30 minuts

Amb motiu de la descoberta d'una xarxa de venda il·legal de nadons a Alacant, s'entrevista les dues dones implicades en el cas: María Iranzo, propietària d'una pensió de prostitutes, i Isabel Valero, botiguera que contactava amb les famílies interessades. María Iranzo va confirmar que havia participat en l'adopció del fill de Sara Montiel, Zeus. La legislació espanyola presentava deficiències a l'hora de tipificar aquests delictes.

Amb motiu del viatge de Felipe González a la Xina, acompanyat de trenta industrials espanyols, es fa un informe dels canvis produïts en aquell país durant els cinc anys anteriors, centrat en les transformacions tant de la capital, Pequín, com de l'àmbit agrícola. Els incentius salarials, la competitivitat, el consum i la planificació familiar eren els trets més destacables d'aquesta transformació.

24 hores en la vida del portaavions nuclear nord-americà CV-68 "Nimitz", amb imatges de totes les seves dependències, el funcionament de la nau i entrevistes del personal a bord, amb motiu de la seva parada a Palma.

Els freqüents accidents i les morts a les mines asturianes van provocar el malestar dels miners i les seves famílies.

El conflicte del Sàhara es va actualitzar amb el metrallament del vaixell de pesca canari "Junquito" i el patruller de l'armada espanyola "Tagomago" per part del Front Polisario. En l'atac van morir un caporal de l'armada i un pescador canari. El Front Polisario va retenir durant 8 dies els 6 pescadors del "Junquito". Finalment, els van alliberar en presència de la funcionària espanyola Natividad Moreno, a 90 quilòmetres de Tindouf. Els pescadors expliquen com van anar els fets i assenyalen que portaven bandera marroquina, cosa que va desencadenar l'atac. El Front Polisario va assenyalar en roda de premsa, per boca de Bachir Sayed i Abdelgader Taleb, que consideraven aquell lloc zona de guerra amb el Marroc. El futur era incert per als vaixells de pesca artesanal canaris.

Feia 10 anys de la "marxa verda" organitzada pel Marroc, que va envair el Sàhara mentre negociava amb el govern espanyol. Feia 10 anys d'una descolonització espanyola que no va portar el dret d'autodeterminació als saharians. L'ONU reconeixia el poble saharià des d'abans de la descolonització, però la política de fets consumats del rei Hassan II va desembocar en una colonització progressiva amb el vistiplau de França i Espanya. El príncep Joan Carles va intentar calmar, en els últims moments, l'ànim dels militars espanyols quan el Sàhara ja era matèria reservada. L'expansionisme marroquí va portar a una guerra al desert sense fi. Entrevistes als exsoldats Luis Romero i Manuel Ballvé, al coronel Rodríguez de Viguri, al saharaui Ahmed Buhari, al periodista Pablo de Dalmases, a Antonio Carro i Jaime de Pinies, i al coronel marroquí Tria, que ensenya el dispositiu dels murs en el desert per evitar el pas dels soldats del Front Polisario.

Història del segrest de l'"Achille Lauro" des del primer moment fins al cop de les forces americanes, en què van interceptar l'avió dels segrestadors i el van conduir a la base de Sigonella. Un equip del programa va seguir les peripecies dels catalans que hi havia a bord.

Les eleccions legislatives de Portugal del 1985 van significar la derrota del Partit Socialista, amb profit dels socialdemòcrates i d'un partit nou creat amb el suport del president de la república, Ramalho Eanes. En aquest reportatge s'analitzen les causes de la derrota socialista.

L'inici de la reforma agrària a Andalusia, amb l'expropiació d'algunes finques subexplotades a Antequera, va ser un tema conflictiu. En aquest reportatge, polítics, tècnics de l'administració, jornalers i propietaris expressen la seva opinió sobre el conflicte.

Visió general de Galícia de cara a les pròximes eleccions autonòmiques. La crisi econòmica general tenia a Galícia característiques pròpies: el caciquisme i el minifundi en l'agricultura, i els greus problemes de la pesca i la reconversió naval. Com a contrast, a Vigo va sorgir una "moguda" en el món cultural, de l'art i de la moda. Els principals líders polítics eren conscients d'aquest contrast entre tradició i modernitat.

Des de l'ingrés de Grècia a la CEE, el primer de gener del 1981, l'economia grega va experimentar un canvi en molts aspectes no gaire positius.

