La Renaixença

El primer capítol de "La Renaixença" està dedicat al barret de copa! És una peça de roba que ja està en desús i que nosaltres, com a bons renaixentistes, volem reivindicar. Com que és el primer dia, ens hem vist valents i hem convidat Els Catarres perquè pugin al nostre escenari. La cirereta del pastís serà la història per passejar el gos, una petita radionovel·la on escollim un gos de l'audiència i el passegem per un fet històric de la humanitat. En aquesta ocasió, el portem a visitar Pompeia durant l'erupció del Vesuvi.

Dediquem el segon capítol de "La Renaixença" al paper de vàter, un dels pocs objectes que segurament ens posa a tots al mateix nivell. Ens visita la "sàvia per conèixer", la Marina Casanelles. És ensinistradora de gossos especialitzats en la detecció d'explosius, drogues, rescat de persones... i ha decidit venir-nos a visitar amb en Ratatouille, un chihuahua que detecta marihuana. Acabem el programa amb una nova història per passejar el gos: sortim amb en Rumbo per la Barcelona del 1909, durant la Setmana Tràgica.

Dedicar un capítol a la roda pot semblar un bàsic, però també és arriscat. Perquè la roda no es va inventar per als vehicles, sinó per a joguines de la canalla. També us donem consells per si un dia heu de canviar una roda, que aquestes coses no se sap mai. Coneixem en Josep Canudas, un tanatopràctic que ens explica per què és millor treballar amb morts que amb vius. Si vau escoltar l'últim capítol, el gos que traiem a passejar us ha de sonar: en Ratatouille, un gos que detecta la marihuana. El portem a un lloc on segurament no li falta feina: el festival de Woodstock de l'any 1969.

L'últim capítol de "La Renaixença" d'aquesta primera setmana el dediquem a l'aspiradora, un objecte que va néixer amb tots els ets i uts del masclisme i que, amb el temps, s'ha convertit gairebé en una nau espacial. Mai estarem tan a prop de la Julia Roberts com en aquest capítol, perquè xerrem amb la Mercè Montalà, la seva dobladora. Sabíeu que "Pretty Woman" no està doblada al català? I no ens descuidem de la nostra petita radionovel·la: sortim a passejar el gos per la batalla de Stalingrad.

Encetem la segona setmana de "La Renaixença" parlant sobre els mitjons. Qui no ha perdut un mitjó en el temps que passa entre que te'l treus fins que l'estens després de la rentadora? On han anat a parar tots aquests mitjons? Ho intentem descobrir. Parlem amb en Manel Alías, que no vol que se'l recordi com el corresponsal que va cobrir la guerra de Rússia i Ucraïna. Li hem demanat que ens expliqui com vol que el recordem. Acabem el programa passejant en Crus Baldiri, un gos de Sabadell, per Manhattan l'any 1626, quan es va vendre per 24 dòlars.

El bolígraf és el protagonista d'aquest capítol. Esperem que us sorprengui tant com a nosaltres que el puguem fer servir perquè un enginyer hongarès va veure uns nens jugant a bales en un carrer amb bassals. Parlem amb la Carme Bassa, artista responsable de fer els quadres que decoren les cases, els bars i els restaurants de les sèries més mítiques de TV3: "Com si fos ahir", "El cor de la ciutat", "Nissaga de poder"... Acabem amb un nou capítol de les històries per passejar el gos: portem en Bax, de Vic, per la batalla de Waterloo, el 1815.

Aquest capítol el dediquem al tamboret. Un objecte ben senzill, però que no falta mai enlloc. En podem tenir a la cuina, però també al lavabo, i mai fa nosa. Què va ser abans, el tamboret o la cadira? Ens visita el Ferran Palau, i no només xerra amb nosaltres, sinó que també comparteix escenari amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück per fer una versió d'"Estimar-te és com un joc". Per acabar, anem fins a la costa gallega per viure el desastre del Prestige mentre sortim a passejar amb la Nana, una gossa que viu a Tasmània.

