Sense Ficció

L'Antàrtida és actualment l'únic territori pràcticament verge del planeta que es conserva, gràcies a les seves condicions climatològiques i geogràfiques i perquè està sotmès a un tractat internacional de protecció, el Tractat Antàrtic, que prescriurà l'any 2041. Però darrerament s'ha desenvolupat de manera espectacular l'única activitat econòmica legal que es pot dur a terme al continent, el turisme.

Barcelona és el restaurant d'Europa, la ciutat amb l'índex de bars i restaurants més alt de l'estat espanyol, país que lidera el sector de l'hostaleria al continent. Igualment, és una de les ciutats amb més diversitat cultural. Tot i que el "boom" de la immigració estrangera és força recent, la seva participació en la gastronomia local es remunta al segle XVIII.

Un treball de producció pròpia que ens transporta a l'època dels pitjors anys del franquisme, a través de testimonis i de cartes descobertes, completament abandonades en unes caixes, ara fa tres anys: les cartes del consultori radiofònic d'Elena Francis. Una descoberta que, per primera vegada, ara surt a la llum.

Al "Sense ficció" mostrarem com la lluita contra el canvi climàtic és un repte, però també pot ser una oportunitat de negoci. Una nova economia està sorgint a la calor de la sostenibilitat, aprofitant les noves tecnologies que permeten obtenir energia del sol o del vent, capturar carboni en les pròpies centrals elèctriques, plantar arbres per contrarestar els efectes del CO2 o estalviar emissions a través del transport amb bicicleta. Algunes són petites iniciatives locals i unes altres són grans projectes, com les centrals solars d'alta temperatura, que contribueixen a millorar la salut del planeta i a facilitar noves formes d'activitat econòmica.Baix en Carboni fa un viatge per aquesta nova economia del canvi climàtic, una "economia del CO2" que ja és una realitat i que, a més, és rendible. El documental presenta els casos dels visionaris que fa anys van veure com havia de ser el futur i que van lluitar per fer realitat un projecte econòmic i mediambiental.

Arreu d'Europa, l'enderrocament del mur de Berlín va causar un gran impacte en les consciències: el teló d'acer queia i, alhora, va esfondrar-se la fe en els sistemes polítics i en la ideologia d'aquells que havien governat fins aleshores. L'any 2009, vint anys després, el periodista Carles Bosch recupera la història on la va deixar l'any 1989 i torna a Praga per retrobar-se amb els antics dirigents de la revolta, homes i dones que van participar en la caiguda del govern comunista txec. Entre d'altres, entrevista a Václav Havel, dramaturg, líder de la revolució i expresident de la República Txeca.

El futur disseny de l'avinguda Diagonal de Barcelona ha dividit l'opinió dels barcelonins. Recollides les primeres propostes de la ciutadania, que ha demanat un model de Diagonal tipus bulevard, rambla o bé un model amb voreres laterals, l'Ajuntament ha anunciant que, abans d'acabar l'any, presentarà els dos projectes entre els quals s'haurà de triar, definitivament, la primavera del 2010.

"Sense ficció" estrena aquest documental, dirigit per Felip Solé, l'any en que se celebra el setantè aniversari de la retirada republicana. "Camp d'Argelers" és un documental que va més enllà dels tòpics per explicar què va significar realment aquest camp de concentració per a uns cent mil republicans catalans i espanyols que fugien del franquisme.

"El preu de volar" és un treball d'observació que ha seguit durant quatre mesos l'evolució de Spanair des del seu centre de decisions: les reunions de directius dels dilluns. El documental ens permet acostar-nos al funcionament d'una gran companyia aèria en un moment de crisi, amb la posada en funcionament de la nova T1 com a teló de fons.

El documental reflecteix una realitat dramàtica i oblidada, de la qual la Barcelona d'avui és hereva, a través d'un treball acurat de recerca que ha descobert imatges no vistes anteriorment.

Documental dirigit i escrit per Lluís Permanyer. Amb realització d'Eva Martínez Corcuera i producció de Joan Gonzàlez. Coincidint amb el 150è aniversari del Pla Cerdà, s'emet un documental en què el periodista i reconegut cronista de la ciutat de Barcelona Lluís Permanyer evoca l'aventura urbanística de dimensions gegantines que va impulsar la ciutat cap a la modernitat i que explica la Barcelona que coneixem avui en dia.

Un grup de membres de la comunitat gitana s'ofereix a parlar sense embuts de les relacions familiars i dels negocis. L'Àngel és un patriarca gitano del Garraf i un home d'èxit; el Samuel és el seu fill petit, i ha estat designat l'hereu del seu negoci. Amb només 20 anys, en Samuel està decidit a començar a demostrar que és el digne successor de son pare. "El fill de son pare" retrata la relació entre un pare i un fill, els somnis i les aspiracions de l'un i de l'altre, i alhora ens apropa d'una manera molt viva a la vida quotidiana d'una família gitana, lluny dels tòpics de la marginalitat.

Sovint es fa difícil copsar aquesta sensació de pertànyer a l'UE més enllà de veure el teu país, la teva regió, dibuixats al mapa. Potser només hi ha un lloc on aquesta percepció es fa real: la ciutat de Brussel·les, la "Babel" d'Europa, convertida en "capital" d'un continent que sembla que s'expandeix amb els anys gràcies als estats que es van sumant a aquest projecte comú. 27 països. Més d'un centenar de cultures. 10.000 funcionaris, delegats i corresponsals conviuen a les institucions europees de Brussel·les. El seu treball i la seva relació amb col·legues d'arreu fa que tinguin una visió privilegiada d'Europa. Els hem demanat que deixin els despatxos per parlar del projecte europeu des d'una òptica informal.

Els últims deu anys, la població estrangera a Catalunya s'ha multiplicat per dotze. Ara ja són més d'un milió cent mil persones vingudes d'arreu del món que viuen al nostre país. Han deixat el seu país per buscar oportunitats més bones i un nou futur, però també han deixat enrere tota una vida i una família. El reagrupament familiar que poden sol·licitar després d'anys de viure a Catalunya i de molta paperassa és l'esperança que se'ls ofereix per poder tornar a estar junts.

Aquest treball compara la realitat de Groenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya, i es planteja entre d'altres les preguntes següents: La independència/secessió és democràtica?, serien econòmicament viables aquests nous estats?, com reaccionaria la Unió Europea?