A la ciutat africana de Melilla, on encara queden monuments franquistes, hi viuen uns 50.000 espanyols i uns 20.000 musulmans; aquests últims, amb problemes per la polèmica llei d'estrangeria, aprovada feia poc. Per primera vegada una manifestació àrab d'unes 4.000 persones protestava contra la llei. La marginació secular de la població musulmana quedava palesa en el gueto La Cañada de la Muerte, on vivien unes 3.000 persones sense aigua ni assistència mèdica. El degà del Col·legi d'Advocats Pedro Luis Olivas, el secretari general del PSOE a Melilla Julio Basset, el president d'AP de Melilla Luis Fernández, el secretari d'Informació de CCOO de Melilla José M. Sánchez Jáuregui, el líder de l'assemblea Pueblo Musulmán Aomar Mohamedi Dudú i el secretari general del Partit Nacionalista de Melilla Aprome Juan Diez de la Cortina analitzen la situació creada amb la legislació vigent.

L'entrada en vigor de la llei d'estrangeria va provocar nombroses situacions conflictives que van arribar al Tribunal Constitucional en forma de recurs d'inconstitucionalitat. A Barcelona van començar les expulsions de sud-americans, negres, centreafricans, algerians i marroquins que es trobaven en situació irregular. L'opinió pública s'havia fet ressò d'uns immigrants pendents d'expulsió que van ser traslladats de la Prefectura Superior de Policia a la caserna de la Policia Nacional de Sant Andreu per falta d'higiene en els calabossos. Aquests estrangers es van amotinar per demanar la llibertat. El diputat del PSC-PSOE Manuel del Pozo, el president de Justícia i Pau Joan Gomis, el director de la Comissió Diocesana de Migracions Manuel Lecha i el governador civil de Girona analitzen la situació il·legal de la meitat dels estrangers residents a Catalunya.

Dins l'estratègia del govern espanyol per aconseguir la pau al País Basc hi ha les mesures de reinserció de membres d'ETA que renuncien expressament a la lluita armada. Aquestes mesures debiliten la banda, ja que molts dels seus membres s'han acollit a la reinserció, però encara s'ha de veure si amb aquestes mesures el govern pot posar fi a la violència al País Basc.

Polèmica a l'entorn de la vivisecció: d'una banda, el referèndum a Suïssa del qual depenia la prohibició dels experiments cruels amb animals i, d'altra banda, les accions de diferents grups contra la pràctica d'aquests mètodes als diferents laboratoris.

Els arbres de Nadal s'han convertit en un cultiu més, i molt important, a la comarca del Montseny, que ha abandonat els cultius tradicionals, com ara el de la patata, i es dedica gairebé exclusivament a l'avet. En el reportatge s'explica com es cultiva un avet.

Programa dedicat íntegrament a fer una radiografia d'una secta: els Hare Krishna. Un equip del programa hi va conviure durant uns dies i també va recollir el testimoni de familiars i exadeptes, que exposen la problemàtica ocasionada per la integració en una secta, així com la captació, els problemes familiars que crea i les dificultats per sortir-ne. El programa també analitza si es tracta d'una religió, com afirmen els seus membres, o d'un negoci, com diuen algunes persones que hi van estar vinculades. Com es viu en aquesta secta? Quins problemes de dependència pot crear? Aquestes són algunes de les preguntes que el reportatge contesta.

El cometa Halley, que cada 76 anys es fa visible des de la Terra, ha despertat gran expectació entre els científics, els aficionats a l'astronomia i la gent del carrer.

Al poble de Taizé, a França, hi ha una comunitat cristiana que treballa per la unió de totes les esglésies cristianes del món. També és un centre de pelegrinatge de joves de tot Europa que hi acudeixen per tenir uns dies de reflexió i de pregària, i per intercanviar experiències.

La desaparició de Mikel Zabaltza mentre era traslladat per la Guàrdia Civil, que l'havia detingut, i el posterior descobriment, vint dies després, del seu cadàver al riu Bidasoa, van ser motiu de versions ben diferents per part dels seus familiars i de la Guàrdia Civil, i també motiu de discussió en la Comissió Parlamentària de Justícia i en el Congrés dels Diputats. En el carrer, les protestes per la mort de Zabaltza es van fer paleses en manifestacions i en la convocatòria d'un dia de vaga general al País Basc.

