Arròs Covat

El Xavi és un jove dissenyador, modern i cosmopolita, que viu amb la seva nòvia de tota la vida, la Sònia. Ell creu que és feliç fins que un dia… s’adona que se li cova l’arròs. Ja té més de 30 anys, i té la sensació que la vida se li escapa sense que hi pugui fer res.

El Xavi està deprimit per la ruptura amb la Sònia, però vol seguir vivint experiències noves i no es pot treure del cap una jove dissenyadora, la Luz. Els seus companys de l’estudi decideixen muntar-li una festa a casa, que se’ls hi escaparà de les mans.

El Xavi troba a faltar la Sònia, però la Luz li proposa una cita. El Xavi redescobrirà el món de les cites i intentarà seduir la Luz, però no es podrà treure mai del damunt el record de la Sònia. El Xavi haurà de lluitar entre ser un modernillo enrotllat o un pagafantes més.

Les coses es compliquen a l’estudi, el Lluís i el Ricard sospiten del Xavi i ell els enganya prometent una feina per a IKEA. Mentrestant, el Xavi s’haurà de decidir si vol la Luz, la Sònia o les dues alhora.

El Xavi es disculpa amb els companys de l’estudi per haver-los mentit i els troba noves perspectives de feina. La Sònia torna a casa, però per emportar-se'n les seves coses i la nevera, regal dels seus pares. Don Teodoro i el seu gendre tindran una agradable conversa.

El Xavi decideix oblidar les dones per un temps i tornar a les arrels de la seva joventut per ser feliç… però la Luz li demana ajuda en un treball i descobreix que la joventut d’avui és diferent de com ell creia. La Tieta Paquita es retrobarà amb un antic amant seu.

La situació econòmica de l’estudi és lamentable i el Lluís i el Ricard decideixen cobrar-se els retards a la seva manera. El Xavi ha de buscar una solució per poder pagar als seus empleats i acabarà fent feines que no s’hauria imaginat mai.

El Xavi aconsegueix que el Serafí, l’amant de la tieta Paquita l’avali per a un préstec. Al banc es trobarà amb l’Agus, una mare soltera de 50 anys que li oferirà un crèdit i alguna cosa més.

Per fi les coses s’han normalitzat a l’estudi el Talpgràfic. Sembla que hi torna a haver feina i els hi arriba una oferta des de Madrid. Tots tres van a la capital per fer un prova. I, com tothom ja sap, el món és molt petit, i el Xavi, el Lluís i el Ricard s’hi trobaran antics amors… o algú més.

Al Lluís i al Ricard, els arriba una oferta de feina d’un important estudi de disseny, que intentaran amagar al Xavi. Mentrestant, ell, confiant en el seu equip, seguirà buscant feina per a la seva empresa; aquesta vegada haurà de dissenyar el pòster per un festival de cine gai.

El Xavi ha d’abandonar el seu pis. Li demanen un lloguer massa elevat i ha d’anar a casa d’algú altre. A part, ha de buscar acompanyant per la festa d’entrega dels premis LAÜS, on es retrobarà amb persones que feia temps que no veia.

Avui no vull explicar-vos res del que passarà al capítol, no vull fer cap broma, ni explicar cap acudit (i us prometo que no és per no parlar del “gatillazo” de la setmana passada, tema ja molt amortitzat en el facebook), ni tampoc vull avançar-vos res del que us trobareu al capítol dotze, que avui estrenem en aquest blog, ni tan sols escriuré la maleïda sinopsi per no espatllar-vos res amb spoilers innecessaris... Ja sé que sona a comiat, però és que avui pengem l’últim capítol... ...de la primera temporada. I per això avui és un dia molt especial.