Oxigen

En aquest capítol repassarem què va passar el juliol del 2012 a les comarques de Ponent. Unes tempestes van descarregar amb força i acompanyades de pedres de fins a set centímetres. Això va arrasar tot el que va trobar pel camí. En parlarem amb experts i testimonis.

En l'episodi d'avui descobrim com funciona Protecció Civil. Ens endinsem a la sala de control del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) per saber com es preparen davant de situacions meteorològiques extremes i descobrir com s'encaren dies complicats, com per exemple, els del temporal Glòria. Ho fem amb la directora general, Marta Cassany, la subdirectora operativa, Imma Solé, i el subdirector en programes de Protecció Civil, Sergio Delgado.

El 3 de setembre del 2023, una situació marcada per una DANA, una depressió aïllada a nivells alts, va portar pluges abundants a les comarques del sud. Alguns registres d'aigua van superar els 200 litres per metre quadrat. Aquesta situació ens ha fet pensar en l'any 2021 i l'any 2018, quan en aquest punt del país també hi va haver greus inundacions. Què està passant? Per què es repeteixen de manera tan continuada a Alcanar? En parlem amb experts i testimonis.

La nit del 21 de setembre del 1995 hi va haver un fort aiguat a la Costa Central. Va rebre el nom de 'la tempesta del segle' i va deixar gairebé 92 litres per metre quadrat a Barcelona. Es va considerar un dels aiguats més forts mai viscuts a la ciutat. No estava pronosticat i a TV3 es va emetre un espai del temps gravat, sense tenir en compte la tempesta que havia descarregat, que va deixar una víctima mortal. Arran d'aquelles inundacions es van fer canvis al clavegueram de Barcelona.

El 4 d'octubre de l'any 2007 una tempesta de "tan sols" mitja hora, va portar pluges torrencials i vents huracanats a Mallorca, que van deixar un rastre de destrucció. Aquest episodi va marcar un abans i un després a l'illa, ja que en aquell moment les eines de pronòstic no eren les actuals. En parlem amb testimonis i meteoròlegs.

En aquest capítol ens endinsem a les profunditats de la ciutat de Barcelona per descobrir unes grans "piscines" que emmagatzemen aigua. Quan? En dies de pluges abundants. D'aquesta manera s'evita que els carrers s'inundin. Fem una visita per aquests espais i també anem fins al centre de control de Barcelona Cicle de l'Aigua, SA.

El dilluns 2 de novembre de l'any 2015 vam viure a Catalunya una situació de pluja generalitzada que, en alguns casos va deixar registres de més de 100 litres per metre quadrat. A Agramunt nou avis van quedar atrapats en unes habitacions situades en un semisoterrani. Quatre van perdre la vida. En parlem amb un testimoni, un bomber que va formar part de l'equip de rescat, i també amb experts en geografia i urbanisme.

Al voltant del 29 de novembre de l'any 2023 hi va haver una gran erupció al Sol, dirigida cap al nostre planeta. Se la va anomenar tempesta solar caníbal. Es van veure aurores boreals des de latituds baixes, on no és habitual. En parlem amb el Miquel Sureda, professor investigador de la UPC a Terrassa i divulgador científic, i amb l'Aleix Roig, responsable del Parc Astronòmic de Prades.

En aquest capítol parlem de la sequera i ho fem amb Mariano Barriendos, paleoclimatòleg. Amb ell donem un cop d'ull al passat per veure amb quines situacions de falta d'aigua s'ha trobat el nostre país i en quins moments. També parlem de la sequera actual i de la gestió que se n'està fent. Al final, donem un cop d'ull al futur per veure cap a on ens portarà el canvi climàtic.

Entre el dia 12 i 13 d'octubre de l'any 2016 es va produir a Catalunya un episodi de precipitació general que va deixar pluges molt abundants en alguns punts del país. La comarca del Maresme va ser la més afectada i fins i tot alguns registres van superar els 250 litres per metre quadrat. A Vilassar de Mar una persona va morir mentre intentava arribar fins al seu cotxe. En parlem amb testimonis i experts.

En aquest capítol parlem amb tres professionals del Servei Meteorològic de Catalunya: la Sarai Sarroca, directora del Meteocat, el Santi Segalà, cap de l'àrea de Predicció i el Jordi Moré, cap de l'àrea de Recerca Aplicada i Modelització. Amb ells, expliquem com es fa una previsió del temps, d'on surten els models meteorològics i com han evolucionat amb els anys. Tot plegat, amb l'objectiu de fer entendre als oients el funcionament dels pronòstics.

En aquest capítol repassarem què va passar per les festes de Santa Tecla de l'any 2022, quan un episodi de tempestes va afectar bona part de Catalunya. La comarca en què es va acumular més aigua va ser el Tarragonès, i tot estava a punt per a la festa més gran de la ciutat. Reviurem aquell aiguat amb la Laura Ramoneda, sotsinspectora del cos de Bombers de la Generalitat, l'Esteve Giralt, periodista de RAC1 i 'La Vanguardia', i l'Àngel Alonso, veí del Catllar.

En aquest capítol parlem amb el Jordi Martin. Ell és comandant de vol d'una companyia aèria i, sovint, comparteix a certes xarxes unes fotografies espectaculars de fenòmens meteorològics. Amb ell parlem de com el temps afecta en el moment d'enlairar un avió, de volar o d'aterrar. Analitzem com actuen els pilots en casos de pluja, de tempesta, de vent, de neu, de gel, de fred intens...

El dia 18 de juliol de l'any 2023 es va batre a Catalunya el rècord de temperatura més alta mai registrada. Es van arribar als 45,1 °C a les estacions meteorològiques de Navata i del Pantà de Darnius (a l'Alt Empordà). Una massa d'aire molt càlida combinada amb un vent de garbí reescalfat i sec va disparar els termòmetres en aquest punt del país, batent, amb escreix, un nou rècord.

Després d'una llarga temporada de sequera, el dia 25 de setembre de l'any 1962 va arribar la pluja i ho fa fer amb força. Es van acumular fins a 240 litres per metre quadrat en menys de 3 hores. Una situació de pluges torrencials que van fer créixer de manera sobtada els trams finals del Llobregat i el Besòs i els seus afluents, i va provocar el desastre natural més greu a casa nostra, amb un miler de morts. Després de tot plegat, ara, 62 anys després de la riuada, l'Ajuntament de Terrassa ha iniciat una acció amb diversos objectius: retre homenatge a totes les víctimes, engegar la recerca d'infants desapareguts i identificar les víctimes que encara no ho estan.