El pluviòmetre és l'objecte protagonista d'aquest capítol. Es pot convertir en una obsessió (si és que plou), sobretot si ets dels que envia fotos a l'espai d'"El temps". Ens visita l'actor Toni Albà. No sabem com, però hem acabat fent una escena d'"Els Pastorets", de Folch i Torres, en ple mes de setembre. A més, portem a passejar el gos per l'accident de les 24 hores de Le Mans del 1955. Hi portem el Rex, un gos que va tenir... un accident automobilístic.

Ens hem atrevit a dedicar un capítol al disc de vinil. I per això tant pot ser que siguem uns romàntics com que passem a ser considerats uns hípsters. Hem convidat una de les veus de les comarques catalanes: la periodista Núria Bacardit, amb qui parlem sobre si fora de Barcelona passen coses o són tot històries inventades. A "Històries per passejar el gos", viatgem amb la Neu, una gossa de Sant Hilari Sacalm, fins a l'any 1987. Passegem per la plaça Roja de Moscou, on hi va haver l'aterratge d'una avioneta en plena guerra freda.

El corbatí s'ha de reivindicar, per això hem decidit dedicar-li un capítol. Corbatí, que no "pajarita". Sobretot per això l'hem triat. Ens visita un savi per conèixer, el Gil Carbonés. És el millor jugador de horseball del món! De fet, ho ha sigut quatre vegades. Per què no obre les notícies? Què s'ha de fer per ser el millor del món en alguna cosa? Sortim a passejar el gos per la ciutat de Londres el 1814, quan hi va haver una gran inundació de cervesa. Un somni per a alguns, un desastre per a d'altres.

El parallamps potser és dels objectes amb més ego, perquè el seu nom diu, literalment, per a què serveix. Per aquest motiu mateix li dediquem un capítol de "La Renaixença". I perquè ens salva de morir socarrimats, òbviament. Ens visita l'Oriol Salvador, un amant i apassionat de l'esgrima antiga. Segur que, igual que nosaltres, no sabíeu que n'hi ha una d'antiga i una de moderna. Al capítol d'"Històries per passejar el gos", anem amb en Nano fins a les Bahames, on se celebra un festival de música de luxe: el festival Fyre.

Dediquem aquest capítol a la forquilla. Va ser l'últim cobert a arribar, dels tres que fem servir normalment. I va arribar per ordre de la princesa bizantina Teodora Anna Ducaina, del segle XII, que no es volia embrutar les mans. Ens visita Dan Peralbo, amb qui parlem de per què ha decidit formar un grup de rock i no pas de música urbana, i puja al nostre escenari per actuar en directe amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Anem a passejar el gos fins al 1865, a Washington, al primer magnicidi dels Estats Units.

Estrenem setmana dedicant el capítol a les ulleres. En tenim des del 1286, quan les va inventar un monjo italià: Alessandro della Spina. Les ulleres s'han anat modernitzant, però els nostres ulls no, ja que la meitat de la humanitat en continuem necessitant. Hem convidat un tòtem del periodisme de casa nostra, l'Antoni Bassas, que casualment també porta ulleres. I a les "Històries per passejar el gos" ens quedem a Catalunya, però en un dia tràgic: el dia que un tramvia va atropellar Antoni Gaudí.

La planxa de surf no només serveix per fer postureig quan visitem el País Basc (o sí, siguem sincers). Per això, li dediquem un capítol. Nosaltres no tenim els cabells llargs i rossos, però fem el que podem. Ens visita l'Èric Riba, que tant podem dir que és membre de l'equip de Bombers GRAE com que forma part d'un equip de superherois. Deuen arribar a càmera lenta com a les pel·lícules? I a les "Històries per passejar el gos" anem fins a l'edat mitjana, el 1184, pel desastre de la latrina d'Erfurt.

Sembla que no tothom que aprova el carnet de conduir sap què significa cada color dels llums d'un semàfor. Per això, hem decidit dedicar-li un capítol. Estem a punt de descobrir que a Catalunya hi ha un problema de daltonisme? Ens visita l'Albert Blancafort, l'orguener responsable de la construcció d'orgues tan importants com el de la Sagrada Família o el de Montserrat. També sortim a passejar el gos per la marató de Boston del 1967. Hi anem amb la Mila, un llebrer a qui això de córrer no li costa gaire.

