Memoria Negra

El maig de l'any 1978 serien assassinats al seu domicili del carrer Bellet de Palma Bernardo Oliver i Maria Moreta. La investigació entorn dels crims partiria amb dues úniques premisses, el culpable havia sostret del domicili una important quantitat de joies i era un conegut de les víctimes. Mesos després, un gir inesperat dels esdeveniments permetria la identificació de l'homicida.

La nit del 17 de gener del 1879 un home completament ensangonat arribà al quarter de la Guardia Civil de Llucmajor. Era Miguel Clar, un jove del predi de Son Maset que assegurava que dos homes amb uniforme de la Guàrdia Civil havien assaltat la seva feia unes dues hores. Un assalt en què s'haurien produït dos assassinats.

Al número 45 del carrer Escultor Galmés de Palma tot semblava tranquil fins que una dona entrà per visitar el seu al·lot, Modesto Aceituno, que vivia al segon pis. En arribar, descobrí que la porta de la casa estava oberta, el llum encès tot i que era l'una del migdia i la roba de feina de l'home sobre una cadira. A l'habitació trobà el seu cos enmig d'un bassiot de sang i amb una punyalada mortal. Durant mesos, la Policia va analitzar tots els detalls. Modesto havia sortit a llençar els fems hores abans sense que cap veí notés res estrany, però algú havia entrat després a ca seva sense forçar la porta i havia acabat amb la seva vida. Qui podia haver anat a cercar-lo en plena nit? La tarda del 16 de setembre de 2011 Lorenzo Sarti sortí del seu domicili a Es Jondal (Eivissa) per fer unes gestions a Vila. Els tràmits havien de ser ràpids, però el jove mai més regressà a casa. L'alerta per la seva desaparició s'anà estenent per tota l'illa. Ningú havia tornat a saber res més d'ell. Aquest

El matí de l'1 d'agost de 1942 un veí de Sóller que cercava a una ovella que s'havia escapat entrà a un olivar de la finca de Can Gomila i trobà el cadàver d'un home ple de sang i contusions devora d'un mur. La víctima era justament el propietari de la casa, Sebastià Ferrer. Tot i que inicialment es va pensar que havia mort de forma accidental com a conseqüència d'una caiguda, la Guàrdia Civil veié que hi havia alguns detalls que no quadraven. Un d'ells era que les sabates que portava estaven impol·lutes i que tampoc hi havia cap rastre de sang sota el cos. Els agents posaren en marxa una investigació que confirmà que Sebastià havia mort assassinat. Les indagacions posaren sobre la taula que el seu caràcter avar li havia ocasionat alguns problemes i discussions tant amb la seva pròpia família com amb veïnats. I que, el més probable, és que l'assassí es trobés entre les persones que, sense cap remordiment, havien assistit després al seu funeral.

El dia de Nadal de 2017 la Policia Nacional d'Eivissa rebé un avís d'un domicili de Figueretes on un jove estava inconscient i aparentment no presentava signes de vida. Els agents es desplaçaren tot d'una, però només pogueren confirmar la mort de la víctima, Santiago Garrido, de només 22 anys, a causa d'unes greus contusions al cap. Els seus pares explicaren que Santiago havia sortit la nit anterior amb uns amics i, en tornar ja de matinada, l'havien vist netejant-se unes taques de sang de la cara, però no li donaren més importància perquè els assegurà que havia caigut. La desaparició del seu telèfon mòbil i les gravacions de les càmeres de seguretat de la zona donaren un gir de 180 graus al cas. La mort no havia estat accidental sinó violenta.

La nit del 22 de novembre de 1964 un jove suec tornà molt preocupat al seu apartament de l'eivissenc barri de Els Molins. Feia hores que havia quedat amb la seva mare al centre de Vila i ella no havia comparegut. En arribar, trobà la porta de la terrassa forçada, un llarg reguerall de sang i el cadàver de la dona amb el cap destrossat sobre el llit de l'habitació. La Policia inicià les indagacions per tal de localitzar l'autor del crim. Una investigació que no era gens senzilla perquè la víctima, Birgitta Christina,tenia molts pocs amics a l'illa que poguessin aportar informació,l'assassinat semblava no estar vinculat amb el seu entorn i no s'havia produït cap robatori. La única pista que tenien era la petjada d'una bota de goma que havia quedat marcada a una rajola.

Una parella de la Guàrdia Civil patrullava pels afores de Santa Eulària la nit del 27 de març del 1995 quan, de sobte, a la zona de pinar de la platja de Ses Estaques, toparen amb un estrany embalum. Els voltants estaven plens de marques de neumàtics, pel que inicialment pensaren que es tractava d'un ca atropellat. No obstant, en apropar-se,descobriren que era el cadàver d'un home desfigurat. La documentació que encara portava a sobre permeté identificar-lo com Jordi Cardona, perruquer i expresident del club de futbol local. Un empresari molt conegut a la localitat que acabava de ser brutalment assassinat.

La matinada del 2 de febrer de 1904, Baltasar Burguera arribà arrossegant-se a la seva casa de Son Sard Vell molt malferit i ple de sang. Els seus crits de dolor despertaren a la seva mare, que tot d'una alertà els veïns per tal d'intentar curar les ferides del seu fill. Tot i així, ningú pogué fer res per en Baltasar, que morí dues hores més tard sense poder explicar què li havia passat. La Guàrdia Civil inicià una complexa investigació per la qual només tenien dues pistes: que a la víctima li faltaven el guardapits i la jaqueta i el reguerall de sang que arribava fins al camí de Cas Concos.

Una matinada de juny del 1967 un veí del centre de Palma localitzà el cadàver d'un home a un edifici en obres del carrer Socors. Quan la Brigada d'Investigació Criminal es desplaçà fins al lloc, aconseguí identificar a la víctima gràcies a que encara conservava el seu passaport. Es tractava d'Eino Manty, un turista finlandès que havia arribat a Mallorca el dia anterior.Però a l'escena del crim els agents localitzaren també un banyador vermell, una camiseta de retxes i unes curioses fotografies Polaroid. Cap dels objectes estava vinculat amb la víctima, sinó que semblaven pertànyer a l'autor de la seva mort. Un assassí del que tot apuntava que podia pertànyer a la Sisena Flota nord-americana.

En plenes festes de Sant Joan, el telèfon de la Policia Local de Ciutadella rebé un sorprenent avís del servei d'emergències de l'112: una dona s'havia ofegat dins un jacuzzi situat a una nau del polígon industrial. Les dades resultaven tan xocants que els agents dubtaren si podia tractar-se d'una broma, però en arribar, trobaren el cos sense vida d'Elizabeth Pimentel. La seva parella insistia en que la jove havia mort ofegada després d'una nit d'excessos, però els investigadors aviat detectaren diversos indicis que semblaven contradir aquesta versió. El cas s'allargaria durant mesos fins que un telèfon mòbil tragué a la llum les proves que tots estaven cercant.