Com dir-t'ho

Engeguem segona temporada amb una mala i una bona notícia: La Indigo abandona el programa per diferències irreconciliables amb la seva companya (“mai li respon els tuits que li envia”), però s’incorpora enlloc seu la Laura Grau! Per això, i perquè tot just comencem el curs, aquest primer episodi parlem de tornar a la rutina, de com trencar el gel quan comences de nou, de si s’han de fer amics a la feina o no, del síndrome d’estocolm a amb l’empresa, de red flags laborals i de l’esforç de vincular-te amb els espais que ocupes quan saps que gairebé sempre són temporals.

Mentiríem si diguéssim que el cinema no s’ha interessat mai per les històries del proletariat: ho hem vist de Pier Paolo Passolini a Aki Kaurismaki, passant per Chantal Akerman. Mentiríem també si diguéssim que no ens fa il·lusió que la Barcelona combativa salti a la gran pantalla. Però durant aquests mesos hem vist com algunes crítiques sortien a la llum: Els veïns de Nou Barris reivindiquen que el 47 no va d’un heroi solitari, sinó de centenars d’assemblees comunitàries, i posen sobre la taula que avui encara hi ha moltes demandes que continuen pendents. En parlem amb Joel León, veí de Torre Baró i membre del Casal de Joves de Zona Nord, i Guillem Simó (Adala), cantant i exveí de Nou Barris.

Fa anys que Catalunya lidera el rànquing de desnonaments a l’Estat i Barcelona és la ciutat més cara per llogar una habitació, 550€ de mitjana, per sobre de Madrid i de València. Davant d'aquesta situació, els col·lectius d'habitatge han convocat una manifestació sota el lema "abaixem els lloguers". Qui ha de sortir al carrer? Els petits propietaris poden sumar-se a la crida? Com es trasllada tota aquesta crisi de l’habitatge a les nostres vides, a la nostra manera com ens relacionem? En parlem amb Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres, i Joaquim Vilargunter, advocat laboralista i professor associat d'economia a la Universitat Pompeu Fabra.

Un bon símptoma que un moviment és viu, avança i es transforma és que any rere any arribem a la mateixa data amb debats nous sobre la taula. El passat 8 de març discutíem per què més de la meitat d’homes joves catalans creuen que el feminisme ha anat massa lluny, tot i saber també que el 75% de la població té la convicció que la igualtat de gènere contribueix a una societat més justa. Durant aquest any hem fet el que hem pogut per treure’n l’entrellat mentre casos com el de Luis Rubiales, Dominique Pélicot o Íñigo Errejón ens enfrontaven a nous dilemes sobre el que cal per prevenir i per condemnar la violència masclista. En parlem amb Sònia Ricondo, advocada a Nèmesi advocades, i Andu Martínez, jurista i membre de Las Genera.

Arran del pas de la DANA al País Valencià s'ha reobert conflictes ètics que plantegen les xarxes socials quan esclata una crisi: Quan hi ha una catàstrofe natural, és frívol parlar d'altres coses a internet? Quan d'útil és compartir una story de suport a una causa? Què és millor, repostejar o no fer res? En parlem amb els influenciadors Cèlia Espanya i Fran Tudela (Cabrafotuda).

Taules parades amb millors i pitjors vaixelles, olles d’escudella amb més o menys pilota, i caves i torrons més o menys bons. Aquests són els stories que passarem durant les sobretaules avorrides a finals d’aquest mes, però serà aquest l’any en què per fi veurem coberts a taula per a amics i amigues? Després d’anys discutint si els amics són realment la família que s’escull, hi ha un tema que se’ns travessa com el greix del pernil salat: els diners. Ja se sap: la pela és la pela! A l’era dels Bizums i els Tricounts a parts iguals, encara és tabú parlar de les diferències econòmiques dins els grups d’amics i com aquestes poden ser el mur definitiu per separar-nos o bé una eina de redistribució de la riquesa. En parlem amb l'economista Olympia Arango i la comunicadora cultural Ofèlia Carbonell.

Tota la vida ho hem sentit: si el Barça va bé, Catalunya també. Pel que és bo i pel que és dolent, l'equip blaugrana s'ha convertit en molt més que un club. Quin és el lligam entre el catalanisme i el barcelonisme? Si Catalunya tingués un Estat, tindria la mateixa rellevància al nostre país? Podem dir que el Barça fa catalans? En parlem amb David Carabén, cantant, guitarrista i compositor del grup Mishima i periodista i comissionat del 125è aniversari del Futbol Club Barcelona, i Ramon Piqué, escriptor del llibre “El contracte. Cruyff, Carabén, Catalunya.

Encara pot existir alguna manera de fer un bon ús d’internet? Quina mena de contingut pot generar un impacte real en la transformació social i quin només omple encara més el contenidor de la brossa digital? Les xarxes han de ser una representació de la societat? Com de fina és la línia que separa la vida real i la virtual? Si totes aquestes preguntes ja se’ns fan grosses ara, és possible que en els anys vinents Internet ens atropelli definitivament. Per sort, hi ha gent que fa molt temps que hi pensa. En parlem amb Pol Andiñach (Cuellilargo), activista digital, i Mar Vallverdú, podcàster a Ràdio Primavera Sound.

