Sense Ficció

Lluc Crusellas, un inexpert pastisser osonenc de vint-i-sis anys, s'enfronta al repte més gran de la seva carrera: entrar a l'Olimp dels grans pastissers guanyant el World Chocolate Masters. La preparació física i psicològica del jove Lluc i les seves capacitats xocolateres, artístiques i creatives són analitzades pels millors pastissers mundials al documental "Lluc, una crònica de la pastisseria". Al mateix temps, es mostra gairebé en primera persona l'emoció de l'aventura d'en Lluc i el seu equip.

De 1967 a 1975, Eddy Merckx ho va guanyar tot, devorava tots els seus rivals sense pietat. En menys d'una dècada, es va consolidar com la icona absoluta del ciclisme mundial. Però, amb tantes victòries constants, el conegut com "el Caníbal" va acabar convertint-se en una figura polèmica. Com es continua pedalant quan l'admiració es transforma en odi? Aquest documental recorre l'extraordinari camí del millor campió de tots els temps.

Des que va deixar The Police, Sting ha destacat per una carrera amb una gran llibertat creativa, però sempre s'ha guanyat el favor del públic. A més, és conegut per la seva gran implicació personal en projectes de justícia social i per a la defensa del medi ambient. En més de quaranta anys, ha venut més de 100 milions de discos i ha guanyat 16 Grammys. Malgrat tot, poca gent coneix la persona darrere del personatge. Aquest documental parteix d'entrevistes amb ell mateix i amb altres artistes per oferir una visió íntima d'un dels músics més influents de l'actualitat.

Els AC/DC van començar a tenir èxit l'any 1979. Una longevitat incomparable. 250 milions de discos venuts, milers de concerts, 17 àlbums i una base fidel de fans cada cop més nombrosa i jove. Atemporal, a la vegada vintage i contemporani, el grup continua escrivint la seva llegenda després de 50 anys d'una història única i excepcional, a pesar de diverses tragèdies que han posat en perill l'existència de la banda. El documental "AC/DC: Sempre joves" confirma que la seva popularitat sembla eterna.

40 anys després que ETA segrestés la seva família i el Estat assassinés sota tortures al seu pare, Tamara Muruetagoiena emprèn una incansable cerca de veritat i justícia. Tamara, cara a cara, explica la seva tragèdia familiar: el impost revolucionari, el segrest per una ordre d'ETA durant 17 dies, la posterior desestructuració familiar, la persecució de la maquinària estatal, la pressió política, el judici, la detenció del seu pare i de la seva mare, les tortures, l'assassinat... Però també el seu camí cap a la veritat, el reconeixement i ús del diàleg com a eina principal per a la resolució de conflictes.

Suècia s'ha convertit en el primer país d'Europa amb violència amb armes de foc per càpita, fruit de les lluites entre grups criminals que utilitzen, fins i tot, menors sicaris. Què està passant a Suècia i per què?Des del 2017, una onada de tirotejos, guerres entre bandes i disputes pel control del tràfic de drogues ha desencadenat un augment de la violència, la crueltat en els atacs amb armes de foc i explosius, i inclús venjances en familiars dels membres de bandes criminals. Quin paper hi tenen la segregació, la immigració que Suècia va acollir, però no ha sabut integrar, i la creixent desigualtat entre rics i pobres, en aquest augment de la violència? Policies, veterans i joves membres de bandes criminals, sicaris adolescents, criminals experts en bombes i víctimes de la violència ens expliquen de primera mà la situació al país nòrdic. També veurem la perspectiva dels que han deixat enrere la vida criminal i s'han reconvertit en treballadors socials, o les històries dels joves d'or

Charles Thomas, jugador del Barça de bàsquet als anys 70, era considerat el millor jugador i anotador de la Lliga espanyola. Però, de sobte, una lesió va truncar la seva carrera i, poc després, va desaparèixer envoltat de silencis i rumors inquietants: drogoaddicció, una tornada fallida als Estats Units i una suposada mort violenta.

El documental és una visió sense precedents de la guerra de Gaza, proporcionada pels periodistes atrapats en els combats. Amb un enfocament narratiu únic, el documental combina les imatges que els reporters van enregistrar de la zona de conflicte amb material addicional, gravat des de l'evacuació dels periodistes, mentre intenten reconstruir les seves vides al Regne Unit, Egipte, França i Bèlgica.

Combinant el testimoni en primera persona i recreacions animades, "Que se sàpiga" recull la dura experiència de Tamara Muruetagoiena, que va viure el segrest de la seva família per part d'ETA i les tortures i l'assassinat del seu pare a mans de l'Estat. Quaranta anys més tard, la Tamara ofereix davant de la càmera un relat cru i esfereïdor, però alhora ple d'emotivitat, en la seva recerca de veritat i justícia.

Després de set anys, l'Ignasi emprèn un viatge emocional per recordar la vida i la mort del seu fill Pep, amb només quatre mesos de vida.

Milers de joves van morir a causa del consum d'heroïna o de la sida a finals del segle passat. L'estigma i el dolor han silenciat les seves històries. Aquest documental en recupera algunes perquè també són memòria històrica.

Final dels anys setanta a l'Alemanya Oest. La publicació del llibre "Els nens de l'estació del zoo" genera una ona expansiva i destapa el drama de molts joves atrapats en l'espiral de l'heroïna. Molts moren. El país, que encara no ha passat comptes amb el seu passat recent, s'adona que s'està perdent tota una generació que rebutja frontalment la societat on els ha tocat viure. El relat de la Christiane F. és l'exemple del que no s'ha de fer, però també un exemple que fascina.