Les campanes són l'objecte que més divideix la població: hi ha la gent normal i la gent que es queixa per una cosa que és normal. Així doncs, dediquem aquest capítol a la campana. Ve de visita El Petit de Cal Eril, que, a part de xerrar, ens interpreta "Ara no sé què dir-te", amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim a passejar amb la Boira, una gossa de Roda de Ter: anem fins a l'Austràlia del 1860, durant la guerra dels conills.

Comencem la setmana a "La Renaixença" parlant sobre la carmanyola, un objecte que en el seu moment va ser símbol republicà. Avui en dia s'ha convertit en l'objecte que més perdem (o robem). Quantes vegades hem anat a visitar els pares o la iaia carregats de tàpers buits amb l'objectiu d'emportar-nos-els plens? Ens visita en Joan Pera, a qui li hem demanat que ens faci un últim discurs, per tenir-ho tot preparat si passa alguna cosa. I sortim a passejar el gos pel dia que es va implantar el calendari gregorià.

El rellotge de polsera va arribar per substituir el rellotge de butxaca. Era vist com un objecte per a dones, fins que els homes es van adonar que al mig d'una guerra era una mica incòmode treure el rellotge de la butxaca per mirar quina hora era mentre els disparaven. Parlem amb en Xavi Lozano, un multiinstrumentista que vol demostrar que podem convertir qualsevol objecte que ens envolta en un instrument. Sabeu com sona una cadira? I una regadora? A les "Històries per passejar el gos", acompanyem en Torb fins al descobriment de la pedra de Rosetta.

El trabuc no és un invent català, però ens l'hem fet nostre. Per això li dediquem un capítol sencer a "La Renaixença". I sí, també parlem d'en Serrallonga. Ens visita l'Oriol Tarrida, doble d'acció i especialista d'escenes de risc. Sabeu aquella persona que salta d'un vuitè pis mentre hi ha una explosió i just a sota mateix hi passa una autopista? Doncs ell és aquesta persona. Sortim a passejar el gos per Nova York. Concretament a finals d'octubre del 1929, moments abans que comencés el que avui coneixem com el crac del 29.

Llevar-se de bon matí i poder-se fer un parell de torrades sempre fa posar de bon humor, si no ets del 60% de persones incapaces de treure-les abans no se li cremin. Dediquem aquest capítol a la torradora de pa. Ens visita en Sicus Carbonell, un dels fundadors i membre del grup de rumba catalana Sabor de Gràcia, que puja al nostre escenari per versionar una de les seves cançons més conegudes amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. A més, passegem la Sara, un pastor alemany d'Alella, per la batalla del castell Itter.

Dedicar un programa als didals ens pot portar problemes, perquè pot convertir-se en una arma amb la qual ens poden atacar les persones que en col·leccionen si no els agrada el resultat. Però ens sembla bé córrer aquest risc. Ve a veure'ns en Pep Plaza acompanyat de molta gent que va sempre amb ell. No és que porti tota una corrua d'acompanyants, sinó que els porta dins, perquè els imita. A "Històries per passejar el gos", sortim amb la Nyx, una gossa de 12 anys de Viladrau, que portem fins a l'expedició perduda de Franklin.

El puro sempre va associat a la imatge de senyor caspós, amb americana i camisa amb botons a puntíssim de rebentar. Però en aquesta ocasió no parlem d'aquest botó que fa patir, sinó del puro. Al local de "La Renaixença" no es pot fumar, que quedi clar, però parlar és el que sabem fer millor. Ens visita Abel Pruñonosa, un escultor que ha anat fins a Suècia a fer habitacions de gel. Es pot dormir en un llit a -20 ºC? I sortim a passejar el gos per un esdeveniment històric relativament recent: el naixement de Facebook, l'any 2003.

