'Alvarito i en Ramon, dos companys de feina que s'aprecien molt, però que no s'aguanten. Vilaller també és un lloc on fer realitat els somnis, com és el cas d'en Rafa i la Suzel, dos cubans que van canviar el calor de l'Havana pel fred pirinenc. O en Jairo, que amb la seva avioneta el convidarà a sobrevolar el cim més alt dels Pirineus, l'Aneto. En Quim també comprovarà que a Vilaller es fa el millor xolís del país i que compten amb els millors (i únics) jugadors de frontó de la comarca.

Hi ha tants somnis com persones, i "El foraster" ha tornat a voltar amunt i avall pels pobles del país per descobrir els somnis de la gent. L'últim capítol d'aquesta entrega farà un repàs dels somiadors que en Quim ha conegut al llarg del camí. El poble sencer de Verges compartia un mateix somni: recuperar la seva emblemàtica dansa de la mort, després de dos anys de pandèmia. La Maria i la Gemma, mare i filla, complien el seu somni de desfilar com a manages de la processó, i una altra Maria, l'encarregada del vestuari, somiava a tornar a veure la processó a la qual ha dedicat tota la seva vida. A l'Ametlla de Merola, de la mà del mossèn en funcions, en Quim va descobrir el somni prohibit del bisbe Novell.

El Bruc, a la comarca de l'Anoia, és un poble marcat de dalt a baix per la presència imponent del massís de Montserrat. El Foraster voltarà pels carrers del poble, però també pels camins de la muntanya, i acabarà fent el cim en una de les grans aventures de la seva vida. De bon principi, gràcies al pèndol d'en Joan, en Quim comprovarà fins a quin punt l'energia positiva de la muntanya influeix en la gent del poble. En Llorenç, responsable d'un refugi de difícil accés, treu forces de no se sap on per pujar-hi a peu tots els queviures. I en Pol, un jove del poble, cada any interpreta amb passió i energia al famós Timbaler del Bruc en les festes que commemoren la llegenda... tot i que mai fins ara ho havia fet a dalt de la muntanya. En Quim també hi coneixerà la Montse i la Lluïsa, dues veïnes amb grans dots teatrals, l'Albert, un pou de saviesa sobre les peculiaritats del poble, i els practicants de ioga, que tenen una cara positiva i una altra que no ho és tant.

Sant Pere Pescador, a l'Alt Empordà, no només és un dels destins turístics més habituals de la comarca. També amaga un dels espais naturals més valuosos del país, amb els espectaculars Aiguamolls de l'Empordà i unes platges verges quilomètriques.

Ulldemolins, a la comarca del Priorat, es troba enmig d'una vall molt aïllada que els locals han batejat com a Vall del Silenci. Un indret que, a priori, inspira pau i serenor. En Quim, però, no trigarà a descobrir que aquí la gent té molts cops amagats.

A la comarca del Pallars Sobirà, al cor dels Pirineus, es troben les Valls d'Àneu, un conjunt de petits pobles repartits entre les muntanyes. En Quim hi passarà 48 hores i, a més, una nit especialment inoblidable.

Només arribar a Olost, en Quim descobrirà que ser nena o nen en aquest poble és tenir molta sort. La canalla va tenir la idea d'anar a escola en bicicleta i va aconseguir que s'instaurés l'anomenat "bicibús" un cop per setmana. A més, a l'escola juguen i aprenen amb un hort, intercanvien llavors amb els avis del poble i fan la previsió del temps amb una estació meteorològica.

Quim Masferrer visita La Granadella, a la comarca de les Garrigues. D'aquesta terra exigent, els pagesos han estat capaços de treure'n un dels olis d'oliva més valorats del país.

En Quim ha tornat a voltar pel país i ha comprovat que, d'aventures, n'hi ha per tot arreu, a cada nou poble i rere cada cantonada. Un repàs de les millors aventures que s'ha trobat pel camí a: Camprodon, Xerta, el Bruc, Sant Pere Pescador, Ulldemolins, les Valls d'Àneu, Olost i la Granadella.

Camprodon, a la comarca del Ripollès, és un dels pobles més famosos i visitats de Catalunya. Però que un poble sigui famós no vol dir que es conegui realment la seva gent. Ja d'entrada, en Quim coneixerà dos veïns ben peculiars: en Biel, un vailet que podria convertir-se en el futur alcalde, i en Pulí, un magnífic però frustrat cantant d'òpera. Les senyores que anys enrere van treballar a les grans mansions del Passeig Maristany il·lustraran en Quim sobre les curiositats que envolten la vida dels "senyors de Barcelona", i un grup de canalla també li deixarà clar que la relació amb "els pijos" barcelonins no és del tot fàcil. A Camprodon també hi viu en Toti, un pastor arrelat com pocs als Pirineus, en Marc, l'instagramer del poble, i en Lluís, que ha obert un museu ple d'objectes abandonats durant la retirada republicana del 1939, testimoni d'un passat que no vol que es torni a repetir.

Xerta, a la comarca del Baix Ebre, és un poble lligat en cos i ànima a les aigües del riu més llarg i cabalós del país. Les crescudes de l'Ebre han negat els seus carrers més d'una vegada, com recorda en Ricardo, que va viure la gran inundació del 1937. De la mà d'en Jordi, en Quim visitarà l'Assut, una presa monumental amb un gran secret amagat. I en aquest temps de sequera, en Paco i en Marc, família de pagesos, també viuen pendents de l'aigua i faran el que sigui perquè torni a caure del cel. A més, en Joan, un senzill botiguer del poble, li demostrarà a en Quim perquè li diuen Lo Mago de Xerta. La Sílvia del supermercat el convidarà a repartir la compra per diverses cases. I l'Anna li descobrirà fins a quin punt la jota, resumida en quatre notes, expressa el sentiment de tot el poble. A Xerta, cada dia hi pot haver una festa gràcies al joc dels barris organitzat per en Carlos.