En Jair i en Peyu arrenquen la tercera temporada amb un dubte existencial: ¿val la pena seguir fent bricolatge per amor a l’art o seria millor crear una empresa i començar a guanyar algun calé? De seguida s’imaginen la vida que podrien dur si tiressin endavant Bricoheroes, SA. La idea de construir un clauer queda enrere i el que fan és comprar una pickup per a l’empresa. Bé, realment no se la compren, els hi deixa un amic. Es veu que l’Isidre Esteve li devia un favor a en Jair i li deixa una Toyota Hilux, com les que condueix ell quan va al Dakar. Els Bricoheroes personalitzen el vehicle i construeixen uns calaixos per poder posar-hi les eines. Ara podran oferir els seus serveis a domicili.

Els nostres Bricoheroes volen construir una urna per no guardar les cendres dels difunts de qualsevol manera. No es posen d’acord en quin material és el més idoni i decideixen fer-ne una cadascun. En Jair optarà per la ceràmica i en Peyu, evidentment, per la fusta. El capítol es converteix en una competició entre en Peyu i en Jair sobre qui farà la millor urna. Val a dir que la idea de fer l’urna ha sigut d’en Jair, que fa poc ha perdut un familiar i ara vol donar-li la pau que es mereix, i que no ha tingut en vida.

En Peyu i en Jair estan preocupats: Bricoheroes, SA no acaba d’arrancar. En Jair opina que la cosa no rutlla perquè els falta un petit despatx per poder agafar els encàrrecs. Després d’una discussió amb Els Amics de les Arts sobre si és bo muntar un negoci amb amics, els nostres Bricoheroes fan un cop de cap, retiren els dipòsits de gasoil del taller i construeixen una petita oficina. En Peyu continua sent el múscul de l’empresa i en Jair passa a portar la part d’administració.

Es preveu que sigui una nit tranquil·la, en Peyu i en Jair es disposen a construir una prestatgeria de fusta. Ho fan sense cap tipus de pressió, el moble és per a ús intern de l’empresa. De cop, però, una trucada trenca el silenci del taller. És un client!, el primer client! Un espectador de YouTube els ha comprat la prestatgeria que estan construint. Hi ha nervis al taller, el client és de Barcelona i sembla un paio d’allò més esquerp.

Després de l’èxit assolit a Can Monzó, la Universitat de Girona contracta els serveis dels nostres Bricoheroes perquè instal·lin una taula de pícnic al claustre de la Facultat de Lletres. En Peyu té molts dubtes, ja que pensa que una taula de pícnic farà que els estudiants no vagin a classe i comencin a jugar a cartes compulsivament. En Jair, en canvi, està a favor que el claustre tingui ambient de campus universitari, de fer classe a l’aire lliure i que els estudiants experimentin amb opiacis.

Torna a sonar el telèfon del despatxet. Aquest cop l’encàrrec és de Josep Maria Mainat. Vol instal·lar càmeres de vigilància i sistemes de seguretat a casa seva per evitar ensurts. En Peyu i en Jair intenten instal·lar-li càmeres però finalment opten per un sistema mecànic un pelet més rudimentari, que recorda els invents mítics de Macaulay Culkin a la pel·lícula “Sol a casa”.

Ja és un clàssic de cada temporada dedicar un dels capítols al món de la cuina. En aquest cas opten per la rebosteria. En Peyu i en Jair construiran una estructura metàl·lica i faran un gran pastís per acabar portant-lo a un casament. Un casament REAL. Els Bricoheroes han sigut contractats per fer el pastís de casament d’una afortunada parella. Com sempre que hi ha capítol de cuina a “Bricoheroes”, en Nandu Jubany, el nostre càmera més llepafils, és probable que aparegui per fer algun comentari.

A la primera temporada en Peyu i en Jair ja van ensenyar-nos a construir un hort urbà, però ara ha arribat el moment de cultivar a l’engròs. El problema és que amb aquest fred poca cosa es pot cultivar a l’aire lliure. En Peyu vol construir un hivernacle per tenir tomàquets tot l’any, mentre que en Jair sembla que té altres negocis per aprofitar l’hivernacle. Però a Bricoheroes, SA no tot són flors i violes, comencem a descobrir el terrible secret que en Jair guarda dins del seu despatxet. Podria ser que l’empresa s’hagués convertit en una empresa pantalla?

