30 minuts

10 anys després dels atemptats de l'11-S, els EUA han aixecat una immensa xarxa secreta de seguretat antiterrorista que està fora de control.

El 2012 la crisi econòmica va situar les autonomies en el punt de mira, però l'origen del model es remuntava a la Transició. Després de la mort de Franco, només Catalunya, el País Basc i Galícia van reivindicar l'autonomia, però la política del "café para todos" va estendre el sistema a tot l'Estat, en va redibuixar el mapa i van crear-se les disset comunitats.

L'any 2011 va haver-hi una actualització del model econòmic a Cuba que va permetre que el país sortís de la crisi financera i de productivitat en què vivia. Els més emprenedors van veure aquestes reformes com una gran oportunitat de futur, però, com que es van introduir de manera gradual, els cubans les van percebre d'una manera superficial.

S'ha descrit Somàlia com l'últim estat fallit. La gravíssima crisi humana que l'afecta s'explica en part pel permanent conflicte militar. Mogadiscio és el reflex d'aquest infern. Des de fa pràcticament dues dècades, Somàlia no disposa d'un govern amb la capacitat de fer-se càrrec dels assumptes del país. Milícies rivals islàmiques s'enfronten pel control de la capital i multitud de pirates assetgen la navegació marítima i la pesca dels vaixells internacionals que entren en les seves aigües. El president del país tem constantment per la seva vida i el seu govern, amb el suport militar de tropes de Nacions Unides, només controlava, fins fa ben poc, uns quants barris de Mogadiscio.

Descobrim uns sumaris inèdits de la Guerra Civil trobats als arxius del Palau de Justícia de Barcelona: contra aquells que no volien anar a la guerra o que fugien del radicalisme revolucionari de primera hora Es tracta d'uns expedients instruïts contra gent que va intentar fugir de la República en els primers temps de la guerra civil. Els que van ser detinguts en l'intent van ser jutjats per traïdoria i desafecció al règim. Es calcula que més de 30.000 persones van passar a Andorra i França travessant els Pirineus i que unes 9.000 van escapar en vaixell, sobretot a Gènova i Marsella. "Allà a Marsella, jo recordo que deia que semblava que fos la rambla d'Igualada perquè hi havia molts catalans", diu la neboda d'un fugitiu.

"30 minuts" fa un exercici de memòria històrica imprescindible. D'entre la vintena de reportatges que el programa ha dedicat al conflicte del País Basc, rescatem seqüències i personatges que creiem que contribueixen a comprendre'l. L'adéu a les armes d'ETA després de 43 anys de terror ens obliga a activar la memòria d'un conflicte que situarà la data del 20 d'octubre en la història. El programa "30 minuts", des que es va posar en antena, l'any 1994, s'ha endinsat en la realitat del País Basc i de la "gran qüestió" que ha dominat tots els àmbits de la seva vida durant més de cinquanta anys.

"30 Minuts" ofereix un document excepcional: un retrat de la revolta democràtica i de la repressió implacable del règim de Bashar al-Assad a Síria, des de dins del país. Des del mes de març, seguint el rastre de les revoltes democràtiques a Tunísia, a Egipte, a Líbia, al Iemen i en altres països àrabs, té lloc a Síria una lluita brutal i desigual: la de l'exèrcit, la policia i les forces especials sirianes contra centenars de milers de civils amb la protesta i les mobilitzacions al carrer com a úniques armes.

Després del col·lapse bancari del 2008, Islàndia va respondre amb referèndums, judicis i reformes. Tres anys després, el país es va recuperar millor que altres economies i, durant aquest temps, els islandesos van reflexionar, protestar i passar comptes amb els errors del passat. El 2008 el sistema bancari d'Islàndia va fer fallida. La indignació popular va generar un autèntic terratrèmol polític i social. Com està el país 3 anys després?

Com va afectar la reforma de les pensions en temps de crisi? Alguns testimonis relaten el pas cap a la jubilació o la prejubilació entre incerteses i decisions vitals, amb històries personals que exploren els desafiaments d'un sistema en transformació. Un testimoni vital de cinc persones que aborden la jubilació o prejubilació a partir de la última reforma del sistema de pensions i en un context de profunda crisi econòmica.

