Sense Ficció

La història de superació de l'Albert Casals, un jove d'Esparreguera de vint anys que viatja amb la seva companya, l'Anna, fins als antípodes de casa seva, Nova Zelanda, sense diners, equipatge, ni poder caminar. Això sí, viatgen carregats amb la seva imaginació i molt de coratge.

Una dona cega que afronta una operació crucial, una actriu que interpreta la darrera escena de la seva obra, un pilot d'avioneta que s'emociona amb el seu últim vol, un àrbitre que xiula l'últim partit i una parella a punt de tenir el seu fill: cinc trams de vida de cinc persones que no tenen cap relació entre si. "Una hora i mai més" és un documental de producció pròpia dirigit per Carles Bosch.

Ha passat per dos rescats econòmics però Grècia, tot i que Europa no ha descartat el tercer rescat, camina cap a una certa recuperació econòmica. El documental pren com a símbol i punt de partida l'avinguda Patision.

La feina dels metges forenses ha esdevingut en els últims anys protagonista de moltes pel·lícules i sèries televisives, però continua sent una pràctica mèdica força desconeguda i carregada de tabús amb una realitat que té poc a veure amb els escenaris de ficció que coneix el gran públic. Quinze forenses asseguts davant d'una càmera per parlar del que senten cada dia quan s'enfronten als límits de la vida i de la mort no és una cosa que es vegi cada dia. El resultat és un testimoni clar i directe que serveix de fil conductor per fer un viatge als escenaris habituals de treball: les sales d'autòpsia, les guàrdies, els judicis. Però un viatge en el qual el que impacta no són les imatges sinó els sentiments que els protagonistes experimenten en treballar i que expliquen sense pors tot barrejant moments i records que mai fins ara havien explicat a ningú.

Aquest "Sense ficció" posa al descobert la relació de llunyania i odi que, històricament, Barcelona ha mantingut amb la mítica muntanya, malgrat la seva proximitat física. De la mà de Lluís Permanyer, es descobreix com Montjuïc desperta l'inconscient dels barcelonins en recordar com cada vegada que els ciutadans s'han rebel.lat contra el poder, els canons instal.lats a la muntanya han estat els encarregats de bombardejar-los i el castell els ha empresonat. Lluís Permanyer guia l'espectador en un viatge històric i apassionant en què dóna les claus per desxifrar per què una relació que va començar com una història d'amor s'acaba transformant en odi i desconfiança. L'escriptor i cronista l'ajudarà a entendre els motius pels quals Montjuïc, geogràficament dins de Barcelona, està psicològicament tan allunyada dels barcelonins, que només s'hi acosten en esdeveniments puntuals.

El mercat dels Encants forma part de la identitat de Barcelona, és un microcosmos amb vida pròpia que ha canviat d'ubicació al llarg del temps. Cada dia, centenars de paradistes, clients, turistes i curiosos passegen pels seus passadissos, buscant alguna cosa. Hi ha qui busca productes quotidians, d'altres antiguitats, roba de segona mà o andròmines de tota mena, color i origen. Aquesta diversitat és l'essència d'aquest caos endreçat que ha esdevingut els Encants, que el juny de 2013 va traslladar-se a una nova ubicació.

Entre el 1956 i el 1963 més de 14.000 persones van contraure la pòlio a Espanya. Unes 2.000 van morir i la resta van quedar amb greus seqüeles que els han afectat tota la vida. Totes aquestes víctimes es podien haver evitat perquè ja hi havia un remei eficaç contra la pòlio, la vacuna Salk injectable primer i després l'oral Sabin. Però les autoritats franquistes no van fer cap campanya de vacunació massiva i gratuïta, només les persones més properes al règim o amb més recursos econòmics es van poder vacunar. El criteri econòmic va imperar sobre el benestar de la població. Més tard, la lluita entre famílies polítiques del franquisme pel control de la sanitat va endarrerir l'aplicació d'una vacuna que hauria pogut salvar tantes vides, com va passar a molts països, inclòs el veí Portugal del dictador Salazar.

En pocs anys han passat de col·laborar en el restaurant familiar d'un barri de Girona a ser considerats uns autèntics herois de la cuina. De servir plats casolans a ser admirats per la creació culinària, aquella que inventa nous gustos, que combina nous sabors. Aquesta ha estat la trajectòria dels germans Roca de Girona, aclamats a tot el món. "Sense ficció" proposa una mirada a l'esfera més personal de tres germans que, des de fa anys, han unit esforços, sense renunciar als seus orígens, per portar El Celler de Can Roca al capdamunt: a ser considerat el millor restaurant del món. Com ha estat la trajectòria que ha dut els tres germans que han viscut a la cuina gran part de la seva vida a ser considerats els millors?

Històries aparentment inconnexes que es creuen a la perifèria de Barcelona han servit a Neus Ballús per construir aquest retrat commovedor de la vida que bull als afores de les grans ciutats, entre camps, autopistes i polígons industrials.

Pere Casaldàliga és d'aquelles persones que han marcat la societat catalana des de la distància. La història d'un bisbe rebel al Mato Grosso, al Brasil, enfrontat als poderosos i amenaçat de mort per la seva denúncia social.

Després de jubilar-se, Josefina Castellví va decidir enfrontar-se als fantasmes del passat i tornar a l'Antàrtida, el paradís perdut dels anys més intensos de la seva vida.

Al "Sense ficció", set protagonistes de diferents edats -coneguts i anònims- parlen de la seva joventut i de la de tots nosaltres. De les seves il·lusions i frustracions. I de les nostres. De la història social del país. On els ha portat, on ens han portat, els nostres 20 anys? Als 20 anys, FUTUR s'escriu en majúscula. Tenir 20 anys és sinònim d'il·lusions i energia. A cada època, i a cada conjuntura, corresponen els seus projectes. I les seves lluites per aconseguir-los. "On paren els teus 20 anys?", un documental de producció interna de TV3. Les set persones ens guien en aquest itinerari vital personal però també col.lectiu són: la cantant Mayte Martin, l'advocada i líder feminista Lídia Falcón, l'il·lustrador Miquel Fuster, el viticultor René Barbier, el pescador Jordi Pons, l'estudiant Pilar Puig i el pagès i carnisser Agustí Porta.

De les adopcions se n'ha parlat molt i se n'han fet molts estudis i reportatges, però mai s'havia donat la paraula al col·lectiu de nois i noies adoptats. Ara, els protagonistes expressen els seus sentiments més íntims i narren la seva pròpia història. Alguns d'ells viatgen als llocs on van néixer, d'altres aconsegueixen l'accés als documents que expliquen els seus orígens i molts prefereixen no indagar en el seu passat.

El català Óscar Sánchez va ser condemnat a 14 anys per tràfic de drogues a Itàlia. Tres periodistes demostren que va ser víctima d'un nou sistema d'extradició europeu, creat amb presses després de l'11 de Setembre.

El documental ofereix una mirada intensa i calidoscòpica sobre un dels llocs més singulars de l'Europa actual, analitzant els canvis viscuts els darrers vint anys, així com els reptes actuals i les perspectives de futur d'aquesta històrica terra de pas. Una mirada externa, però alhora interna del director del documental, que durant set anys va treballar a la duana de la Jonquera.

El 21 juliol del 2009 hi va haver un dels pitjors incendis de Catalunya. Va cremar bona part del massís del Port, a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta. Van ser dos dies de foc intens que van provocar la mort de cinc bombers.