Reportatge sobre les bosses de pobresa a Catalunya: l'atur prolongat provoca casos de pobresa emmascarada. Es fa el seguiment de la vida quotidiana de quatre parelles que es troben a l'atur i expliquen la seva situació i com s'ho fan per sobreviure.

Relat de la història del segrest de dos funcionaris i un GEO de l'ambaixada espanyola a Beirut els dies en què Espanya i Israel establien relacions.

Reportatge sobre Bolívia, país amb una inflació del 14.000%. Es fa un repàs als sectors mes representatius: miners, militars, indis...

Després de sortir de la presó d'Alcalá-Meco, Ruiz-Mateos va concedir una entrevista a TV3 a casa seva. Va passar revista dels tres anys que havien passat des de l'expropiació de Rumasa: la seva fugida d'Espanya, l'estada a Londres i a Frankfurt, l'ingrés a la presó de Frankfurt i el retorn a Espanya. S'analitza especialment la seva relació i actitud amb els mitjans de comunicació, i les seves declaracions messiàniques.

Davant la convocatòria definitiva del referèndum sobre la permanència d'Espanya en l'OTAN es van fer sondejos, una eina que es feia servir cada vegada més per conèixer l'opinió pública, encara que varien considerablement en funció de qui els fa. En aquest reportatge s'explica com funciona un sondeig a gran escala. Per a això, es va seguir l'elaboració d'una enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques, que depenia de la Presidència del Govern. Es van entrevistar més de 10.000 persones.

El Consell de Vigilància de l'empresa d'automòbils Volkswagen, la primera d'Europa, va decidir comprar el 51% del capital de Seat. La fàbrica alemanya s'havia fundat 40 anys enrere per produir l"'escarbat", dissenyat per Ferdinand Porsche per encàrrec d'Adolf Hitler. El creixement espectacular de l'empresa es va produir després de la Segona Guerra Mundial. La seu central es troba a la ciutat de Wolfsburg, de 130.000 habitants, 62.000 dels quals treballaven a Volkswagen i fabricaven 3.800 cotxes diàriament. La vida de la ciutat i dels treballadors depèn de Volkswagen. A l'empresa hi treballaven 8.000 obrers estrangers, emigrants principalment del sud d'Europa, que en general no adoptaven els costums alemanys. Entrevistes a Walter Hitler, vicepresident del comitè d'empresa; Rolf Nolting, alcalde de Wolfsburg, i Josep Santamaria, català que treballava a Volkswagen i que estava plenament integrat.

La reconversió del sector lleter passa gairebé indefugiblement per la mecanització de les tècniques tradicionals de la ramaderia, la inseminació artificial i el contacte constant amb el veterinari. Els ramaders de Vallfogona de Balaguer són un exemple de la reconversió del sector de cara a la CEE. Es mostra el procés d'extracció de semen de toro al centre d'extracció i congelació de Colmenar Viejo i el Concurs de la Vaca de Vallfogona de Balaguer.

La setmana abans havia caigut el règim de Marcos, després d'una agonia que va començar amb el frau de les eleccions legislatives i la posterior rebel·lió de l'exèrcit. Marcos es va veure obligat a fugir i va deixar una herència de grans diferències socials entre la població, una greu crisi econòmica i un important moviment guerriller. Un equip de TV3 va seguir les últimes hores del règim de Marcos i l'alegria popular al voltant de la nova president, Corazón Aquino.

S'acabava de començar a treballar en la ponència unitària del Parlament de Catalunya per elaborar l'avantprojecte de llei de la divisió territorial de Catalunya. En aquest reportatge es fa la història de la polèmica llei. S'expliquen les diferències de criteri de les forces polítiques i la complexitat de la llei que haurà de configurar la divisió política i administrativa de Catalunya. Inclou entrevistes als diferents ponents de la futura llei.

El bisbat de Torí va augmentar el nombre d'exorcistes de la diòcesi per donar a l'abast davant de totes les peticions de suposats endimoniats. Psicòlegs, sociòlegs, mags i exorcistes analitzen aquest fenomen i l'interès per la màgia i l'esoterisme a Torí, que qualifiquen de "ciutat màgica".

El cas d'un trasplantament múltiple (a Madrid i a Barcelona) dels òrgans (cor, fetge i ronyons) d'un nen mort en un accident de circulació a prop de Barcelona va tornar a posar d'actualitat la problemàtica de la donació d'òrgans.