Qualsevol petit negoci sap que per Nadal les comandes dels clients es dupliquen. Els Bricoheroes no atrapen la feina, ara és l’il·lustríssim alcalde de Muntanyola qui els ha encarregat la decoració nadalenca de la metròpolis. Contretament és un sol llum de Nadal que anirà penjat a l’església. Però compte, perquè el llum fa vora dos metres d’alçada, estem parlant de mides industrials! En Peyu i en Jair s’arremanguen i accepten el repte. Ens ensenyaran a construir il·luminació nadalenca i es desplaçaran amb la seva pickup fins a la “capital” osonenca per fer-ne la instal·lació.

En Peyu i en Jair restauren un antic billar. Aquest cop no és cap encàrrec de cap client. Els BricoHeroes tornen a l’essència del programa: el bricolatge per plaer, per amor a l’art. A més a més, és Nadal i el garatge d’en Peyu, tot i ser un lloc fosc i humit, s’ha convertit en un lloc ple de màgia, on poden passar coses extraordinàries. Aquest ambient fa que en Peyu i en Jair es posin tendres i vulguin reviure el mític programa de TV3 “Nadal a 3 bandes”.

Any nou, vida nova. Els Bricoheroes han de renovar el seu bricolatge, adaptar-se als nous temps, a les necessitats canviants dels clients. D’aquesta manera, en Peyu i en Jair decideixen fer un calendari Waldorf per a la canalla. Per a tothom qui no ho sàpiga, el calendari Waldorf és un invent del diable que fa que els nanos surtin més espavilats (en teoria). És un calendari sense números, sense dies de la setmana; un calendari que es regeix pels colors, per les formes geomètriques, per la intuïció del nano i la ruqueria dels pares.

A la segona temporada en Peyu i en Jair van arrencar construint una caseta per al gos. Més tard van ensenyar a fer un gimnàs per als gats perquè tothom tingués la seva mascota contenta. Ara és el torn dels que tenen peixos. En aquest capítol ens ensenyaran a construir un moble per posar-hi l’aquari al damunt. També ens faran propostes per decorar i omplir l’aquari perquè els peixos s’hi trobin còmodes. Compte perquè l'encàrrec ve donat per una nissaga catalana molt important, els clients més “VIP” dels BricoHeroes, una gent que vol mantenir-se en l’anonimat.

En Peyu i en Jair reben un encàrrec d’una important empresa de disseny de Barcelona. Tot i que aquests dissenyadors tenen projecció internacional, deuen ser uns hipsters del Poblenou que acaben de començar, perquè ni en Peyu ni en Jair han sentit a parlar d’aquest tal Xavier Mariscal. Aquest dissenyador serà un client difícil perquè vol una prestatgeria un pèl estrambòtica. Els BricoHeroes són massa tradicionals per a aquest tipus de mobles tan arriscats.

Qualsevol programa de bricolatge necessita els seus tocs de jardineria. A cada temporada en Peyu i en Jair han dedicat alguns capítols a arreglar el jardí: posant-hi una pèrgola, canviant la barbacoa, construint-hi un sorral... Ara volen decorar una de les parets amb un jardí vertical fet de palets reciclats. Aquest capítol no és cap encàrrec de ningú, sinó que en Peyu el vol instal·lar a casa seva. Això farà que en Jair torni a estar gelós, ja que en Peyu s’està tornant a fer la casa nova amb els diners de tots els catalans.

Capítol clàssic, capítol íntim: de bricolatge, de fusta i pintura, de construir un joguet. Concretament un joguet de postguerra: un cavallet balancí de fusta. En Peyu s'ha entossudit a fer un burro català enlloc d'un cavallet. Superada aquesta discussió inicial, els Bricoheroes construeixen un bonica joguina que serà pintada per Pilarín Bayés. Inicialment el balancí era un regal dels Bricoheroes a la mainada del poble, però en Jair s'adona que aquí hi pot haver negoci i al final es fa firaire.