La factura dels anys de creixement a base de crèdit ha arribat. La podrem pagar? I com desmuntem 30 anys d'economia financera sense que ens caigui tot l'edifici al damunt? Deute i crèdit sempre han existit. Però el món mai havia viscut tant del préstec com avui. Bancs, empreses, famílies i administracions

Cada any a la Unió Europea es llencen 89 milions de tones de menjar. El 40 per cent d'aquest malbaratament es fa a les llars. Què s'hi pot fer? "30 Minuts" aborda una qüestió que interpel·la directament la consciència ciutadana de les nostres societats opulentes: la quantitat de menjar que llencem a les escombraries. Els últims dies, la Unió Europea ha tornat a alertar del fenomen amb xifres prou contundents: es llencen 89 milions de tones de menjar, uns 179 quilos per càpita. La UE calcula que el 40 per cent d'aquest malbaratament es fa a les llars. En aquest sentit, i depenent dels països, els ciutadans europeus llencen des de casa seva de 20 a 30 quilos de menjar a l'any.

Amb un atur juvenil del 48%, l'any 2011 Espanya era el país d'Europa amb més joves sense feina ni estudis. "Assignatures pendents", del "30 minuts", va seguir un grup que, amb el programa Suma't, van voler recuperar el temps perdut amb formació i feina per descobrir històries reals d'esforç i de superació. Amb un atur juvenil del 48%, a Espanya, el percentatge de joves que ni estudien ni treballen és el més alt d'Europa

Espanya, amb 52 aeroports comercials, ha invertit en infraestructures aèries malgrat la crisi del 2008. El reportatge del "30 minuts" analitza la situació d'aeroports com Alguaire, Osca, Albacete, Ciudad Real, Castelló i Múrcia, molts dels quals amb una demanda escassa, tancament de vols i, en alguns casos, en estat de fallida econòmica.

Un any després de la revolució que va enderrocar Hosni Mubarak, Egipte continuava immers en la incertesa. Amb la junta militar al poder, es van vulnerar els drets humans i el país va viure una situació d'inseguretat. El reportatge "La revolta inacabada" va explorar el conflicte social i polític, incloent-hi les protestes, les eleccions que van guanyar els islamistes i les preocupacions de les minories. Retrat de la situació d'Egipte un any després de l'inici de la revolució.

Tres anys després de l'esclat de la crisi financera als EUA, amb gravíssimes repercussions, sobretot a Europa, ens tornem a fixar en el gegant nord-americà. Quina dimensió té, allà, la crisi? Treballadors públics sense salari, pensions de jubilació suspeses, la seguretat i les patrulles de la policia reduïdes dràsticament: són alguns dels efectes en molts estats de l'enorme deute públic que suporten els Estats Units. Després d'anys d'intentar eludir la crisi, sembla que algunes ciutats nord-americanes han sucumbit finalment davant el marasme econòmic.

El 2012, al municipi de Sant Adrià de Besòs, a tocar de Barcelona, la Mina viu una transformació social i urbanística. Amb iniciatives com la del Club de Lluita Olímpica i un centre de gimnàstica rítmica, els joves d'aquest barri busquen superar-se per mitjà de l'esport, amb el suport d'alguns aspirants a futurs esportistes d'elit.

Els països desenvolupats han prohibit l'ús de l'amiant a causa de la perillositat per a la salut. Però n'hi ha un, el Canadà, que en continua fabricant i exportant L'amiant va ser un dels grans descobriments industrials del segle XX, però s'ha convertit en un greu problema de salut pública i de gestió de residus. En el reportatge de "30 Minuts" "Exposats a l'amiant" vam descriure les conseqüències a Catalunya, vint anys després de la prohibició de fabricar-ne a Espanya. Les fibres d'amiant són un element cancerigen de primer ordre que es manifesta al cap dels anys d'haver-les inhalat. Es calcula que els pròxims anys causarà 60.000 morts a Espanya i 500.000 a tot Europa.

