Arròs Covat

Després de la mort de la tieta Paquita, el Xavi torna a la Verneda per viure amb els seus pares. Allà abandonarà el món del disseny per convertir-se en professor d’autoescola, com el seu pare. A part, rebrà unes trucades estranyes i misterioses...

Déu meu… No sé quants dies més podré aguantar viure amb els meus pares, però això és una tortura. Trobo a faltar tenir casa meva! Aquest matí he sortit de la dutxa i m’he trobat el meu cunyat, el rata, assegut a la tassa del vàter; el meu pare no deixa de parlar-me de Henry Ford i la meva mare em dóna un frenadol cada cop que entro a internet perquè “no agafi un virus”. No suporto casa meva. Però el pitjor encara ha de venir. Avui començo a donar classes a l’autoescola dels meus pares, i no sé com carai ho faré. No he conduït mai de la vida. Una vegada vaig pujar als autos de xoc del meu barri i encara no sé com, però vaig bolcar. El volant i jo estem discutits des d’aquell dia. I la tieta Paquita que encara no apareix. L’altre dia em va fer la sensació que em trucava…

Ara sí que he tocat fons… Per culpa de l’Emo aquella i els seus grans he estat a la presó. Jo! A la presó! Sense voler he destruït el Palau sant Jordi! És que tinc poders, però a la meva puta contra! Almenys estar una setmana entre reixes m’ha servit per poder tornar a treballar de disenyador gràfic… sí. He conegut el meu company de cel·la, el Joaquín, un paio molt maco. L’he ajudat a col·locar tots els pòsters de playboy a la paret, fins que hem tingut tota “la informació” ben ordenada. A la part dreta de la paret, les fotos de les playboy morenes, a l’esquerra, les rosses, i al centre, les pèl-roges. Però ja està, s’ha acabat. A partir d’ara només aniré cap amunt, remuntaré l’estudi, recuperaré la meva vida i recuperaré la Sònia. Un moment… Quantes vegades ho he dit, això? Crec que l’última vegada vaig acabar amb el peu d’una Emo a la boca… Prou! Aquesta vegada sí! Us ho prometo! REMUNTARÉ!

Ho veieu? Us vaig prometre que remuntaria. Per fi torno a treballar de dissenyador! Si, és veritat, a partir d’ara a l’estudi hi ha l’orellut fastigós del Borja, però què hi farem. Primer tema, solucionat, doncs. Ara queda un altre tema. Queda EL tema. Vull dir el de… a veure com ho puc explicar sense ferir sensibilitats? Sabeu quan coneixes algú i et cau molt bé i aneu a fer unes copes i al tornar a casa l’acompanyes i puges a casa seva i, de cop i volta, t’adones que aquella noia et cau molt bé i us ve de gust treure-us la roba i estirar-vos al llit i… ja sabeu vull dir… que vols estimar-la molt fort, que vols…, que vols FOLLAR, collons! Follar! M’agradaria… conèixer una noia. O dues. O potser tres. A la vegada. No és que sigui un acaparador, però és que em vull posar al dia. Ja ho sabeu, és molt de temps sense “fer els deures” i crec que ja seria hora. Crec que ja us he explicat de què anirà aquest capítol, no? Si, aquest va de sexe, sexe i més sexe! Disfruteu-lo! I del capítol, també!

Ufff…. Quin mal de panxa... Després de tot el que em va venir a sobre la setmana passada crec que necessito un descans. Vaig estar pensant si tancar tots els meus comptes a les webs per trobar parella. El pitjor de tot és que he trobat un fòrum de debat (no us diré quin) on es pot llegir la valoració que han fet de mi totes les dones amb qui vaig estar la setmana passada. M’han posat un 4,95 sobre 10! Però quins collons! M’han suspès. Què es pensen! Que sóc un alumne i passava un examen? La Sònia no es va queixar mai de mi! Sempre m’aprovava! Em posava sempre un 5,25. Bé, de fet, si que es queixava… Mai més em veuran a la xarxa! Mai! Per a mi aquest tema queda congelat! Criogenitzat! Ara només feina, feina i feina. S’ha acabat relacionar-me amb cap tipus d’ésser humà mentre no sigui per feina. Em sap greu, dones d’aquest món, però el Xavi Masdeu es retira del mercat per un temps! D’acord… no m’ho crec ni jo. Segur que d’aquí 10 minuts torno a estar capficat per alguna noia… Creieu que ho aconseguiré? Centraré la meva vida?

El Xavi sent alguna cosa per la Laura però... I la Laura pel Xavi? Tots hem desitjat algun cop poder veure com es viuen les coses des de l'altre costat. Descobrir la cara oculta de la lluna, resoldre el misteri de l'edifici Windsor, saber la veritat sobre el manuscrit de Voynich...ehem, ehem, en fi, ja m'enteneu.

El Xavi es sent estrany i està una mica preocupat. El que li passa és que està enamorat. En aquest capítol assistim a una enumeració de tot allò que fem quan just ens acabem d'enamorar. Són coses entranyables entre la teva parella i tu, però enganxifoses per la resta del món.

Un antic amic de la Laura, en Paul, es quedarà uns dies a viure a casa de la Laura i en Xavi. En Paul és una estrella de rock que encisa totes les dones. Tot sembla correcte fins que el Xavi s'adona que en Paul i la Laura van estar junts i potser encara queda alguna cosa per resoldre.

Una nit de tempesta, la llum marxa de casa del Xavi i la Laura. Per passar l'estona el Xavi decideix llegir un dels seus llibres favorits, un dels grans clàssics de la literatura il·lustrada universal.