La Renaixença

El primer capítol de "La Renaixença" està dedicat al barret de copa! És una peça de roba que ja està en desús i que nosaltres, com a bons renaixentistes, volem reivindicar. Com que és el primer dia, ens hem vist valents i hem convidat Els Catarres perquè pugin al nostre escenari. La cirereta del pastís serà la història per passejar el gos, una petita radionovel·la on escollim un gos de l'audiència i el passegem per un fet històric de la humanitat. En aquesta ocasió, el portem a visitar Pompeia durant l'erupció del Vesuvi.

Dediquem el segon capítol de "La Renaixença" al paper de vàter, un dels pocs objectes que segurament ens posa a tots al mateix nivell. Ens visita la "sàvia per conèixer", la Marina Casanelles. És ensinistradora de gossos especialitzats en la detecció d'explosius, drogues, rescat de persones... i ha decidit venir-nos a visitar amb en Ratatouille, un chihuahua que detecta marihuana. Acabem el programa amb una nova història per passejar el gos: sortim amb en Rumbo per la Barcelona del 1909, durant la Setmana Tràgica.

Dedicar un capítol a la roda pot semblar un bàsic, però també és arriscat. Perquè la roda no es va inventar per als vehicles, sinó per a joguines de la canalla. També us donem consells per si un dia heu de canviar una roda, que aquestes coses no se sap mai. Coneixem en Josep Canudas, un tanatopràctic que ens explica per què és millor treballar amb morts que amb vius. Si vau escoltar l'últim capítol, el gos que traiem a passejar us ha de sonar: en Ratatouille, un gos que detecta la marihuana. El portem a un lloc on segurament no li falta feina: el festival de Woodstock de l'any 1969.

L'últim capítol de "La Renaixença" d'aquesta primera setmana el dediquem a l'aspiradora, un objecte que va néixer amb tots els ets i uts del masclisme i que, amb el temps, s'ha convertit gairebé en una nau espacial. Mai estarem tan a prop de la Julia Roberts com en aquest capítol, perquè xerrem amb la Mercè Montalà, la seva dobladora. Sabíeu que "Pretty Woman" no està doblada al català? I no ens descuidem de la nostra petita radionovel·la: sortim a passejar el gos per la batalla de Stalingrad.

Encetem la segona setmana de "La Renaixença" parlant sobre els mitjons. Qui no ha perdut un mitjó en el temps que passa entre que te'l treus fins que l'estens després de la rentadora? On han anat a parar tots aquests mitjons? Ho intentem descobrir. Parlem amb en Manel Alías, que no vol que se'l recordi com el corresponsal que va cobrir la guerra de Rússia i Ucraïna. Li hem demanat que ens expliqui com vol que el recordem. Acabem el programa passejant en Crus Baldiri, un gos de Sabadell, per Manhattan l'any 1626, quan es va vendre per 24 dòlars.

El bolígraf és el protagonista d'aquest capítol. Esperem que us sorprengui tant com a nosaltres que el puguem fer servir perquè un enginyer hongarès va veure uns nens jugant a bales en un carrer amb bassals. Parlem amb la Carme Bassa, artista responsable de fer els quadres que decoren les cases, els bars i els restaurants de les sèries més mítiques de TV3: "Com si fos ahir", "El cor de la ciutat", "Nissaga de poder"... Acabem amb un nou capítol de les històries per passejar el gos: portem en Bax, de Vic, per la batalla de Waterloo, el 1815.

Aquest capítol el dediquem al tamboret. Un objecte ben senzill, però que no falta mai enlloc. En podem tenir a la cuina, però també al lavabo, i mai fa nosa. Què va ser abans, el tamboret o la cadira? Ens visita el Ferran Palau, i no només xerra amb nosaltres, sinó que també comparteix escenari amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück per fer una versió d'"Estimar-te és com un joc". Per acabar, anem fins a la costa gallega per viure el desastre del Prestige mentre sortim a passejar amb la Nana, una gossa que viu a Tasmània.

El pluviòmetre és l'objecte protagonista d'aquest capítol. Es pot convertir en una obsessió (si és que plou), sobretot si ets dels que envia fotos a l'espai d'"El temps". Ens visita l'actor Toni Albà. No sabem com, però hem acabat fent una escena d'"Els Pastorets", de Folch i Torres, en ple mes de setembre. A més, portem a passejar el gos per l'accident de les 24 hores de Le Mans del 1955. Hi portem el Rex, un gos que va tenir... un accident automobilístic.

Ens hem atrevit a dedicar un capítol al disc de vinil. I per això tant pot ser que siguem uns romàntics com que passem a ser considerats uns hípsters. Hem convidat una de les veus de les comarques catalanes: la periodista Núria Bacardit, amb qui parlem sobre si fora de Barcelona passen coses o són tot històries inventades. A "Històries per passejar el gos", viatgem amb la Neu, una gossa de Sant Hilari Sacalm, fins a l'any 1987. Passegem per la plaça Roja de Moscou, on hi va haver l'aterratge d'una avioneta en plena guerra freda.

El corbatí s'ha de reivindicar, per això hem decidit dedicar-li un capítol. Corbatí, que no "pajarita". Sobretot per això l'hem triat. Ens visita un savi per conèixer, el Gil Carbonés. És el millor jugador de horseball del món! De fet, ho ha sigut quatre vegades. Per què no obre les notícies? Què s'ha de fer per ser el millor del món en alguna cosa? Sortim a passejar el gos per la ciutat de Londres el 1814, quan hi va haver una gran inundació de cervesa. Un somni per a alguns, un desastre per a d'altres.