S'acosta l'hivern i també els mals de coll i els refredats, per això ens fa il·lusió dedicar un capítol a la bufanda. Sou dels que en porteu des de finals d'agost o dels que us queixeu quan us refredeu perquè us resistiu a admetre que s'ha acabat l'estiu durant el mes de desembre? Que vingui Pemi Fortuny a "La Renaixença" és un honor, i sentir una de les seves cançons més mítiques a l'escenari del programa, encara més. Anem amb en Saki a passejar per Portugal durant la coneguda com la Revolució dels Clavells.

De símbols de Catalunya n'hi ha molts, però un que no falta mai a la llista és el porró. Amb això n'hi ha prou per ser protagonista d'un dels capítols de "La Renaixença". Una taula no està ben parada si no hi ha un porró al mig. Hem aprofitat l'avinentesa per convidar la Marta Clot, sommelier i divulgadora del món del vi. A "Històries per passejar el gos" anem amb la Nika fins a un dels moments que més han patit els aficionats culers: el segrest d'en Quini.

Qui no ha intentat encendre un ciri a casa perquè se li compleixi algun desig tot i no haver cregut mai en res? Doncs això intentem fer a "La Renaixença" dedicant-li aquest capítol. Parlem amb la Núria Moliner, que fa un temps va anar a veure la casa d'en Peyu, i ara ha vingut a jutjar el nostre humil local de "La Renaixença". Esperem estar a la mateixa altura que la Sagrada Família. Sortim a passejar el gos pel Balloonfest del 86 amb la Juna, una gossa de Sabadell.

No ets bon català si no has portat unes espardenyes en algun moment de la teva vida. Pot ser que sigui el millor calçat que podem portar? Ens visita un advocat a qui totes les grans empreses deuen tenir por: l'Albert Poch, expert en dret de la competència (i que se'n va anar sense pagar a la cafeteria del Congrés dels Diputats). I a les "Històries per passejar el gos", anem fins al primer incendi del Liceu amb en Salsi, un gos que no sabem com encara és viu.

Sabeu que l'ortodòncia es va inventar fa més de 9.000 anys i que els egipcis ja portaven filferros d'or per mantenir les dents al seu lloc? Doncs per això hem decidit dedicar aquest capítol a l'ortodòncia. Ens visita en Pere Alzina, un biòleg especialitzat en ocells a qui posem a prova per veure si de veritat en sap tant. Però no només això, sinó que també els imita! Ens en fa una demostració. A "Històries per passejar el gos" anem amb en Tor fins a un dia tràgic: la mort del mag Wellington.

Aquest capítol de "La Renaixença" està dedicat a la mosquitera, un objecte que ens ha salvat la vida, literalment, perquè resulta que els mosquits són l'animal que causa més morts humanes del món. Si no teniu mosquiteres a casa, ara és el moment de posar-n'hi. Ve l'Andrea Motis, amb qui parlem una estona i que comparteix escenari amb la Laia Glück i l'Arnau Tordera per interpretar "Record de nit". I sortim a passejar el gos per l'epidèmia de ball d'Estrasburg, el 1518.

Hi ha dies en què ens llevem amb ganes de tornar a ser canalla, per això hem decidit dedicar un capítol al transceptor, per recordar aquells dies en què no existia el telèfon i parlàvem amb els amics a través d'aquest aparell. Ens visita en Francesc Ferrer, un actor que diu que encara no ho ha petat, però tots estem d'acord que això no es pot dir si has fet "Pop ràpid". A "Històries per passejar el gos" sortim amb la Nala pel circ dels horrors d'Erwin, Tennessee, on va morir l'elefanta Mary el 1916.

Que existeixi un moble que es diu secreter és desconcertant, bàsicament perquè si hi vols amagar coses, amb el nom ja canta una mica. Però la voluntat és el que compta, per això li dediquem aquest programa. Ens visita una campiona d'apnea, la Isabel Sánchez-Arán. Pot estar més de 7 minuts sense respirar dins de l'aigua. Hi ha gent que fa el mateix quan dorm, però creiem que té molt més mèrit això seu. També sortim a passejar en Kirk, un gos del Prat de Llobregat, per la inundació del riu Groc del 1887.

