El Jordi pretén segellar l’amor de la seva estimada amb un casament. Però ella no busca la mateixa cadena de presoner. Aquest conflicte esquitxa als amors líquids i poc estables de les parelles amigues. Per sort prenen un vermut, cosa que sempre anima l’ànima.

Els complexos del Deivid afloren quan reconeix que no té carnet de conduir. Ha deixat pendent a la vida tantes coses. Alguna erecció mal dirigida també forma part de la llista de deutes que intentarà adreçar.

El Robert busca ser algú amb reconeixement social, una entitat admirable, però haurà de limitar-se a acceptar que és un més dins de la grisos d’homínids que habiten Barcelona. El mecànic és potser el profeta més lúcid que el pot guiar en aquesta descoberta d’un mateix.

Quan deixem algun mal físic sense resoldre, a l'esfínter anal, per exemple, pot portar problemes seriosos. Però encara pot ser més seriós compartir-ho amb els amics i intentar entre tots trobar la solució del mal del cul. Tothom és metge mentre no es demostri el contrari.

Intentar comprar la parella amb regals és una pràctica ancestral. Regalem per ser mereixedors d’amor, no per fer feliç a l’altre sinó per fer-nos feliços nosaltres mateixos. I el petit protocol del regal pot ser tràgic si no tenim les idees clares. Res paralitza tant l’humà com l’excés de possibilitats. Riem, abracem-nos, morim plegats.