El parallamps potser és dels objectes amb més ego, perquè el seu nom diu, literalment, per a què serveix. Per aquest motiu mateix li dediquem un capítol de "La Renaixença". I perquè ens salva de morir socarrimats, òbviament. Ens visita l'Oriol Salvador, un amant i apassionat de l'esgrima antiga. Segur que, igual que nosaltres, no sabíeu que n'hi ha una d'antiga i una de moderna. Al capítol d'"Històries per passejar el gos", anem amb en Nano fins a les Bahames, on se celebra un festival de música de luxe: el festival Fyre.

Dediquem aquest capítol a la forquilla. Va ser l'últim cobert a arribar, dels tres que fem servir normalment. I va arribar per ordre de la princesa bizantina Teodora Anna Ducaina, del segle XII, que no es volia embrutar les mans. Ens visita Dan Peralbo, amb qui parlem de per què ha decidit formar un grup de rock i no pas de música urbana, i puja al nostre escenari per actuar en directe amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Anem a passejar el gos fins al 1865, a Washington, al primer magnicidi dels Estats Units.

Estrenem setmana dedicant el capítol a les ulleres. En tenim des del 1286, quan les va inventar un monjo italià: Alessandro della Spina. Les ulleres s'han anat modernitzant, però els nostres ulls no, ja que la meitat de la humanitat en continuem necessitant. Hem convidat un tòtem del periodisme de casa nostra, l'Antoni Bassas, que casualment també porta ulleres. I a les "Històries per passejar el gos" ens quedem a Catalunya, però en un dia tràgic: el dia que un tramvia va atropellar Antoni Gaudí.

La planxa de surf no només serveix per fer postureig quan visitem el País Basc (o sí, siguem sincers). Per això, li dediquem un capítol. Nosaltres no tenim els cabells llargs i rossos, però fem el que podem. Ens visita l'Èric Riba, que tant podem dir que és membre de l'equip de Bombers GRAE com que forma part d'un equip de superherois. Deuen arribar a càmera lenta com a les pel·lícules? I a les "Històries per passejar el gos" anem fins a l'edat mitjana, el 1184, pel desastre de la latrina d'Erfurt.

Sembla que no tothom que aprova el carnet de conduir sap què significa cada color dels llums d'un semàfor. Per això, hem decidit dedicar-li un capítol. Estem a punt de descobrir que a Catalunya hi ha un problema de daltonisme? Ens visita l'Albert Blancafort, l'orguener responsable de la construcció d'orgues tan importants com el de la Sagrada Família o el de Montserrat. També sortim a passejar el gos per la marató de Boston del 1967. Hi anem amb la Mila, un llebrer a qui això de córrer no li costa gaire.

Les campanes són l'objecte que més divideix la població: hi ha la gent normal i la gent que es queixa per una cosa que és normal. Així doncs, dediquem aquest capítol a la campana. Ve de visita El Petit de Cal Eril, que, a part de xerrar, ens interpreta "Ara no sé què dir-te", amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim a passejar amb la Boira, una gossa de Roda de Ter: anem fins a l'Austràlia del 1860, durant la guerra dels conills.

Comencem la setmana a "La Renaixença" parlant sobre la carmanyola, un objecte que en el seu moment va ser símbol republicà. Avui en dia s'ha convertit en l'objecte que més perdem (o robem). Quantes vegades hem anat a visitar els pares o la iaia carregats de tàpers buits amb l'objectiu d'emportar-nos-els plens? Ens visita en Joan Pera, a qui li hem demanat que ens faci un últim discurs, per tenir-ho tot preparat si passa alguna cosa. I sortim a passejar el gos pel dia que es va implantar el calendari gregorià.

El rellotge de polsera va arribar per substituir el rellotge de butxaca. Era vist com un objecte per a dones, fins que els homes es van adonar que al mig d'una guerra era una mica incòmode treure el rellotge de la butxaca per mirar quina hora era mentre els disparaven. Parlem amb en Xavi Lozano, un multiinstrumentista que vol demostrar que podem convertir qualsevol objecte que ens envolta en un instrument. Sabeu com sona una cadira? I una regadora? A les "Històries per passejar el gos", acompanyem en Torb fins al descobriment de la pedra de Rosetta.

El trabuc no és un invent català, però ens l'hem fet nostre. Per això li dediquem un capítol sencer a "La Renaixença". I sí, també parlem d'en Serrallonga. Ens visita l'Oriol Tarrida, doble d'acció i especialista d'escenes de risc. Sabeu aquella persona que salta d'un vuitè pis mentre hi ha una explosió i just a sota mateix hi passa una autopista? Doncs ell és aquesta persona. Sortim a passejar el gos per Nova York. Concretament a finals d'octubre del 1929, moments abans que comencés el que avui coneixem com el crac del 29.

Llevar-se de bon matí i poder-se fer un parell de torrades sempre fa posar de bon humor, si no ets del 60% de persones incapaces de treure-les abans no se li cremin. Dediquem aquest capítol a la torradora de pa. Ens visita en Sicus Carbonell, un dels fundadors i membre del grup de rumba catalana Sabor de Gràcia, que puja al nostre escenari per versionar una de les seves cançons més conegudes amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. A més, passegem la Sara, un pastor alemany d'Alella, per la batalla del castell Itter.