L'any 2012, la crisi del catolicisme es feia visible amb la manca de vocacions sacerdotals. Mentre els seminaris es buidaven, els moviments més conservadors com l'Opus Dei captaven nous capellans, i les diòcesis recorrien a clergues estrangers per cobrir la manca de relleu. Si ho mirem globalment, podria semblar que la màquina funciona: el nombre de capellans catòlics a tot el món creix. En canvi, si fem focus sobre Europa, fa dècades que la davallada augura un futur incert. Els capellans envelleixen i no hi ha relleu generacional. Falten capellans: alguns diuen que l'Església no afronta el problema, altres opinen que està pagant car algunes postures arcaiques i altres actuen i aconsegueixen vocacions sent més ortodoxos que mai... En tot cas, aquesta és una de les conseqüències visibles de la crisi del catolicisme, una de les transformacions socials de les darreres dècades.

Etarres penedits demanen perdó a familiars de víctimes del terrorisme en trobades discretes i molt emotives. "30 minuts" ha tingut accés al testimoni dels protagonistes de dues trobades indirectes. El primer, Iñaki García Arrizabalaga, fill de Juan Manuel García Cordero, assassinat per ETA el 1980, i també Iñaki Rekarte, un dels autors de l'atemptat amb cotxe bomba a Santander el 1992.

Fa un any, la fallida de la central nuclear de Fukushima, arran del tsunami, va estar a punt de desembocar en una gran catàstrofe nuclear. Testimonis i protagonistes directes ens expliquen minut a minut la batalla per impedir-ho. L'11 de març del 2011, just fa un any, un gran tsunami va arrasar la costa oriental del Japó. La fallida de la central nuclear de Fukushima va estar a punt de desembocar en una gran catàstrofe nuclear. Testimonis i protagonistes directes ens expliquen minut a minut la batalla per impedir-ho.

Grècia es debat entre la fallida i la supervivència en l'Europa de l'euro. Com viuen la gran depressió els seus ciutadans? Grècia ha aconseguit, de moment, evitar una fallida incontrolada després d'aconseguir un suport majoritari a la reestructuració del deute sobirà més gran de la història. Però el seu passeig dramàtic per la corda fluixa continua.

El 19 de març de 1812 es proclamava a Cadis la Constitució de 1812, la "Pepa". Però què passava a Catalunya? Fem memòria: érem una província de l'imperi napoleònic. Fa 200 anys, diputats reunits a Cadis van proclamar la Constitució. Va ser en plena guerra del Francès; Napoleó havia imposat el seu germà, Josep I, com a rei d'Espanya. Però Catalunya no depenia ni del Regne d'Espanya ni de Cadis: Catalunya formava part de l'imperi Francès, que l'havia annexionat aquell mateix any i l'havia dividit en quatre departaments: Ter, Segre, Montserrat i Boques de l'Ebre. Andorra formava part de Catalunya, la Vall d'Aran s'havia integrat al departament francès de l'Alta Garona i una part de la Franja de Ponent -Mequinensa i Fraga- també formaven part de l'imperi. Barcelona, amb 150.000 habitants, era la tercera ciutat de l'imperi, després de París i Amsterdam, i al davant de Roma i Hamburg.

El 2012 la lluita contra la màfia a Sicília està en auge, amb centenars d'organitzacions civils que planten cara a la Cosa Nostra. Davant la confiscació de béns, l'educació a les escoles i l'extorsió als comerciants, la societat siciliana es va unir per combatre aquesta amenaça que va marcar el seu destí. Sicília comença a plantar cara a la Cosa Nostra i viu un auge important de la lluita contra la Màfia. Centenars d'organitzacions civils s'han organitzat per començar a desempallegar-se de les regles mafioses que han imperat a l'illa durant segles. Per què? Com és ara la Màfia? Com s'explica que hi hagi més coratge ara que no 20 anys enrere?

Hi ha una agitació mundial, especialment a través d'internet, sobre la pretesa profecia maia: el món s'acabarà el 21 de desembre d'aquest any 2012. Qui s'hi prepara? Com? Qui en fa negoci? La vella profecia de la civilització maia -de fet, segons els especialistes, la data en què caduca el seu calendari ancestral- diu que el món s'acaba el 21 de desembre d'aquest any 2012. Alguns creients en aquesta predicció fatalista diuen que hi haurà grans catàstrofes naturals i la greu davallada econòmica mundial. De fet -argumenten- ja se n'estan manifestant senyals inequívoques: els últims terratrèmols, el canvi climàtic, el tsunami i l'accident nuclear al Japó, la crisi financera... D'altres argumenten que, tot i les catàstrofes, el món, la Terra no desapareixerà, la nostra civilització experimentarà uns transformació profunda i irreversible.

