Com hem arribat fins aquí? Qui són els processats? De què se'ls acusa? Qui forma l'acusació? Qui forma el tribunal? Quines seran les estratègies de les defenses? A les primeres jornades del judici, les parts posen les cartes damunt la taula i es planteja la gran qüestió: en ple segle XXI assistirem a un judici polític al cor de l'Europa democràtica?

Després de quinze mesos en presó preventiva, els acusats són cridats a declarar. Alguns es neguen a contestar les preguntes de l'acusació. D'altres opten per passar a l'ofensiva i portaran la seva declaració al terreny de la confrontació política per convertir el judici en una denuncia pública de la vulneració de drets fonamentals per part de l'estat espanyol.

Tot i que la sala rebutja els testimonis de Felip VI i de Carles Puigdemont, sí que ha admès els d'altres polítics rellevants del procés. Les acusacions sostenen que els processats van provocar una rebel·lió per aconseguir la independència de Catalunya. Per la seva part, les defenses intentaran demostrar que sempre van buscar una sortida pactada amb el govern de Mariano Rajoy. Es va declarar realment la República? Què va passar realment la tardor del 2017?

Quatre setmanes de judici. Es planteja una qüestió fonamental: quin paper van jugar els diferents cossos de seguretat la tardor del 2017? Va ser premeditadament violenta l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil? Eren els Mossos un presumpte braç armat de la suposada rebel·lió? Van actuar en connivència amb els dirigents independentistes o van obeir en tot moment les ordres judicials? El testimoni del major Josep Lluís Trapero és determinant.

A falta de la declaració de centenars de testimonis, les defenses continuen sostenint que tant la Fiscalia com el jutge instructor es van basar en un relat inventat per justificar l'acusació pel delicte de rebel·lió. La negativa del tribunal a contrastar les declaracions de policies i guàrdies civils amb els vídeos del 20S i de l'1-O obliga les defenses a protestar contínuament. I el judici es tensa cada cop més.

Què succeeix quan un pres es presenta com a candidat a unes eleccions? Eleccions autonòmiques, generals, municipals i europees. El procés contra els líders independentistes ha coincidit, ja des de la fase d'instrucció, amb diferents processos electorals, als quals s'han presentat com a candidats alguns dels processats. Han afectat els comicis el desenvolupament del judici? O ha estat el procés judicial el que ha pogut determinar els resultats electorals?

Després de gairebé 500 testimonis, 400 hores de vista oral i 52 intenses sessions, només falta per escoltar els escrits definitius de les acusacions i les defenses i també les al·legacions finals dels processats. Assistim a la preparació d'aquests escrits així com al retorn a casa de famílies i advocats dels processats a l'espera que el Tribunal Suprem dicti sentència.

Per alguns, la sentència ja feia temps que ja estava escrita. D'altres confiaven plenament en el sistema judicial. Tres mesos després del final del judici, el TS fa pública una sentència que no fa contents ni la Fiscalia ni les defenses, ni encara menys als mateixos processats. Tampoc organitzacions com Amnistia Internacional. La pròxima partida es jugarà al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg.