30 minuts

Reportatge sobre el port de Barcelona i la gent que hi treballa. Els pràctics, estibadors, guàrdies civils i policies guardamolls fan una feina sovint desconeguda, però dura i amb un risc molt alt. Al costat del moviment de mercaderies que fa del port de Barcelona un dels principals del Mediterrani, s'ha generat una indústria turística centrada en els creuers de luxe que cada dia genera més recursos. Les instal·lacions del port, malgrat renovar-se constantment, estan saturades i necessiten una nova ampliació per afrontar el futur.

Durada:29 min 27/09/1998 Una vintena d'associacions tenen un quarter general a l'anomenada Maison des Ensembles, 'la casa de tothom', un antic edifici ministerial abandonat que s'ha convertit en el símbol i el centre neuràlgic de tots els moviments de l'esquerra radical. Hi planen totes les accions, s'hi ha instal·lat una universitat alternativa, s'hi preparen àpats per als indigents, hi ha oficines d'ajuda als sense papers i als sense sostre, hi editen un diari i hi han instal·lat una cadena de televisió pirata que emet cada vespre. Es tracta d'un univers de radicalitat gestionat assembleàriament i amb una vocació clarament marginal, però a partir del qual es genera una dinàmica que preocupa el govern francès.

Anàlisi de les conseqüències de traslladar una espècie animal del seu medi natural a un altre no habitual seguint el cas concret del cranc vermell americà de riu (anomenat científicament "Procambarus clarkii"), introduït a espanya a principis del anys 70 des dels aiguamolls del sud de Louisiana, d'on es originària aquesta espècie. L'animal, amb el temps, s'ha escampat per totes les zones humides de la península i ha causat grans problemes a les zones arrosseres. Als Estats Units, el "red swamp crawfish", o cranc vermell dels aiguamolls, és un important recurs econòmic i és un símbol de la cultura cajun, una minoria d'origen francès que viu a l'estat de Louisiana, però al Delta de l'Ebre o a l'Albufera de valència s'ha convertit en un problema ambiental greu. Aquest crancs foraden la terra, fan malbé el sistema de conducció de l'aigua dels arrossars. A més, el cranc també ha fet que s'incrementi l'ús de pesticides.

Reportatge sobre el sentiment nacionalista en el món rural basc. L'acció se centra en la fira agrícola de Guernica, on conflueixen els diferents habitants del món rural: els ramaders que hi van per exhibir el bestiar i comercialitzar-lo, els venedors de productes típics de la terra, com ara el txacoli (vi), els bertsolaris (improvisadors de versos populars) i els esportistes autòctons (aixecadors de pedres i els tronkolaris, talladors de troncs). A través d'entrevistes a diverses persones, que expliquen com viuen i com senten, es fa un retrat de l'estat d'ànim que viu Euskadi després de la treva, i es comparen els diversos conceptes que els bascos tenen de la pròpia identitat: des del nacionalisme moderat a la justificació d'ETA. També es parla de les dificultats per als bascos que no comparteixen el sentiment nacional de la gran majoria. En el món rural --a diferència del que passa a les grans ciutats-- gairebé tots els municipis tenen pocs regidors no nacionalistes.

La detenció, a Londres, del senador vitalici xilè Augusto Pinochet, i la petició d'extradició per un possible judici posterior reclamats per l'Audiència Nacional Espanyola ha evidenciat que la societat xilena encara té oberta la ferida provocada pel cop d'estat i la repressió de més de setze anys de dictadura. El reportatge recull les opinions dels que justifiquen raons de sobirania nacional per evitar el processament del general i entenen com un mal necessari el cop d'estat de l'onze de setembre de 1973, i també mostra la posició contrària, la d'aquells que des de posicions d'esquerres propugnen la necessitat d'una segona transició democràtica que es basi en la justícia i la veritat.

Recorregut per les autonomies de Castella-la Manxa, Navarra i Catalunya i entrevistes als seus habitants, amb motiu del 20è aniversari de l'aprovació en referèndum de la Constitució Espanyola del 1978. Les entrevistes se centren en la vigència de l'estat de les autonomies i en l'eventual reforma de la Constitució.

La conca minera de la regió siberiana de Kemerovskaia és un clar exemple de la greu situació de deteriorament que viu l'economia russa. L'any 1991, durant una visita en campanya electoral, Borís Ieltsin va prometre millores i una reactivació econòmica. Ara, els miners demanen la dimissió del president rus. A la ciutat de Kissiliovsk, només resten obertes tres de les deu mines que hi havia fins fa poc. Les mines s'han privatitzat, els miners no cobren des de fa mesos i, per tant, l'administració local no pot recaptar impostos per pagar els funcionaris. Les ajudes internacionals per a la reconversió es perden per la corrupció generalitzada. La gent, com per exemple els Schwartzkopf, que serveixen de fil conductor per al reportatge, ha de sobreviure produint menjar als seus horts i venent coses als mercats ambulants.

Els huracans "George" i "Mitch", que han afectat el Carib i Centreamèrica, han generat un corrent de solidaritat sense precedents a Espanya. La gran quantitat d'ajut humanitari, sigui econòmic o en forma d'objectes, ha estat canalitzada a través de diverses ONG. El reportatge segueix el camí d'aquests enviaments fins a la seva distribució i les diverses vicissituds en tres països: la República Dominicana, Nicaragua, on el govern ha rebut fortes crítiques per la seva omissió dels més necessitats a l'hora de repartir l'ajut, i Hondures, on s'ha viscut un fenomen d'unitat i solidaritat entre la població per fer front a la tragèdia.

Seguiment d'una parella que després de sis anys de casats i de diversos tractaments de fertilitat es va decidir per l'adopció a Colòmbia. Després de 3 anys i mig, i de passar per una autèntica cursa d'obstacles, de tràmits burocràtics i exàmens, aquesta parella ha pogut veure complert el seu desig de ser pares. Un equip del programa ha acompanyat en Joan i la Teresa, des de pocs dies abans de l'adjudicació de la criatura, la Sandra, una nena de 9 mesos, fins a la festa del seu primer aniversari. Dos mesos i mig en què la parella explica la complexitat de sentiments i de vivències personals que hi ha al voltant d'una adopció.

Reportatge centrat en l'aeroport de Barcelona per conèixer el funcionament d'una infraestructura estratègica per on passen 17 milions de persones anuals i que, en un futur immediat, en rebrà més de 20 milions. Seguiment dels moviments d'una companyia aèria (Spanair), d'un pilot i d'un controlador per conèixer quins són els àmbits de competència i de responsabilitat de cadascun d'ells.

A la comarca del priorat, que fins fa pocs anys era una de les més pobres del país, s'estava despoblant i s'arrencaven les vinyes, ara es viu una gran revolució. Els vins del Priorat triomfen arreu del món, on són valorats pels experts com l'últim gran descobriment en l'àmbit dels vins de qualitat. La comarca s'està transformant i és visitada per especialistes internacionals. La producció de vins de qualitat en collites que, fins i tot, es venen a dos anys vista, està capgirant completament el procés econòmic i demogràfic.

Reconstrucció de les últimes actuacions de la Guàrdia Civil per aclarir el segrest de la farmacèutica d'Olot Maria Àngels Feliu, que han conduït a les detencions del policia local d'Olot Antonio Guirado, de José Luis Paz, veí de Camprodon, i del matrimoni format per Ramon Ullastre i Montserrat Teixidó, propietaris de la casa de Sant Pere de Torelló on sembla que Maria Àngels Feliu es va estar 492 dies captiva. El reportatge mostra l'obtenció d'algunes pistes arran de les declaracions de M. A. Feliu a la Guàrdia Civil, que van confirmar que la zona on va estar captiva era Osona.

Recorregut per algunes de les escoles rurals catalanes i pels mètodes que els mestres utilitzen per educar alumnes de diferents edats a la mateixa aula. L'existència de grups heterogenis no repercuteix negativament en els coneixements i les relacions socials dels alumnes, i sovint l'escola rural porta a terme actes i propostes pedagògiques pensades directament per als seus alumnes, de manera que la innovació pedagògica no depèn de la infraestructura de l'escola, sinó de la iniciativa personal dels professors. La creació del Secretariat d'Escola Rural de Catalunya lluita pel manteniment de les escoles rurals.

Centenars de milers d'albanokosovars han fugit aquestes últimes setmanes de Kosovo, escapant-se de la guerra dels serbis, en el que s'ha convertit en l'èxode més gran des de la segona guerra mundial. Famílies, algunes de senceres, i d'altres de dividides, arriben amb el mínim a Albània, el país més pobre d'Europa, que s'ha vist desbordat pels refugiats. Diversos refugiats expliquen a les càmeres com han pogut fugir i el que els han fet els serbis.

Un any després de l'abocament tòxic provocat per la ruptura de la bassa de residus de la mina d'Aznalcóllar, que va negar cinc mil hectàrees de la conca del riu Guadiamar i va arribar a les portes del parc de Doñana, l'empresa suecocanadenca Boliden ha tornat a obrir l'explotació minera. La reobertura s'ha fet enmig d'una polèmica entre miners, empresa i administracions, d'una banda, i ecologistes i gestors dels espais naturals, de l'altra. Un tercer col·lectiu afectat és el dels pagesos, que han vist o veuran expropiades les seves terres, considerades massa contaminades per a l'ús agrícola. La reobertura de la mina ha suposat per a uns la salvació de dos mil llocs de treball directes i indirectes. Per als ecologistes, el fet representa l'activació d'una nova bomba de rellotgeria que pot acabar posant fi a un parc nacional que és patrimoni de la humanitat. Els estudis científics sobre la situació actual de l'ecosistema difereixen molt segons qui els hagi fet.

Montenegro forma, juntament amb Sèrbia, l'actual república de Iugoslàvia. Però el seu president, Milo Djukanovic, ha intentat mantenir la república al marge del conflicte de Kosovo, que enfrota sèrbia amb l'OTAN. Mentrestant, la presència creixent de l'exèrcit iugoslau a Montenegro i la pressió sobre els seus polítics estan fent créixer el temor d'un cop d'estat. La policia montenegrina defensa l'actual presidència, i el país continua dividit entre els que volen mantenir-se neutrals i els que defensen Milosevic i volen entrar a la guerra. Als carrers s'hi viu la tensió. La situació que hi viuen els refugiats albanokosovars és cada cop més incerta.

Seguiment durant deu dies dels jugadors de l'equip de rugbi de l'USAP de Perpinyà, tant entrenant-se com jugant, de directius, tècnics i seguidors, per mostrar l'explosió d'identitat catalana que s'ha format al voltant d'aquest club: els seguidors porten gorres i samarretes amb el lema "Fiers d'être catalans" ("orgullosos de ser catalans"), l'estadi s'omple de senyeres, els himnes que sonen són "L'estaca" i "La Santa Espina" i s'han canviat els colors tradicionals del primer equip -blau cel i blanc- pels de la senyera catalana. En definitiva, encara que s'expressin en francès, són una mostra de la pervivència de la identitat catalana a l'altre costat de la frontera.

L'illa de Formentera depèn econòmicament del turisme. A l'hivern, només hi queden els residents que hi viuen tot l'any: són els mesos en què el ritme de vida és tranquil, amb poca gent. Una vintena de persones, entre autòctons i forasters, en parlen, comparteixen com és la vida a l'illa i aborden els reptes que han d'afrontar.

Reportatge sobre dues famílies de refugiats albanesos que han estat acollides a Catalunya (Tiana). Una de les famílies té cura dels nebots, que no tenen cap notícia dels seus pares; l'altra ha estat evacuada a Espanya perquè necessiten atencions mèdiques. Tots han estat més d'un mes en un camp de refugiats a Macedònia, on es fa un seguiment de la seva vida quotidiana. Tant ells com altres refugiats expliquen la neteja ètnica que s'està fent a Kosovo, i el seu èxode. Mitjançant entrevistes als refugiats i als cooperants internacionals coneixem la situació en els camps. També es fa una anàlisi de la situació a Macedònia, que no vol acceptar més refugiats perquè tenen por d'un conflicte ètnic si augmenta més el nombre d'albanesos del país, al qual ja n'han emigrat uns quants milers. El reportatge acaba amb les opinions dels refugiats acollits a Tiana sobre el futur i sobre l'acord entre l'OTAN i Milosevic.

Reportatge sobre els primers vuit dies que van seguir l'acord de final de la guerra de Kosovo. Es mostra la retirada de l'exèrcit iugoslau i els paramilitars serbis, el buit de poder d'abans de l'arribada de les tropes de l'OTAN de la KFOR, l'arribada de les tropes russes a Pristina, el desplegament de l'OTAN i la tornada de la guerrilla albanesa de la UÇK. Paral·lelament al moviment militar frenètic que això representava, l'equip de TV3 va filmar les destrosses de pobles i ciutats, i testimonis d'albanokosovars que sortien dels amagatalls i explicaven els seus patiments amb els paramilitars i soldats serbis. També es mostra el temor de la població sèrbia pel que pogués passar, que els va fer començar a fugir de casa. L'últim dia, els primers refugiats albanesos tornen a Kosovo.

Diversos grups d'investigadors catalans estan treballant en la recerca d'indicadors del canvi climàtic i en l'aplicació de models a la conca mediterrània, des que fa poc més de deu anys es va sentir el primer crit d'alarma coincidint amb el creixement del forat de la capa d'ozó a l'atmosfera. Amb l'augment dels recursos dedicats a la investigació del clima s'ha incrementat el coneixement de la complexitat del sistema climàtic, però alhora creixen les incerteses sobre els impactes d'un possible canvi climàtic en els ecosistemes naturals i les formes de vida dels homes. L'activitat humana pot estar desestabilitzant el clima amb l'emissió de gasos a l'atmosfera, però és precisament l'home qui pot modificar la vida de les següents generacions i del conjunt de sers vius del planeta.

En les eleccions municipals del 1999, el GIL, Grupo Independiente Liberal, liderat per Jesús Gil, va obtenir molt bons resultats en diversos municipis de la costa de les províncies de Màlaga i Cadis. El GIL va guanyar a la Línia de la Concepción i va ser la força més votada a Ceuta, encara que l'alcaldia continua en mans del PP. El reportatge entrevista els candidats del GIL i d'altres partits polítics i analitza la situació social i econòmica d'aquestes dues poblacions intentant explicar per què el GIL ha pujat tant malgrat els processos per corrupció i les sospites de connexió amb grups mafiosos que pesen sobre Jesús Gil.