L'any 2012, la crisi econòmica va portar al límit milers de famílies a Catalunya. Amb l'atur disparat i les ajudes socials reduïdes, moltes persones van perdre els ingressos i casa seva, mentre les entitats i les xarxes de suport intentaven frenar una pobresa creixent i irreversible. Les últimes xifres aportades per les entitats de beneficència han encès el llum vermell: a Catalunya, una de cada cinc persones viu en situació de pobresa i un de cada quatre nens no té el que necessita per créixer amb normalitat.

A finals del 2011, els veïns de l'Aldea, al Baix Ebre, van sentir de prop una de les amenaces més temudes de la crisi: anaven al caixer i no podien treure'n diners. Una situació d'autèntic corralito. El cas de l'Aldea, al Baix Ebre, es va convertir a finals de l'any passat en el fantasma més temut de la crisi per a qualsevol persona: anar al caixer i no poder treure diners. La situació de "corralito" viscuda pel municipi semblava tan inversemblant que tothom va confiar que pocs dies després es recuperarien els estalvis. Passats cinc mesos de la fallida de la secció de crèdit de la cooperativa de l'Aldea, lluny de recuperar els diners, els afectats cada cop els veuen més perduts.

L'extrema dreta ha aconseguit unes resultats rècord en les eleccions presidencials a França. Un dels fantasmes electorals més utilitzats ha estat la por a la islamització de França. Qui "cuina" aquest argument? A França, diversos grupuscles molt actius a internet han declarat una autèntica guerra contra l'islam. Adverteixen contra la "progressiva islamització" del país i volen evitar-ho costi el que costi. De fet, l'argumentari contra l'excessiva presència d'estrangers a França, i, més concretament, contra la invasió de cultures alienes a l'"autèntic sentit republicà", ha protagonitzat la batalla en les eleccions presidencials franceses. I no tan sols de la mà del Front Nacional de Marine Le Pen, sinó també del mateix president, Nicolas Sarkozy, en el seu intent de sortir reelegit, també amb els imprescindibles vots lepenistes.

L'any 1993, el programa "30 minuts" va entrevistar una cinquantena de nois i noies de diferents edats que vivien a Catalunya i eren fills d'estrangers. Ara hem tornat a trobar-nos amb alguns d'ells. Alguns havien vingut al nostre país de petits, la majoria ja havien nascut aquí. Catalunya és un país d'immigracions, n'ha conegut moltes. Però en la dècada dels noranta, quan es va gravar aquell reportatge, començava un fenomen nou a gran escala: els immigrants ja no venien d'altres parts de l'estat, com abans, sinó de l'estranger. "30 minuts" va parlar amb els fills dels pioners, els fills dels primers que havien arribat, per saber com les noves generacions s'adaptaven al país i, també, com el país s'adaptava a ells.

Des de la fallida de Lehman Brothers l'any 2008, va augmentar el nombre de reclamacions judicials de clients contra entitats financeres. La causa era la comercialització de productes poc adequats segons el perfil del client, com les participacions preferents dels bancs islandesos, les permutes financeres o les obligacions necessàriament convertibles en accions. Quan començava la crisi, centenars de milers de persones sense coneixements financers van comprar, refiant-se dels consells del seu banc o caixa, un producte difícil d'entendre i de risc: les participacions preferents. Ara, no poden recuperar els seus estalvis sense perdre molt diners.

L'esclat de la bombolla immobiliària a Espanya va deixar un paisatge amb milers d'habitatges a mig construir i prop d'un milió d'habitatges nous sense vendre. La profunda crisi econòmica que va viure Espanya va afectar molts promotors, que es van arruïnar, i prop d'un milió de treballadors relacionats amb el món de la construcció van perdre la feina.

Tot Europa, i més ara, amb la deblacle econòmica de molts països, mira cap al model alemany: anys de sacrificis per tornar a créixer i reduir dràsticament l'atur. Però s'han acabat els sacrificis? Quin preu en paguen, encara, els alemanys? Amb una taxa de creixement del 3 per cent, un comerç exterior que floreix i un índex d'atur rècord de menys del 7 per cent, Alemanya ha esdevingut un exemple d'èxit econòmic. Encara més: un miracle, en aquests temps de crisi.