És un fet que, arran de la catàstrofe de la DANA, la joventut ha donat una lliçó de solidaritat a la societat. Tan gran ha sigut, que els reconeixements públics no han tardat a arribar com el Premi de Convivència Manuel Broseta. La societat no esperava una actitud tan positiva dels més joves? Per què? La magnitud de la catàstrofe ha impulsat els joves a ser tan solidaris? O, potser, ja ho eren i no n’érem conscients? Ara, que la societat ha sigut conscient de la solidaritat de la joventut, continuarà tot igual o este “descobriment” marcarà un abans i un després? Per a saber com ajudar la joventut, a més de vore-la, també caldrà escoltar-la. FEM ZOOM EN LA GENERACIÓ DE FERRO