L'assassinat d'Olof Palme en un carrer del centre d'Estocolm, quan sortia del cinema sense escorta, va ser un cop dur per als suecs. Palme era un home molt admirat a dins i fora de Suècia: socialdemòcrata, pacifista, contrari a la política de blocs... No hi havia sospites clares sobre la identitat de l'assassí o els motius, però tot feia pensar en un assassinat per encàrrec.

A través de cinc personatges, tots residents al districte XIII de París, es passa revista a les principals opcions polítiques i a la situació de França davant de les eleccions.

El català va ser present per primer cop en molts anys a la propaganda electoral dels diferents partits del Llenguadoc-Rosselló. En aquest reportatge s'analitza la situació del català a la Catalunya Nord, com ha evolucionat i les activitats que s'hi fan per revifar una llengua en recessió.

Joan Reventós, ambaixador d'Espanya a París, explica quina es la seva activitat quotidiana.

Reportatge sobre la situació en què viuen al País Basc els membres dels cossos de seguretat, policies i guàrdies civils, en la tensa quotidianitat de rebuig per part dels habitants.

Un joc per aprendre i entrenar-se en les operacions de borsa.

Cada any indulten un pres de Màlaga per complir la tradició del dret de la germandat de Jesús el Rico. El pres que recupera la llibertat ha de participar en la processó que se celebra el Dimecres Sant. La direcció de la presó selecciona uns quants candidats i el Consell de Ministres decideix qui serà l'indultat. Aquest any la indultada va ser María Dolores Torres, que complia condemna per parricidi.

Reportatge sobre el torero Manuel Benítez, "El Cordobés", amb motiu de la seva tornada a la plaça de Las Ventas de Madrid, on no torejava des de feia 15 anys. Inclou una entrevista a El Cordobés.

El reportatge mostra alguns aspectes de la vida de la comunitat jueva de Barcelona a partir del casament entre dos joves jueus sefardites.

Crònica sobre les seqüeles del bombardeig nord-americà sobre Líbia del 14 d'abril del 1986. Avaluació dels danys produïts, imatges del bombardeig i testimoni del sindicalista andalús Francisco Casero, que era a Trípoli com a membre d'una comissió d'estudiants i jornalers andalusos.

L'any 1986 es publica un informe sobre la normalització del català a Sant Vicenç dels Horts amb motiu del segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. En aquesta població del Baix Llobregat, un 27% dels habitants parla català, un 50% no l'entén i hi ha un 12% d'analfabets. A més, hi viuen 22.000 persones, mentre que el 1960 no arribaven a 6.000. Davant d'aquestes dades, es fa una anàlisi de la situació a partir del testimoni de Luis Carbajo i la seva família, Jordi Mare, Antonia Moreno i Josep Florensa.

Visió de la vida quotidiana a la Unió Soviètica a través de dues parelles, una de jove que es casa i un matrimoni format per una soviètica i un nord-americà que tenen problemes per sortir de l'URSS.

Reportatge dedicat a la situació d'Andalusia, marcada per l'atur, l'emigració i l'estat del camp. Se centra l'atenció en dues cooperatives que van començar a funcionar amb la participació d'emigrants que van tornar a Andalusia després de l'època daurada en què es trobava feina a l'estranger sense problemes.

Informe sobre els damnificats del terratrèmol de Mèxic del 1985, que vuit mesos després encara vivien a l'aire lliure.

Vuit anys enrere, una fotografia de promoció de la discoteca Pacha d'Eivissa havia reunit diversos personatges que es van convertir en una part de la vida de l'illa. El 1986 es va repetir la fotografia, però en aquests vuit anys van canviar moltes coses. Nous personatges, noves modes i una nova manera de viure, tot combinat amb un cert desencant, componen una fotografia molt especial, un retrat de família de l'illa.

L'organització ecologista Greenpeace ha decidit fer una campanya de denuncia sota el lema Salvem el Mediterrani. Durant tot l'estiu anirà d'un costat a l'altre denunciant els fets i les accions que provoquen la lenta agonia d'algunes espècies marines. La campanya va començar aquest mes i un equip del programa ha seguit les primeres activitats del "Sirius".

Reportatge sobre les dues colles castelleres de Valls: la Jove i la Vella. Per Sant Joan comença la temporada castellera i dura fins a l'octubre. Es mostra com va començar la rivalitat entre les dues colles.