Portar samarreta imperi és tot un art o un senyal que la vida t'ha anat molt malament. Elegància o deixadesa? Orgull o vergonya? En portaven a la Renaixença o és cosa dels humans del segle XXI? Sigui com sigui, és la protagonista d'aquest programa. Ens visiten El Pony Pisador, que estrenen al nostre escenari un tema inèdit: "L'havanera del raier". A "Històries per passejar el gos", anem amb la Rita, una gossa de Calldetenes, a un dia tràgic: el 30 de gener del 1948, concretament a Nova Delhi, on hi va haver l'assassinat de Gandhi.

El bastó ens ha acompanyat des de la prehistòria. Sempre ens ha ajudat a caminar, però també ha sigut sinònim de poder i classes socials. Nosaltres li dediquem aquest programa perquè d'aquí uns anys segur que l'acabarem fent servir. Rebem l'Albert Elfa, que ens presenta "Oh, la humanitat!", un llibre en què explica coses tan normals com que va confondre George Clooney i Matt Damon amb dos agents de la CIA. Sortim a passejar el gos pel gran incendi de Roma de l'any 64. Hi anem amb la Pastora, una gossa de 12 anys que va fent, pobreta.

El gat del cotxe és l'objecte protagonista d'aquest capítol. És una eina amb data de caducitat, o potser fins i tot ja ha mort. En quin moment es va decidir que els cotxes ja no portessin roda de recanvi? Bé, molts tampoc la sabem canviar, amb gat o sense. Ens posem a prova convidant en Màrius Serra a jugar al llemosí. La prova comença dies abans de venir, que ja ens corregeix paraules per missatge (amb captures de diccionari incloses). A "Històries per passejar el gos" sortim amb en Trasto pel 1993, a la batalla de Mogadiscio.

Després del gat del cotxe, hem decidit continuar donant veu a les eines del dia a dia. Per això, en aquest capítol apostem pel tornavís, una eina universal i imprescindible en qualsevol casa, taller, oficina, camp i corral. La Glòria Maurel ens visita per parlar sobre la figura del bateria en un grup i sobre com és tocar amb artistes de la talla de Guillem Gisbert, Rigoberta Bandini o Fermin Muguruza. També sortim a passejar en Nook, de Folgueroles, per un lloc on fa una mica de fresca: la primera ascensió al Mont Blanc.

Som uns nostàlgics, per això hem triat la pila de 4,5 V per dedicar-li un programa. Qui la fa servir? Segurament ningú. Molt probablement les noves generacions ja no l'han ni vist. Per això la volem reivindicar. Venen la Xantal i l'Artur, membres de Remei de Ca la Fresca, per xerrar sobre fer música des d'Arbúcies i per cantar un dels seus temes més coneguts, "Fusta d'artista", des del nostre escenari. A "Històries per passejar el gos" anem amb la Tura per un dia tràgic: el primer atropellament d'un tren.

Tot i que a "La Renaixença" no fem servir la claqueta, n'hem de parlar per guanyar-nos una mica el sector. Fa ràbia quan no lliguen la imatge i la veu, eh? Amb la claqueta això queda solucionat. Tenim una visita d'aquelles que fan il·lusió: la Mercè Framis i en Ferran Albiol, els titellaires d'en Mic i en Tomàtic. No havien compartit mai espai-temps, i ens fa il·lusió que això passi a casa nostra. Trobada de referents de generacions de canalla catalana. A més, sortim a passejar en Sugus per la guerra de la Galleda, el 1325.

El dòmino és capaç d'unir grups de gent gran per passar hores i hores d'alegries... però sobretot de discussions. Qui no ha anat a fer un cafè al bar i l'ha trobat en hora punta ple d'avis discutint? És possible morir d'un atac de cor perquè no has tirat la fitxa que tocava per poder guanyar? Ens visita en Joel Joan, i les converses amb ell són impossibles de definir. Val més que ho mireu. També sortim a passejar el gos pel descobriment de les pintures d'Altamira amb en Jambo, un gos del Vendrell.