Una reivindicació històrica del feminisme ha estat que les dones tenen un valor que va molt més enllà de l'aspecte físic que tinguin, especialment ara que els cànons estètics són cada cop més difícils de complir. Després d'anys posant sobre la palestra la pressió estètica, ara surten noves veus que defensen que fer-nos pentinats estrambòtics, cuidar-nos la pell, o maquillar-nos és una opció individual de salut o, fins i tot, d'empoderament. En parlem amb la creadora de continguts digitals Mercè Prat (@la_semproniana) i la cantant Llum Aymerich.

Ja fa uns dies que la nova Enquesta d’Usos Lingüístics va sortir a la llum i sembla que, malgrat el creixement dels pòdcasts, creadors de contingut, pel·lícules, teatre i música en català, la nostra llengua té peu i mig al penya-segat mentre el castellà li guanya terreny. És cert que, si mirem les dades, hi ha un gran percentatge que encara el vol transmetre als seus fills i també una gran voluntat de part dels nouvinguts per aprendre’l, però molts ens preguntem: realment n’hi haurà prou amb tot això? Quins són els incentius per aprendre la llengua? Parlem amb l'Ada Basterrica i l'Antonio Suárez de la seva experiència d'immersió lingüística.

Amb la reelecció de Trump com a president dels EUA es confirma que l’entrada de l’extrema dreta a un dels governs més poderosos del món no és un error històric. Hem vist com la figura d’aquest líder sense escrúpols s’està replicant arreu amb un patró molt similar: des de Netanyahu fins a Milei, Bolsonaro o Abascal. Molts mitjans pinten Trump de sonat, boig i malvat, però quina estratègia hi ha darrere de les seves accions? Com s’expliquen les noves polítiques econòmiques i l’amenaça amb la sortida de l’OTAN? Com ens pot afectar això a nosaltres? En parlem amb Joan Miró, doctor en Ciències Polítiques i professor a la Universitat Pompeu Fabra i Francesc Millan, periodista i cap d'Internacional del diari Ara.

Sembla que la indústria musical dels països catalans viu un moment molt dolç: des de fa un parell d’anys, hem anat veient com nous noms s’obrien pas i amb poc temps ocupaven els espais que anaven els altres ja més consagrats, i això sembla que és una roda que no s’atura. Assedegats com estem d’estructures d’estat i referents en la nostra llengua, tothom s’agafa a aquestes estrelles com si fossin déus de l’Olimp, generant altes dosis de pressió, responsabilitat o també manca de crítica real. Com es viu aquest boom de l’escena musical catalana des de dins? És realment un moment tan dolç com sembla des de fora? En parlem amb Quim Carandell, cantant, lletrista i guitarra de La Ludwig Band, i la Valèria Saurí, el nom que hi ha darrere el projecte Ven’nus.

Els detectem a carrers de distància, els critiquem a la taula del bar amb els amics, i de vegades —potser més sovint del que voldríem admetre— ens fan sentir inferiors. Moderns. Tothom sap qui són. Almenys fins que hem de posar-hi noms i cognoms, perquè llavors sembla que comenci el joc de la pesta alta: ningú vol carregar amb la connotació negativa que genera aquesta etiqueta. Però què és, exactament, ser un modern? És una tribu urbana? Un estil estètic? Una manera de pensar? Quina és la línia entre el que és modern i el que no? Sempre és una etiqueta pejorativa? En parlem amb Cesc Hernández, graduat en Belles Arts, artista i treballador cultural i Adrià Porta, investigador predoctoral en filosofia a la UB.

Com és que la distància entre conèixer la llengua catalana i parlar-la és tan gran? En l’actual context de crisi econòmica, qui queda exclòs d’aprendre la llengua? Es pot reclamar el català a persones que no tenen els recursos per fer-ho? Com podem combatre els discursos xenòfobs que responsabilitzen les persones migrants de la pèrdua de l’ús social? En parlem amb la filòloga catalana Marina Massaguer, el sociolingüista Avel·lí Flors i l'economista i economista i doctorand en Història contemporània Eloi Gummà, en el marc de la Fira Literal.

Amb l’arribada de l’estiu i la pujada de temperatures, augmenta també l’activitat d’un col·lectiu molt concret del nostre territori: les comissions de festa major. Mentre cada dia neix una nova associació de veïns molt preocupada per la seva salut auditiva, algunes de les festes més estimades del país estan a punt de morir d’èxit. Quin paper juga la cultura popular en l'arrelament a un poble, barri o ciutat? Festa popular és sinònim d'oberta a tothom? És cert que tenir arrels està de moda? En parlem amb Irene Galán, cap de colla dels Blaus de Granollers, i Marc Soler, igualadí implicat i creador del pòdcast Cubates i Dracs.