Oxigen

El 22 d'octubre de l'any 2019 el desbordament del riu Francolí va provocar una riuada històrica que es va arrasar tot el que va trobar. El balanç va ser de tres persones mortes, tres desaparegudes i una inversió milionària per recuperar-se dels danys materials. En aquest capítol farem un relat dels fets, amb les veus de diferents testimonis, des del matí abans, quan s'anunciava la possibilitat de pluges torrencials, fins a la recuperació un cop passada la catàstrofe. Al final de tot farem una anàlisi per veure si aquesta situació s'hauria pogut evitar.

El diumenge 22 de juliol del 2012 es van declarar dos incendis a l’Alt Empordà; el primer, al terme municipal de la Jonquera, i el segon, a Portbou. El balanç va ser de 13.000 hectàrees cremades, quatre morts i 17 termes municipals afectats. Era un dia de risc d'incendi elevat, amb tramuntana forta, poca humitat i temperatures altes. Es va complir la regla dels tres 30: més de 30 ºC, vent de més de 30 km/h i una humitat per sota del 30%. Unes condicions ideals per descontrolar un foc. Aquesta situació va provocar que la gent quedés atrapada dins de cases i cotxes, i es van viure moments complicats.

Començava el mes de setembre i el pronòstic era semblant al dels últims dies. Temps insegur, amb risc d'alguns ruixats cap a les Terres de l'Ebre i el Pla de Lleida. Els avisos per intensitat de pluja ni de bon tros feien pensar que aquell dia passaria alguna cosa excepcional. A quarts d'onze del matí va començar a ploure i cada cop s'intensificava més la precipitació. La tempesta es va quedar encallada al sud del Montsià i en menys de tres hores es van recollir 250 litres per metre quadrat a Alcanar. Això va provocar que els torrents, que normalment estan secs, baixessin amb una força que ho va arrossegar tot. L'aigua va entrar dins de les cases i en alguns punts va arribar al metre i mig d'altura. En aquest capítol explicarem què va passar i per què els meteoròlegs no ho van veure a venir.

El 8 de març del 2010, quan ja estàvem a la primavera meteorològica, una gran nevada va afectar gran part de Catalunya. Barcelona es va col·lapsar totalment durant la tarda i a Girona el pes de la neu va fer caure torres elèctriques. Tres dies abans, els meteoròlegs ja van donar els primers avisos a la població, per alertar que podia ser un dia complicat. Tot i això, el dia 8 al migdia, la situació es va complicar. En aquest capítol hem recollit com ho van viure els meteoròlegs de Catalunya, quin panorama es van trobar les persones que volien tornar a casa i com es va gestionar l'emergència.

El 9 de setembre van començar una sèrie de sismes al sud de l'illa de La Palma que feien pensar que hi podria haver una erupció. Més tard, va haver-hi una deformació del terreny i el dia 19 de setembre el volcà va entrar en erupció. Es van evacuar les zones del voltant i la lava va començar a baixar per la muntanya fent camí fins al mar. Erupcions d'aquest tipus es poden predir? Quan pararà? Això podria passar a la Garrotxa? En aquest capítol intentem resoldre totes aquestes qüestions i veure on han anat a parar els habitants de la zona.

El 9 d'octubre de l'any 2018, cap a les 7 de la tarda, el torrent que creua el municipi de Sant Llorenç des Cardassar, a Mallorca, es va desbordar. Van caure més de 250 litres per metre quadrat i el torrent va agafar un cabal comprable al del riu Ebre. La diferència? Que la conca de l'Ebre ocupa una superfície mil cops més gran que la del torrent. El balanç va ser de 13 víctimes mortals i danys catastròfics.

El dissabte 24 de gener del 2009 Catalunya va viure un dels temporals de vent més durs de la seva història. Les ventades van posar en alerta pràcticament tot el territori. Tot i els avisos fets prèviament, les ventades van superar les expectatives i la destrossa va anar més enllà del que podíem imaginar quan vèiem els mapes. El balanç final va ser de 8 víctimes mortals. La responsable de la catàstrofe va ser la borrasca Klaus, que també va afectar el nord d'Espanya i el sud de França, on van morir 18 persones més.

Entre el 6 i l'11 de gener del 2021, la borrasca Filomena va afectar moltes zones de la Península. Va portar vent, temporal de mar, pluja i sobretot neu. El balanç va ser de set víctimes mortals i nombrosos danys materials. La província més afectada va ser la de Madrid. En el cas de Catalunya, les comarques on la neu va arribar a cotes més baixes van ser el Priorat i la Terra Alta, on hi va haver destrosses i problemes de mobilitat. En aquest capítol analitzarem, sobretot, la situació meteorològica que ho va portar i com es va viure.

En l'episodi anterior vam reviure el temporal Filomena a través de la veu de meteoròlegs, que van haver de pronosticar la gran nevada, i persones afectades, que en van patir les conseqüències. En aquesta segona part ens hem centrat més a analitzar com es va posar remei a tots els problemes que les nevades, les ventades, el fred i la pluja van provocar. Ho hem fet parlant, per exemple, amb representants de Nedgia i UFD (Naturgy), que ens han explicat com es preparen i com busquen ràpidament la solució, quan arriba un temporal de neu de primera categoria.

El mes de gener de l'any 2020 va arribar el temporal Gloria a Catalunya i va portar nevades, pluges abundants, temporal de mar i ventades fortes. Va ser un episodi llarg, dur i de gran extensió. Es va fer un bon pronòstic previ, però, tot i això, les destrosses van ser incalculables. Imatges com les del delta de l'Ebre totalment inundat, el Ter i l'Onyar desbordats a la ciutat de Girona o la Tordera formant un nou delta, van disparar l'alarma.

Els dies 7 i 8 de setembre de l'any 2005, una situació d'aiguats i tornados va provocar destrosses sobretot a la costa i al prelitoral de Barcelona. Les imatges eren impactants i semblaven de pel·lícula. Una de les zones afectades va ser l'aeroport del Prat, on dos tornados van travessar la pista d'enlairament. En aquest capítol analitzem el fenomen i en parlem amb testimonis i experts.

A finals de juny del 2019, tot just al principi de l’estiu, una onada de calor de rècord va afectar l’Europa més occidental. Les temperatures es van disparar fins a valors per sobre dels 43 °C a Catalunya i dels 46 °C per exemple a França. Una situació extrema que va encendre les alarmes, una vegada més, del canvi climàtic. A casa nostra, aquesta calorada va venir acompanyada d’un desastre: l’incendi de la Ribera d’Ebre. Va començar a la Torre de l’Espanyol i el vent i les condicions extremes de calor van fer que es propagués ràpidament.

El 7 d'agost de l'any 1996, una riuada va arrassar el càmping Las Nieves, a Biescas, on moltes famílies estaven passant les seves vacances. Una onada d'aigua, troncs i roques enormes ho va destruir tot. El balanç va ser de 87 morts i 180 ferits. En aquest capítol parlarem amb dos supervivents, amb periodistes que es van desplaçar fins a la zona del desastre i amb experts que ens aclariran què hi feia un càmping en aquesta zona tant vulnerable.