A "La Renaixença" estem envoltats de músics, per això dediquem un capítol a la pua de guitarra. Sabeu que se n'havien fet amb closques de tortuga careta? També hi ha músics que en fan amb les cendres de familiars morts. Hi ha gent per a tot... Ens visita en Manel Castellà, cap de Cirurgia Cardiovascular de l'Hospital Clínic. És el millor dia per si algú de nosaltres decideix tenir un atac de cor i un altre és donant d'òrgans. I sortim a passejar el Senyor Mel fins al 1992, durant la massacre de Carandiru, al Brasil.

La pastilla com la coneixem avui en dia arriba al mateix temps que "La Renaixença": durant el segle XIX, tot i que ja hi ha referències a alguna pastilla en papirs de l'antic Egipte. La pastilla sí que ha marcat un abans i un després en la humanitat. Ens visita el grup Fetus per parlar-nos del seu folk-punk. A més, pugen a l'escenari amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück per interpretar-nos "Durruti, Macià i Verdaguer". A "Històries per passejar el gos", sortim amb la Mini i en Maxi per la tragèdia de Khodinka.

A qui no li agradaria tenir un xiulet a mà quan mira un partit per poder arbitrar com toca i no com fan aquells que es fan dir àrbitres? Qui no voldria tenir un xiulet al mig d'un embús per ensenyar a conduir la gent que agafa el cotxe sense saber-ne? Doncs dediquem el programa al xiulet. Parlem amb en Ramon Vallès, pilot d'avió, que ens ajuda a fer passar les nostres pors quan hem de volar. També sortim a passejar en Sugus, un gos de Molins de Rei, pels Rebomboris del Pa del 1789.

Estem tots d'acord que, si hi ha un enemic comú, aquest és... la flauta dolça. Si algú de vosaltres té per veí canalla que ha d'assajar obligatòriament cada dia aquest instrument del dimoni: ànims i escalf. No cal cap altre motiu per dedicar-li un capítol a la flauta dolça. Ens visita l'Empar Moliner, amb qui parlem de tot, creieu-nos. Heu llegit "Cinquanta ombres d'en Grey"? Ella, sí. Un trosset. A "Històries per passejar el gos", sortim amb en Ramon, un gos de 80 kg, pel rescat dels 33 miners de San José.

El botó és dels objectes que més fan patir: no heu vist mai aquell botó d'una camisa a punt de sortir disparat? Quants botons es deuen haver descosit al llarg de la història? Avui també descobrim què és la koumpounofòbia. L'Enric Aurich ha sigut fisioterapeuta de gent com Messi, Ronaldinho, Zidane, Rafael Nadal, Dalí... i el rei emèrit. Ha trobat una estona per venir a xerrar amb nosaltres, tot i tenir 80 anys i continuar treballant. També sortim a passejar amb en Potes, un gos de la Garriga, pel desastre del Hindenburg.

Dediquem el capítol a la navalla, un objecte que poca gent sap diferenciar del ganivet. Però pot ser que la navalla sigui més útil que el ganivet? Qui no té a casa una navalla suïssa o una bona pallaresa per tallar l'embotit o els bolets? Xerrem amb en Xarim Aresté, músic, poeta i filòsof, que puja a l'escenari de "La Renaixença" per interpretar "Canta, cadernera" amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. A "Històries per passejar el gos" portem en Berni fins a la travessa dels Alps d'Anníbal, el 218 aC.

Som uns nostàlgics, per això sovint dediquem programes a objectes en desús, com la cabina telefònica. Tots hem entrat en una cabina per trucar, per fumar o per... Si sou joves, potser només heu vist les cabines vermelles de Londres, perquè aquí ja les han tret, o serveixen com a llibreria pública. Parlem amb la Bruna Dinarès, il·lustradora de dibuix científic que tant et pot dibuixar la flor més petita com el mamífer més gros. A més, anem amb en Mec, un gos de Rupit, fins al robatori de "La Gioconda". No té pèl, o sigui que no deixarem rastre.